top of page

Jordi Jové. Membre de l'Equip de Makros de Nord-Occidental

 El nen conflictiu a les branques 

  Jordi Jové. Membre de l'Equip de Makros de Nord-Occidental

CiLL i LLiD

L'Abril de 2014 un comando format pels caps de la demaracació Nord-Occidental van trobar-se a Arbeca per celebrar el Quàsar (Trobada de Caps). 

En una inusual gincama organitzada per l'equip de Makros, es van tractar diversos temes d'interès. 

 

Després d'hores i hores escribint... Aquí ho tens!! El recull ampliat de tot el que vam parlar amb cada branca sobre els nens que et "destrossen el cau", maneres de fer-hi front, idees noves, preguntes resoltes, recursos web, etc.

 

Clica a les branques per accedir-hi o descarrega-t'ho tot en pdf aquí

 

 

El nen conflictiu a Castors i Llops

Aquesta estació de la trobada de caps tracta del nen de 6-8 anys que molesta i trenca la dinàmica dels caus, sent un nen difícil de manejar, un/ “rebenta caus” a ulls dels caps. Aquesta conducta és molt més freqüent en nens que nenes. Ens centrem a l'edat de castors ja que el llop o esparver rebenta caus sol ser un nen difícil ja a la branca de castors o potes. A vegades costa saber per què els nens es tornen rebels, però preguntem-nos: com se’ls castiga a casa? I al col·legi, cau? Què fem nosaltres en aquets casos?

 

Quant entren a castors tot es nou, la conducta al cau es un reflex de la conducta a casa. Alguns pares o caps sobre protegeixen al nen i esperen que es “reguli sol”, cal però que el nen tingui unes normes de convivència clares. Pares massa permissius fan que el nen no se’ls prengui en serio, els nens solen no complir el que se'ls imposa com a càstig  i els pares “ho permeten”

 

Fixem-nos, molts cops als nens se’ls castiga deixant-los sense algo “et quedes sense televisió durant 2 dies” o sense consola, sense ordenador, sense sortir, sense pati (quan són al col·legi), sense jugar.  Aquest càstig tant freqüent, que pot haver funcionat quan eren més petits cada cop és menys efectiu. No té massa en compte el que ha fet el nen.  (pegar a un germà petit, trencar un gerro, no fer cas al professor, impedir el bon funcionament d'un joc...) el càstig es sempre igual  i normalment són poc efectius, per vàries raons:

 

  • Si se’l castiga sense tele, anirà a l’ordenador, sinó al mòbil, tablet o a un altre aparell.

  • Es pot provar de “limitar” el consum de tele, ordenador i mòbil per deixar-lo sense res però serà difícil controlar que no es salti el càstig, i si baixen la guàrdia, patapam. Li has d'anar al darrera?

  • Molts cops el nen no reacciona al càstig com esperarien els pares, simplement va a distreure’s amb una altra cosa. No hi ha una millora del comportament. Pot continuar portant-se malament

  • Els pares poden acabar alçant el càstig davant una rabieta, per pena o per que no els fa cas. Al final  no s’ha aconseguit l’objectiu à Que el nen no ho torni a repetir la mala conducta

  • No s’entén què te a veure la tele amb el que ha fet, no sol haver-hi explicacions clares (el càstig no està relacionat ni acordat entre les parts)

  • Sorprèn que els càstigs més sentits són altament ineficaços (i més en aquests nens complicats que et desmunten els caus...) El “et quedes sense...” per si sol no aconsegueix que el nen no torni a liarla.

 

 

Els càstigs al cau:   En general després de varis avisos o bronques es queden sense jugar, o castigats al passadís. A l’edat de castors se’ls ha d’explicar bé per què són castigats i el que passarà. La reacció dels nens davant el càstig varia molt, a alguns (bons nens) els sap molt de greu ser castigats, poden plorar, demanar perdó infinitat de vegades i fer força pena, altres es com si sentissin ploure encara que el cap o quel·la estigui enfadat [aquí es quan no saps ben bé com agafar-lo]. Evidentment, no els castigarem igual.

