top of page

DROGUES, ALCOHOL

Activitats per a PiCs i TRUC

Els debats drogues i alcohol són freqüents a les branques de Pioners i caravel·les (nois i noies de 14-17 anys). Aquí tens 4 activitats que vaig escriure per tocar aquest tema.

 ACTIVITAT 1:  Concurs sobre drogues i mites... verdader o falç?   

En funció de quants nois i noies teniu a la branca, feu grups de 3-5 persones, cada equip té una llibreta i retolador o pissarreta per anotar "cert" o "Falç".

Els caps sou els dinamitzadors del concurs i experts en el tema, llegireu un enunciats sobre drogues o alcohol i els grups disposaran de 30 segons (variable) per consensuar la seva resposta, acabat el temps tots alhora mostren el seu "veredicte", podeu demanar que expliquin per què creuen que és una afirmació certa o falsa. cada encert són 10 punts, els errors no sumen o si voleu, resten.

Mòbils restringits.

Hi ha 4 blocs: La cocaïna, els porros, l’heroïna i l’alcohol. Podeu afegir o treure afirmacions, debatre i contestar dubtes al final de cada bloc i allargar cada part tant com vulgueu, es tracta de parlar del tema. 
 

 La cocaïna 

 

La cocaïna elimina o contraresta els efectes de l’alcohol. 

Falç. la coca, com estimulant emmascara el efecte depressor del alcohol però no elimina ni redueix els seus efectes, compte la sensació de borraxera és menor però en un control d’alcohol en sang, tens el mateix.

 

 

La cocaïna millora les relacions socials 

L’efecte estimulant d’aquesta droga pot donar una falsa sensació de seguretat en un mateix i certa sensació de sociabilitat. Això és passatger i després es produeix una baixada intensa que causa fatiga, depressió, mal humor i, fins i tot, agressivitat.

 

 

Si et poses cocaïna al penis aguantes més en les relacions sexuals i no tens els efectes dolents de la droga. 

Falç. Hi ha gent que es posen coca a la mucosa (després del gland), s’absorbeix i vas drogat, però compte, la cocaïna es un potent vasoconstrictor, tanca els capil·lars i on no hi arriba la sang, no hi ha vidilla!! pot produir isquèmia a una part del penis ("se't cau a trossos vage")  

Fixa’t que la coca s’esnifa i per la vasoconstricció es fa perforacions al tabic nasal

 

La coca dona eufòria i augmenta l’estat de vigília, és un estimulant. Cert

 

 

La cocaïna té algun efecte positiu com ara: elimina el cansament i les hores de son que no necessita el cos. 

Falç. Dona sensació de no cansament i per l’estimulació es dorm menys però les necessitats de descansar i dormir del cos són les mateixes.

 

L’abús de cocaïna i pastilles (amfetamines) porten al coma etílic.

No, el coma és un estat de depressió profunda (no estímul màxim) i quan es diu “etilíc” és per que s’ha produït per beure molt alcohol. La sobredosi de cocaïna pot donar infarts de cor, hemorràgies cerebrals per tensió arterial alta, arrítmies, etc.

 

La majoria dels consumidors de cocaïna són gent sense recursos,  (despojos de la Sociedad). 

Falç. la majoria de consumidors són gent força normal que no ho semblen però consumeixen i estan enganxats a la coca

 

 

Una sola ralla no és perillosa, el problema es que pots enganxar-te i llavors si que tens problemes de salut. 

Falç. En una ralla no saps quanta cocaïna hi ha (puresa), pots fer una sobredosi si hi ets propens i és força pura.

 

 

El crack és un derivat de la cocaïna.

Cert, s’aconsegueix dissolent coca amb amoníac i bicarbonat sòdic, quan es refreda la barreja es fa uns cristallets que es poden fumar. Els efectes són immediats, el consumidor pot tenir atacs de pànic, paranoies, etc.

 

 

El Speed és com també se li diu al crack

Falç. L’speed és = amfetamines, el crack es coca cristal·litzada.

La cocaïna és molt cara i difícil de trobar al “mercat” (carrer)

Falç. Depèn de què entenguem per car, però es pot pagar i fàcilment aconseguir-ne, això també augmenta el risc de consum.

 L'alcohol 

L’alcohol ens fa perdre la vergonya i anima, per això es considera un estimulant del sistema nerviós.  

