MAI ridiculitzis al nen/a, encara que n'estiguis fart del seu comportament i li puguis "fumbre un moc" davant la resta. És molt contraproduent. Exemples:
"Martí! Què acabo de dir? No ho saps oi? Com ho has de saber si no escoltes mai! T'hem de separar o què?

"Vale ja josep!! n'estic fart tio sempre t'hem d'avisar... cada cau igual..."

"Si no vols venir, doncs no vinguis! Aquí estarem més tranquils sense tu"

Quan el nen/a es sent humiliat davant els companys, genera ràbia i sentiment de venjança. D'aquí una estona la liarà de nou.

No cridis, a vegades semblem sonats. Pot ser molt violent, si es crida molt els nens es "tornen sords" als crits. Crits espontanis, sense pensar massa que vas dir o quin càstig posar... poden acabar amb un "càstig general" està més relacionat amb lo emprenyat que està el cap que amb la malifeta d'algun nen. 

​

A nivell de castors solen cridar l’atenció, quan es van fent grans pugen en "l’escala de males conductes."
Per a tonteries mínimes no li doneu importància demaneu-li que pari i seguiu. Si no para de fer el tonto, recordeu que està buscant atenció, a vegades podeu demanar que expliqui ell el joc que farem ara, o anar junts al mateix equip per fer "alguna estratègia", és important pre-veure les seves conductes i anticipar-te (p.ex demanant que t'ajudi en algo). Poc a poc... A aquests nens també se’ls ha de MOTIVAR! Si estan contents i el cau està currat no molestaran tant, aquí l’eix d’animació es clau! 

 

És molt important reconèixer també el bon comportament quan apareix i no centrar-nos en les bronques. A tots ens agrada que ens felicitin. “Molt bé Marc, ets un crac!”  “has jugat molt bé avui!” “gràcies per ajudar-m’he”, etc. Si el nen conflictiu veu que pot aconseguir l’atenció que busca per bones accions cada cop ho farà més i es portarà una mica millor (no canviarà màgicament però només a base de bronques no millorarà).

 

Pots demanar en alguns casos que el nen t’ajudi en alguna tasca (si ha acabat de pintar i preveus que emprenyarà al col·lega) demana-li que ajudi a pintar a un altre o que t’ajudi a netejar pinzells.. Li estàs donant cert “protagonisme” al fer algo diferent a la resta, el mantens ocupat i després li pots agrair l’ajuda. Mentre feu algo junts podeu parlar del que vulgueu. Això és orientar la seva atenció cap a una cosa productiva.

 

Castors és com un laboratori de proves, si un "càstig o avís" normalment no funciona, proveu una altra cosa! apliqueu conseqüències i marqueu límits. Com a caps us han de respectar, si voleu tenir credibilitat, que no se us "pixin a sobre!!"

 

​

A LLops i Daines teniu un avantatge, el grup de 3r any "pot frenar" al nen liante que puja de castors per donar a entendre que són ells els grans i les tonteries del nou no fan gràcia.  Passa amb nens i nenes, canvien el rol i queden cohibits. Això és un punt a favor vostre! Canvi de branca, canvi de xip. Se'l tractarà més com un adult. Té un altre equip de caps també, es com començar de nou. Motiveu a aquest nen, ajudeu-lo en tasques difícils on perd la paciència i demaneu-li ajuda quan calgui, presteu atenció al que demana en la mesura justa i intenteu que no es facin grupets excloents! (grup de 1r any i de 3r, nens o nenes que queden marginats). Els jocs més elaborats i d'estratègia van bé per unir grupets. Amb els jocs de rol podeu "fer posar" en la pell d'un altre a qui vulguis, han de representar un paper, tenir disfresses, música, muntar la història, etc.  els agrada molt. Els contes poden ser molt útils per mostrar un problema de convivència i com s'actua.

 

Recorda que el nen conscient o inconscientment busca alguna cosa (normalment més atenció). Hi ha unes metes darrere les liades dels nens conflictius. Entendre que vol el nen i com funciona es clau.