 

El que ens cal és aplicar conseqüències lògiques: s’avisa de la mala actitud, apareix el problema i el nen participa en la solució d’aquest. No hi ha ràbia ni rancor i és més fàcil que ho compleixi.  Ex: si ha llençat un pot de colors els haurà de recollir (i fer punta als que se'ls hi hagi trencat), si pega a un altre nen li haurà de demanar perdó i ja veurem si segueix jugant (nen violent en els jocs, cal aprendre a controlar-se). Encara que sigui sense voler, o intencionadament nosaltres no arreglarem les “destrosses” del nen i li farem una reflexió seria. És una mica més complicat d’aplicar que la resta de càstigs ja que les conseqüències han d’adaptar-se a cada nen i situació

 

Alguns tipus de càstigs  no funcionen massa com el càstig físic, el sancionador (quedar-te sense coses), la humiliació. Solen no relacionar-se amb la malifeta a part de la reflexió al nen. El mateix càstig per a qualsevol cosa no és educatiu, el problema, al cau estem força limitats, casi només li pots prohibir jugar...

 

 

Errors habituals al cau:

  • Ser uns caps més permissius que altres. El nen posa a prova els caps, vol saber fins on pot “tensar la corda” i sap que algunes malifetes li sortiran bé depenent del cap que tingui davant.

  • Molts avisos i poques conseqüències al final. Sol passar a casa també i el nen creu que no se'l arribarà a  castigar o que se'l podrà saltar. Avisar massa no serveix de res, és un error! (i el cap es va cremant)

  • Posar càstigs difícils de complir (ex: plegar tota la brossa del camp, no haver d’avisar durant 3 caus).

  • Castigar amb restriccions a llarg termini (“no vindràs a la propera excursió”). No canvia res “d’ara”.

  • Passar el “cas” a un altre cap/quela -> “Ara vas al Gerard (cap) i li expliques el que has fet”

  • Càstig general, on hi ha canalla que no han fet res de dolent. Bronques amb sarcasme davant de tothom (contraproduent)

  • Acabar no aplicant el càstig o conseqüència (per que al nen li agafa una rabieta o per què et fa pena, per què no et fa cas, o creus que era massa dur, el que sigui). Has posat un càstig, no compleix i li alces.

Com castigar correctament =

La conseqüència educativa ha de ser...

 

Excepcional: un excés de càstigs és negatiu, al nen se l’ha de motivar i valorar allò que fa bé per fomentar bones conductes!

 

Reflexiu i clar: el nen ha de pensar en què ha fet i que ha passat. Ha de saber per que se l’avisa o castiga, que s’espera d’ell i que ha de fer per a que s’acabi el càstig. (p.ex: netejar). Cap i nen han de parlar un moment. Ideal si hi ha una moralina (que el nen aprengui algo)

 

En privat: s’aparta al nen el grup quan la lia i es parla amb ell, no davant els altres. Si el nen es sent humiliat davant la resta, per mantenir fort el seu ego pot tornar-la a liar demostrant que “tu no el manes”

 

Immediat: no esperis! Si la lia, la bronca reflexiva i càstig ha de ser ara no d’aquí 10 minuts! El nen veuria que no hi ha una represàlia clara, com si tingués via lliure.

 

Aplicable i ferm: quan dius algo ho has de complir!  Sinó les advertències no serviran. En una excursió p. Ex. “si algú molesta a l’hora de dormir i no deixa dormir als altres sortirà a córrer” si molesten à a córrer. És importantíssim per a que es prenguin en serio els avisos. Alguns nens ploren exageradament quan veuen que seran castigats, segurament a casa els funciona i els pares acaben no aplicant el càstig. No us feu enrere!

 

Proporcional i just: a la gravetat de la falta. Una mateixa falta té una mateixa conseqüència, si es va repetint canvi de conseqüència.

 

Coherent: ha de quedar clar el que es pot fer i el que no, no canviar les normes. Tots els caps a una!! Procureu no castigar per coses mínimes uns i altres passar-ho per alt -> Cap bronques?

 

Dissuasiu: ha d’aconseguir que al nen se li passin les ganes de tornar a repetir la conducta.

QUAN UN CASTOR/LLÚDRIGA O LLOP/DAINA ES PORTA MALAMENT AL CAU...