Falç. Encara que al principi dona certa eufòria, l’alcohol es depressor, i un ultra borraxo acaba pel terra sense poder aixecar-se.


 

El coma etílic no es dona en gent de menys de 20 anys.

Falç. Un consum d’alcohol molt elevat, tinguis la edat que tinguis et porta al coma (pèrdua de coneixement) per culpa del alcohol (etílic).


 

Beure alcohol només els caps de setmana no comporta riscos per a la salut

Falç. Un consum elevat d’alcohol, tot i que sigui de forma puntual, com ara el cap de setmana, pot donar problemes de salut aguts (un coma etílic) o crònics (addicció).


 

Si s’ha begut massa i es pren 3 cafès o 2 redbulls, s’està en bones condicions per conduir amb moto, cotxe no.

NO. Si s’ha begut massa, no es pot conduir. És al cap d’un temps que el cos elimina l'alcohol consumit. Un cafè pot donar sensació de tensió, però no manté l’alerta per conduir ni restaura els sentits que ja han estat afectats pel consum d'alcohol.


 

Vomitar accelera l’eliminació d’alcohol a la sang

NO. Un cop l’alcohol ha arribat a la sang (30 minuts post ingesta aprox), el fetge el va metabolitzant a una velocitat constant, i no varia, no s'accelera amb cap dels procediments què puguis provar (vomitar, refrescar-se, prendre cafè, córrer), no serveixen per eliminar l’alcohol més de pressa. Tot i que potser hi hagi la sensació d’estar més despert, no ajuden a eliminar l’alcohol ni a millorar la coordinació.



 

Els cubates amb Redbull són “més beneficiosos” per què el redbull neutralitza el efecte depressor del alcohol.

Falç. El alcohol en sang serà el mateix es barregi amb redbull o amb coca-cola, ara a sobre donarà la sensació de “control", de no anar tant borratxo per l’efecte estimulant del redbull i es pot arribar a grans quantitats d’alcohol en sang “sense adonar-sen”, beure més, aquesta conducta és més lesiva i més fàcil de portar al coma etílic.


 

Córrer fa baixar més ràpid l’alcohol per que el cremes i el “sues” una mica.

Falç. L’alcohol en sang s’anirà eliminant i pixant, la seva metabolització al fetge no anirà més de pressa si fas esport, tampoc es baixa l’alcoholèmia per la suor. Si després de córrer una estona està més baix, es per que ha passat estona i l'hi dones temps al fetge a que l'elimini.


 

Si un amic o amiga va molt borraxo i... està casi inconscient, no s’entén res al parlar (sons incomprensibles), està tirat pel terra de fa estona i li costa tragar aigua quant beu... Se l’ha de sentar i ajudar-lo a beure força aigua per diluir el alcohol i donar-li cafès per a que s'activi, mentre se li mulla el clatell amb aigua fresca per a que desperti.

Falç, si no traga bé no sa de donar res per boca, es pot atragantar, els cafès o l’aigua al clatell no serveixen de res, no baixen el nivell d’alcohol en sang i es pot atragantar...

 

Una persona que al pessigar-lo fort varis cops al braç p.ex. no fa el gest de apartar-te la ma i nomes es retira una mica fent sons incomprensibles amb la boca, es considera que ja està casi en coma etílic (nivell de consciència baix) → trucar al 112.


 

He sentit a una amiga que si suques un tampax amb vodka i te’l poses t'emborratxes, però no arribes a límits màxims o al coma.

Falç. Algunes noies ho fan, l’alcohol s’absorbeix per la mucosa de la vagina i va directe en sang (sense passar pel fetge), això fa que amb poc temps “porti” una borraxera molt heavy i fàcilment es pot entrar en coma etílic. És fàcil fer una sobredosi.

Aquesta pràctica és molt perillosa, no es pot controlar quant alcohol absorbeixes o passes a sang.

Té el mateix efecte si l'absorció és per la mucosa anal.

 El cànnabis (porros) 

 

El cànnabis té efectes terapèutics, per això és sa.
No.  El cànnabis té algun efecte sobre el dolor, nàusees i vòmits, i es pot indicar com a tractament adjuvant en certes malalties, però  s’aconsella en infusió, no fumat. Això no significa que consumir porros sigui sa.