Al Quasar vam dir quatre coses de el nen que crida l’atenció, el nen que et posa a prova deixant clar que tu no el manes, el nen que busca venjança per que s'ha sentit ofès, el nen que es fa la víctima.  Aquests objectius estan explicats a “Els objectius erronis del nen” comenta com analitzar-los i solucionar-los.

 

Com sempre, els eixos d’animació, disfresses i “teatres dels caps” els agrada molt. Això motiva a la branca a jugar, per trobar una pista, descobrir al dolent, ajudar a un personatge, etc. Hi ha un objectiu comú --> (motivació intrínseca), és difícil llavors sentir el "no vull jugar ".

L'ús de l'eix d'animació és molt millor que jugar perquè ho diuen els caps. 

​

 

 

Dubtes i preguntes:

Serè el cap bronques?  No seràs mai el cap bronques si després de haver castigat a un nen, quan ja ha complert el "càstig"  aneu a jugar i jugues tu també amb ell. El càstig ha passat, no li tens rancor i ara anem a una altra cosa. No tinguis por de ser estricte quan convé amb els castors ni amb els llops. Després no et passis "d'amic" notarà que et sens culpable per haver-lo castigat i ara li fas "la pilota" per que no et miri malament.

 

Quin càstig posar? Algo relacionat amb el que acaba de fer, això es vital. Pots preguntar-li al nen “que creus que hauríem de fer ara? Si jo fos castor i tu cap, quin càstig hem posaries?  Són castors però No infantilitzeu. El nen entén perfectament el que ha de fer a la primera i a vegades proba avia’m si es lliura del càstig amb un cap o un altre. Com més currat estigui el cau, menys càstigs!! Per què voldran jugar!

 

Sortir a córrer a la nit? (Va sortir el tema) molts ho hem fet quan érem nens, l’exercici pot “activar” al/s nens, per això abans d’anar a dormir s’ha de baixar gradualment l’activitat, si feu discoteca a l’habitació acabeu amb música tranquil·la, si es un joc de córrer feu un bona nit relaxat. Algun pot demanar anar a córrer per desfogar-se (si si, ho he vist). Es pot fer amb petits. Mentre els que la lien corren els altres poden dormir... quan sortir a fora és un càstig, és un càstig no un joc. No ha de durar 3 minuts sinó molt més. Procureu estar en una zona il·luminada, que no tinguin por, tots calçats i amb jaquetes. Heu dit que sortiran a córrer si fan soroll?, després de 2 o 3 avisos ho heu de complir. Si va bé quan tornin de córrer (o fer el que decidiu fer a fora) estaran cansats i s'adormiran.

 

Nens liantes que ja no sabeu com tractar? Quan un càstig no funciona cal preguntar-se per què i buscar alternatives (objectius erronis del nen). Parleu-ho amb tota la branca, els pares. Es bo comentar-ho en algun consell de caps, potser els veterans tenen idees que us poden ajudar.

 

Posar un càstig exemplar?  Exemple: Enviar a un o dos nens cap a casa quan esteu de sortida. Sembla exagerat però si la liada és important, com ara trencar un vidre de la casa de colònies o per l’estil, el càstig marca un abans i un després. Segurament durant un o dos caus vindran més tranquils, i a casa els caurà una bona bronca. Els nens poden fer el canvi de xip que esperàveu. Recorda, si aviseu que marxaran cap a casa després ho heu de poder complir!

 

La tensió dels caps a vegades l’acabem pagant tots,  imaginem: un parell de nens la lien, costa molt fer callar a la branca i començar a explicar l’activitat -> el soroll no baixa i passa el temps -> nerviosisme -> el caps veuen que la canalla no fa cas i ja no volen cridar més --> càstig generalitzat.  Compte, molts nens no tenen la culpa que us costi dominar el grup. No crideu com faltats, feu-vos respectar, separeu i freneu als líders rebels!

 

Recorda que tant o més important com saber castigar és saber Motivar!!

així no cal castigar tant i hi ha més bon rotllo!

 

Recursos:

Webs