 

En general solem fer el següent:

- avisar un o dos cops, al 3r se l’aparta del grup. No sermonegis ni facis grans explicacions. Clar i curt.

 

- Apartar-lo o treure’l al passadís, el cap parlarà amb el nen. "Martí, que passa?" deixa que s'expliqui, Se l'hi explica amb calma què esperem d'ell quan torni a entrar, el nen es pot quedar una estona a fora "quan estiguis més tranquil entres, ok?". Fer reflexió.
Si s’està explicant un joc, el cap que avisa i treu al nen no ha de ser el que explica!! El cau segueix endavant intenteu no tallar la dinàmica, teniu castors atents. Amb els llops heu de ser més seriosos, vigileu no ser massa paternalistes.

 

- Parlar amb veu seria, greu, sense cridar i a l’altura del nen. Ha de veure que no es cap tonteria. No li doneu més atenció de la necessària.

 

- Recorda, si trenca algo el "càstig" no és un "càstig" com a tal sinó una conseqüència de l'acte del nen. per tant no cal grans explicacions: el nen neteja/arregla el que sigui, un cap el pot supervisar o ajudar al principi per a que no la lii més (amb castors t’interessa que ho faci bé), el nen pot no percebre-ho com un càstig, bé, l’important es que no hi torni.

 

- Si marxa del passadís, avisa'l que anirà amb un altre cau i porta’l a un cau de ring, pios o truc. Amb canalla més gran es cohibeixen. Més tard ja parlaràs amb ell. Aprofita per demanar-li que pensi en el que ha fet, o ho escrigui, etc. (que estigui ocupat)

 

- El cap que castiga és el que alça el càstig (en les conseqüències no cal alçar res, quan ha acabat de netejar i s’ha reflexionat sobre el tema pot tornar a l’activitat). Si alça el càstig un cap diferent correm el risc de contradir-nos. --> un diu castigat al racó sense jugar i l'altre li diu que torni amb el grup...

 

- Si som al carrer (una plaça, un parc) és més difícil posar càstigs per que no fa cas, el nen pot marxar d’allà on estigui assentat i no tenim branca de pios... o no podem obligar a un nen a jugar si no en te cap ganes, per això tant o més important que els "càstigs" és el REFORÇ POSITIU.

 

MAI ridiculitzis al nen/a, encara que n'estiguis fart del seu comportament i li puguis "fumbre un moc" davant la resta. És molt contraproduent. Exemples:
"Martí! Què acabo de dir? No ho saps oi? Com ho has de saber si no escoltes mai! T'hem de separar o què?

"Vale ja josep!! n'estic fart tio sempre t'hem d'avisar... cada cau igual..."

"Si no vols venir, doncs no vinguis! Aquí estarem més tranquils sense tu"

Quan el nen/a es sent humiliat davant els companys, genera ràbia i sentiment de venjança. D'aquí una estona la liarà de nou.

No cridis, a vegades semblem sonats. Pot ser molt violent, si es crida molt els nens es "tornen sords" als crits. Crits espontanis, sense pensar massa que vas dir o quin càstig posar... poden acabar amb un "càstig general" està més relacionat amb lo emprenyat que està el cap que amb la malifeta d'algun nen. 

A nivell de castors solen cridar l’atenció, quan es van fent grans pugen en "l’escala de males conductes."
Per a tonteries mínimes no li doneu importància demaneu-li que pari i seguiu. Si no para de fer el tonto, recordeu que està buscant atenció, a vegades podeu demanar que expliqui ell el joc que farem ara, o anar junts al mateix equip per fer "alguna estratègia", és important pre-veure les seves conductes i anticipar-te (p.ex demanant que t'ajudi en algo). Poc a poc... A aquests nens també se’ls ha de MOTIVAR! Si estan contents i el cau està currat no molestaran tant, aquí l’eix d’animació es clau! 

 

És molt important reconèixer també el bon comportament quan apareix i no centrar-nos en les bronques. A tots ens agrada que ens felicitin. “Molt bé Marc, ets un crac!”  “has jugat molt bé avui!” “gràcies per ajudar-m’he”, etc. Si el nen conflictiu veu que pot aconseguir l’atenció que busca per bones accions cada cop ho farà més i es portarà una mica millor (no canviarà màgicament però només a base de bronques no millorarà).