 


Els porros no enganxen. 
Falç. Els porros fan dependència (addicció), tot i que hi ha  persones que fumen pocs porros i no en desenvolupen. També s’ha de tenir en compte que habitualment el porros es fan amb tabac, substància molt additiva, i, per tant, el consum i la seva probabilitat de dependència augmenten.

 


Fumar porros pot desencadenar-te un trastorn mental crònic  (com ara una psicosis esquizofrènica). Cert, i no depèn tant de la quantitat que fumes sinó de la predisposició genètica que tens (i això no ho coneixes)

 


El tabac relaxa (després d’un examen) o quan estàs nerviós, ja que entre els seus efectes està deprimir lleugerament el sistema nerviós, però no es bo fumar per què produeix càncer de pulmó.
Falç. Encara que tothom di
u “necessito un piti quan estic nerviós” o “fumar hem relaxa”. Relaxar el cos no és un efecte propi del tabac, la sensació de relax es deu a l’associació que fem de “estic nerviós ->  fumo”. El tabac és un estimulant!!
Recorda que crea addicció per això quan un fumador porta hores sense un cigar està neguitós i en vol un.

La "marihuana" només són herbes, no danya la capacitat intel·lectual de qui ho fuma.

Falç, els estudis demostren una caiguda irreparable del coeficient intel·lectual entre adolescents (especialment vulnerables), pels efectes neurotòxics del cànnabis

Fumar porros no provoca càncer de pulmó se'n pot fumar molt "sense problema"

Falç, si ve es cert que el cànnabis no provoca càncer de pulmó, sol mesclar-se amb tabac, fortament vinculat a aquest càncer. Els porros provoquen tos crònica, problemes respiratoris i més facilitat per infeccions o neumònies.

El consum abusiu pot portar al "sindrome desmotivacional", en que la persona "passa olímpicament" de tot i no té espectatives. Sol ser un greu problema socio-laboral i de salut pels efectes negatius dels porros

 

 La heroïna 

L’heroïna provoca un bon “subidon” mantenint-te molt actiu unes hores però després fas un “baixon” que et deixa per terra, per això no es consumeix tant.

Falç. L’heroïna és un depressor del sistema nerviós

L’heroïna no es consumeix tant com la coca per què és més cara.

Falç, ara no està tant de moda i per això és més barata, amb la crisi ha augmentat una mica el consum.


 

L’heroïna es pren en forma de pastilla i es pot confondre amb les amfetamines.

Falç. L’heroïna no es pot fer en pastilla, al estomac perd el seu efecte. Es punxa en vena, era una droga de “pobres” però es torna a consumir pel "baix preu" Curiositat: al punxar-se té un efecte molt ràpid, es freqüent trobar heroïnòmans en coma amb la agulla i xeringa encara punxades al braç.


 

L’heroïna es va crear com a “medicament” no com una droga.

Cert. El nom ve de “heroi” es creia que seria el tractament ideal per dolors severs en les guerres, d'aquí el nom de "heroïna", però va resultar ser un producte molt adictiu, sent a principis del segle XX un problema greu de salut.

 

L’heroïna és coneguda també com “cavall” cert.


 

L’heroïna té una dependència similar als porros, és pot deixar sense massa problemes

Falç. L’heroïna es una de les drogues més addictives.


 

Les anfetamines són de diverses formes i colors, hi ha un ranking, cal saber que les pastilles blanques (tipus ibuprofè) són les més fluixes, i les vermelles són més potents.

Falç, el color i la forma no tenen res a veure amb la quantitat d’amfetamina que porten les pastilles (puresa), detall que descoineixes. Per aconseguir la forma de píndola es mescla guix amb altres productes, i es comprimeix, el color es sol aconseguir amb pintura.

 ACTIVITAT 2:  Reflexió sobre 3 casos...  

Plantegem 3 perfils reals o casos 

  • En Pere, 52 anys. És un drogadicte alcohòlic, va començar de ben jove amb els porros i l'alcohol, desprès va provar la heroïna i la cocaïna actualment viu en un petit pis dels seus pares (els dos ja morts), la casa està bruta i deixada (com ell), no s'arregla ni cuida la seva higiene. Pràcticament no té amics i la seva vida és molt desgraciada, es passa el dia al bar bevent i pel carrer, últimament consumeix menys heroïna i va just de diners.

