Davant un accident explicar als pares què ha passat i com, és vital! si heu actuat bé, entenen la situació i no hi ha grans danys sol quedar en un ensurt i no es busca més responsabilitats. Recorda, que la majoria de lesions greus es deuen a cops, caigudes o accidents fortuïts. Davant de qualsevol urgència, sentit comú i truqueu al 112, pares, etc.

​

Quan trucar als pares?

Si el nen es fa mal un dissabte al cau trucarem als pares per a que el vinguin a buscar i el portin ells mateixos al metge.

Si estem de campaments lluny de casa i el nen es fa mal es més adequat trucar quan ja estiguem al CAP amb el metge, els pares en conèixer la noticia i saber que ja està en mans del metge estaran més tranquils dins de l'ensurt que sol provocar una trucada d'aquestes, a part en cas de dubtes podeu passar el mòbil al metge i que parli amb ells.

​

Com donar una mala noticia i no morir en el intent?

En situacions greus trucareu quan sigueu al CAP o hospital. Els pares no esperen la vostra trucada, amb veu serena expliqueu el que ha passat i el que heu anat fent fins arribar on sou ara, no us allargueu amb explicacions. Comenceu presentant-vos i preguntant si té un moment (la conversa es pot allargar) dieu al principi com està el nen i on sou "El Xavi, ha caigut aquesta tarda jugant i s'ha donat un cop al cap, hem vingut a l'hospital, ara està bé".  Ara que ja saben que està bé, Com ha passat? Informació per etapes, amb ordre, els pares han de seguir "el fil". Sovint pregunten, Però, què ha passat? Exemple d'informar per etapes:  

 

Aquesta tarda jugant després de dinar el Xavi a caigut i s'ha donant un cop al cap. No ha perdut el coneixement, ni s'ha marejat. Els altres nens ens han avisat, hem posat gel al cop i ell mateix ens ha explicat que ha ensopegat corrent i ha picat amb el cap a una escala, no ha perdut la memòria en cap moment, estava alerta i tranquil. L'hi hem demanat que ens avises si l'hi feia més mal el cap o notava algo, l'hem anat controlant, una hora més tard ens ha dit que "estava bé" però amb ganes de vomitar. Hem trucat a l'hospital i ens han dit que vinguéssim per fer-li una ullada al Xavi. Ara som a urgències amb el metge. El Xavi segueix amb les nàusees i cap altre símptoma, i el metge ens ha dit que li voldria fer una proba. Us el passem.

 

Si truqueu abans d'anar al CAP o hospital els pares us poden fer preguntes que potser no sabeu contestar i no teniu un professional al costat, tot i que ara anireu cap al centre. Això causa neguit i us tornaran a trucar en breu per saber que tal està, què diu el metge, etc.

​

​

Frases que no hauries de dir: 

• "No hauràs estat gran cosa ja veureu", "segurament no serà res"...   Intentes treure-li gravetat al tema. És una reacció freqüent però no tranquil·litza als pares (que ho digui el metge)

• “Ja l’hi havíem dit que no s'enfilés a l’arbre ja”    intentar justificar. (procures deixar clar que "no es culpa nostra" en un moment que no és l'adequat). Pot semblar que et poses a la defensiva.

• “No tenim clar si anar al metge, potser esperem aviam si millora”   Transmets desconfiança!

 

Aquestes són algunes frases que ens repetim a nosaltres mateixos per tranquil·litzar-nos, però que no hem de dir als pares quan estan nerviosos. Recorda no minimitzis un accident possiblement greu quan no ho saps, ni intentis treure conclusions, per això millor truca quan el nen o nena hagi estat atès a urgències.

​

Resumint la comunicació amb els pares:

1r.  Trucar a casa:  tenir present si ets al cau o de campaments, excursió

2n. Explicar: informar, escoltar i contestar dubtes.

3r.  Expectatives i pors dels pares i els caps: tots tenim temors, la confiança i bona relació amb els pares ajuda molt a entendre que ha passat, sense exagerar el problema. No es necessari allargar massa la trucada, seguireu en contacte.  

​

​