 

Pots demanar en alguns casos que el nen t’ajudi en alguna tasca (si ha acabat de pintar i preveus que emprenyarà al col·lega) demana-li que ajudi a pintar a un altre o que t’ajudi a netejar pinzells.. Li estàs donant cert “protagonisme” al fer algo diferent a la resta, el mantens ocupat i després li pots agrair l’ajuda. Mentre feu algo junts podeu parlar del que vulgueu. Això és orientar la seva atenció cap a una cosa productiva.

 

Castors és com un laboratori de proves, si un "càstig o avís" normalment no funciona, proveu una altra cosa! apliqueu conseqüències i marqueu límits. Com a caps us han de respectar, si voleu tenir credibilitat, que no se us "pixin a sobre!!"

 

A LLops i Daines teniu un avantatge, el grup de 3r any "pot frenar" al nen liante que puja de castors per donar a entendre que són ells els grans i les tonteries del nou no fan gràcia.  Passa amb nens i nenes, canvien el rol i queden cohibits. Això és un punt a favor vostre! Canvi de branca, canvi de xip. Se'l tractarà més com un adult. Té un altre equip de caps també, es com començar de nou. Motiveu a aquest nen, ajudeu-lo en tasques difícils on perd la paciència i demaneu-li ajuda quan calgui, presteu atenció al que demana en la mesura justa i intenteu que no es facin grupets excloents! (grup de 1r any i de 3r, nens o nenes que queden marginats). Els jocs més elaborats i d'estratègia van bé per unir grupets. Amb els jocs de rol podeu "fer posar" en la pell d'un altre a qui vulguis, han de representar un paper, tenir disfresses, música, muntar la història, etc.  els agrada molt. Els contes poden ser molt útils per mostrar un problema de convivència i com s'actua.

 

Recorda que el nen conscient o inconscientment busca alguna cosa (normalment més atenció). Hi ha unes metes darrere les liades dels nens conflictius. Entendre que vol el nen i com funciona es clau.

Al Quasar vam dir quatre coses de el nen que crida l’atenció, el nen que et posa a prova deixant clar que tu no el manes, el nen que busca venjança per que s'ha sentit ofès, el nen que es fa la víctima.  Aquests objectius estan explicats a “Els objectius erronis del nen comenta com analitzar-los i solucionar-los.

 

Com sempre, els eixos d’animació, disfresses i “teatres dels caps” els agrada molt. Això motiva a la branca a jugar, per trobar una pista, descobrir al dolent, ajudar a un personatge, etc. Hi ha un objectiu comú --> (motivació intrínseca), és difícil llavors sentir el "no vull jugar ".

L'ús de l'eix d'animació és molt millor que jugar perquè ho diuen els caps. 

 

 

Dubtes i preguntes:

Serè el cap bronques?  No seràs mai el cap bronques si després de haver castigat a un nen, quan ja ha complert el "càstig"  aneu a jugar i jugues tu també amb ell. El càstig ha passat, no li tens rancor i ara anem a una altra cosa. No tinguis por de ser estricte quan convé amb els castors ni amb els llops. Després no et passis "d'amic" notarà que et sens culpable per haver-lo castigat i ara li fas "la pilota" per que no et miri malament.

 

Quin càstig posar? Algo relacionat amb el que acaba de fer, això es vital. Pots preguntar-li al nen “que creus que hauríem de fer ara? Si jo fos castor i tu cap, quin càstig hem posaries?  Són castors però No infantilitzeu. El nen entén perfectament el que ha de fer a la primera i a vegades proba avia’m si es lliura del càstig amb un cap o un altre. Com més currat estigui el cau, menys càstigs!! Per què voldran jugar!