 

  • El Ramón, un home de 60 anys que treballa en una empresa, casat i amb 2 filles,  fa temps que el metge l'hi diu que "vigili amb el que beu",  ell diu que beu "el normal", es veu 3/4 de la botella de vi  per dinar (rebaixat amb caseosa), sol fer un parell de cerveses amb els de la feina quan surten de treballar i al sopar també beu vi (mitja botella). A part d'això és un home ben normal, amb feina i familia. Ell no creu que el vi sigui cap problema, però si no beu té síndrome d'abstinència.
    Aquest senyor és alcohòlic.

 

  • La Cristina és una dona de 40 anys, mare d'un nen que ve al cau, ella és jove i simpàtica surt de festa amb la colla i la parella, te feina i vida familiar normal, i bona relació amb la gent. No obstant quan surt a fer un gintònic  sol esnifar  alguna ratlla coca, vàris de la seva colla ho fan, en principi no té efectes "negatius" sobre la seva salut però en consumeix cada cap de setmana i... podríem dir que està enganxada.

 

Podeu inventar més perfils. En petit grup els PiCs discutiran quins problemes creuen que té la persona que els hi ha tocat, com creuen que viu, on, suport familiar, com es pot re-encaminar, si creuen que és un perfil freqüent, conseqüències a llarg i curt plaç, etc.. Doneu-lo's cartolina i voli per a que ho anotin. Poden també dibuixar el personatge.

Es tracta de reflexionar com afecta les drogues als diversos àmbits de la vida. (social, laboral, emocional, familiar...)

Els podeu ajudar a ordenar les "preguntes" a respondre i desprès expliquem què en pensem del nostre cas a la resta.

 ACTIVITAT 3:  El abans i el després amb les drogues...  

Una activitat molt visible, no necessita explicacions... La cocaïna i altres drogues tenen efectes en varis sistemes, també a la pell. Els canvis en la cara en els consumidors de amfetamines, coca, etc (antes i después) és molt notable.

Per aquesta activitat necessitareu imprimir les fotos de les cares que us passo més avall. Les fotos són detinguts que consumeixen, talleu la foto pel mig i que ho aparellin ells,  un quadrat gris tapa l'any en que estan fetes. Els PiCs han de valorar quan temps creuen que ha passat entre les dos fotos (abans i desprès). 

Descarrega el pdf amb les fotos de l'activitat aquí. L'enllaç amb les fotos i els anys és [+]

Sorprenentment els canvis ja es noten amb 3,4,8 anys de consum (o un sol any). No són fotos 20 anys més tard…  Com creieu que estaran d’aquí 15 o 20 anys? Desgraciadament, la majoria morts.


Pels caps: Es possible que es pregunti als caps per què tenen tantes lesions a la cara, la metanefetamina i la cocaïna afecten molt a la epidermis (capa superficial de la pell). Apareixen ampolles, úlceres, picors i altres lesions que s’infecten amb facilitat fent cicatrius permanents... a més deixen de cuidar-se i perden pes, veient-se "xupats, demacrats i vells".  

En quant a la coca... Porta de tot... El Levamisol era un fàrmac anti parasitari que es retirà del mercat l'any 2000, no obstant es creia que podia allargar la eufòria produïda per la cocaïna al activar agonistes de la serotonina. El 2002 als EE.UU. es va començar a afegir levamisol com agent de càrrega de la cocaïna, actualment el 70% de la coca està adulterada, aquesta cocaïna (no diferenciable de la resta) s'ha relacionat amb més problemes cutànis, vasculitis i necrosis de la pell.

 ACTIVITAT 4:  Deixar-ho...  reportatge i debat

Un reportatge de tv3 en que ex-addictes expliquen la seva experiència. "Sortir de les drogues i l’alcohol, és difícil o és impossible?"

Sentir-ho en primera persona és potser el més pràctic.  Feu un petit debat inicial i desprès passeu el vídeo DEIXAR-HO (47 minuts)

Un cop vist, repreneu el debat. És més o menys el que pensàveu? que us ha sorprès o no esperàveu? 

Fonts consultades:

- www.energycontrol.org

- Nogué S, et al. URGENCIAS POR SOBREDOSIS DE DROGAS DE ABUSO. Hospital Clínic. Barcelona

- Nogué S. INTOXICACIONES AGUDAS. Bases para el tratamiento en un servicio de urgencias.  Hospital Clínic. Barcelona

Nens, Malalties i Campaments

bottom of page