 

Sortir a córrer a la nit? (Va sortir el tema) molts ho hem fet quan érem nens, l’exercici pot “activar” al/s nens, per això abans d’anar a dormir s’ha de baixar gradualment l’activitat, si feu discoteca a l’habitació acabeu amb música tranquil·la, si es un joc de córrer feu un bona nit relaxat. Algun pot demanar anar a córrer per desfogar-se (si si, ho he vist). Es pot fer amb petits. Mentre els que la lien corren els altres poden dormir... quan sortir a fora és un càstig, és un càstig no un joc. No ha de durar 3 minuts sinó molt més. Procureu estar en una zona il·luminada, que no tinguin por, tots calçats i amb jaquetes. Heu dit que sortiran a córrer si fan soroll?, després de 2 o 3 avisos ho heu de complir. Si va bé quan tornin de córrer (o fer el que decidiu fer a fora) estaran cansats i s'adormiran.

 

Nens liantes que ja no sabeu com tractar? Quan un càstig no funciona cal preguntar-se per què i buscar alternatives (objectius erronis del nen). Parleu-ho amb tota la branca, els pares. Es bo comentar-ho en algun consell de caps, potser els veterans tenen idees que us poden ajudar.

 

Posar un càstig exemplar?  Exemple: Enviar a un o dos nens cap a casa quan esteu de sortida. Sembla exagerat però si la liada és important, com ara trencar un vidre de la casa de colònies o per l’estil, el càstig marca un abans i un després. Segurament durant un o dos caus vindran més tranquils, i a casa els caurà una bona bronca. Els nens poden fer el canvi de xip que esperàveu. Recorda, si aviseu que marxaran cap a casa després ho heu de poder complir!

 

La tensió dels caps a vegades l’acabem pagant tots,  imaginem: un parell de nens la lien, costa molt fer callar a la branca i començar a explicar l’activitat -> el soroll no baixa i passa el temps -> nerviosisme -> el caps veuen que la canalla no fa cas i ja no volen cridar més --> càstig generalitzat.  Compte, molts nens no tenen la culpa que us costi dominar el grup. No crideu com faltats, feu-vos respectar, separeu i freneu als líders rebels!

 

Recorda que tant o més important com saber castigar és saber Motivar!!

així no cal castigar tant i hi ha més bon rotllo!

 

Recursos:

Webs

 

 

 

 

http://www.jouscout.com/consells.htm consells per a caps. Gran pàgina web

http://es.scribd.com/doc/42827173/500-Dinamicas-de-Integracion-Grupal

http://orientafer.blogspot.com.es/2011/09/126-dinamicas-de-educacion-emocional.html 126 dinàmiques ordenades amb carpetes i subcarpetes, fàcil de trobar coses concretes. Pot ser força útil en diverses edats

http://cuentoscortospolticamenteincorrectos.blogspot.com.es/2014/09/quiero-un-poema.html

http://jugamos.jimdo.com/ jocs i dinàmiques per carpetes. Apte per a diverses edats

http://www.escoltesiguies.cat/farcell/ el Farcell, ja sabeu, té moltíssims recursos

http://psicodiagnosis.es/  web de psicologia infantil i juvenil

http://www.humanizar.es/publicaciones/cuentos-humanizadores.html Contes amb moralina, estan al youtube

http://resolucioconflictespsicopedagogia.blogspot.com.es/2014/06/tota-la-primaria-resolucio-de-conflictes.html Aquí hi ha un enllaç per descarregar el pdf "resolución creativa de conflictos (manual de actividades)" bon pdf.

http://www.medicau.com -> Hiperactivitat.

 

 

  • ESPAIS D’APRENENTATGE. Idees, estratègies i reflexions. Pau López (al final de cada capítol i ha preguntes i act. de reflexió)

  • ¡CASTIGADO!: ¿ES NECESARIO? Soluciones educativas eficaces. Mª Luisa Ferreros.

  • NIÑOS DESOBEDIENTES, PADRES DESESPERADOS Rocío Ramos-Paul

  • EL TRANSTORN DEL NEN CONSENTIT. Manual per a pares i mestres desorientats. Ursula Oberst. 

  • EL CERCLE DE LA MOTIVACIÓ. Valentí fuster

  • CODI OBERT. Programari lliure per a caps

 

 

Vols saber-ne més?

 

Jordi Jové. Equip de Makros de la demarcació Nord - Occidental

Nens, Malalties i Campaments

bottom of page