.jpg)
%20Plus%20Fondos%20-%20%5Bes_iwal.jpg)
%20Plus%20Fondos%20-%20%5Bes_iwal.jpg)
%20Plus%20Fondos%20-%20%5Bes_iwal.jpg)
Urgències i situacions en que cal estar preparat!
Actuació general en una urgència
Els primers auxilis no han de substituir mai el metge sinó protegir tan sols l’accidentat fins que l’assistència sanitària sigui possible. Calma i fes el que sigui necessari, però res més. La persona/es que fa la primera assistència al accidentat/da ha de tenir present la Cadena de socors: PAS – Prevenir o Protegir, Avisar i Socórrer.-
Cal tenir present:
-
Quan truques als pares intenta informar sense posar-te massa nerviós.
-
No donis aliments o líquids a víctimes que hagin perdut el coneixement o tinguin lesions abdominals.
-
No toquis les ferides innecessàriament ni feu embenats quan no cal, els podeu fer malament.
-
Si sou gent, en una situació més o menys urgent mentre un o dos caps estan amb el nen, un altre va a buscar la farmaciola i un altre el dossier de campaments amb la documentació, claus del cotxe etc.
-
Quan portis un infant al metge o a l’hospital sigui amb cotxe o ambulància cal que l’acompanyi sempre un cap, i dur la documentació sanitària del nen.
Pèrdua de coneixement (desmai)
Tota pèrdua de coneixement en un nen/a fa necessari que l’examini un metge, si es recupera porta’l al centre sanitari més proper, si no es recupera del desmai (truca al 112). Obra-li la boca i assegura’t que no té les vies respiratòries obstruïdes per la seva pròpia llengua o per qualsevol cosa que tingués a la boca (un xiclet, menjar,...). Mentre recupera la consciència, convé col·locar-lo en Posició Lateral de Seguretat (PLS) Fig.14 i video: en lateral, amb el cap recolzat sobre un braç i la cama lliure flexionada. Controleu-ne el pols i la respiració
Si és un mareig , lipotímia o baixada de pressió: El desmai és breu, dura des uns segons, i es de a una baixada momentània de la quantitat de sang que arriba contínuament al cervell. El noi o noia es recuperarà ràpidament, estira’l a terra i aixeca-li les cames. Les causes de lipotímia són diverses, emocions fortes, veure sang, incorporar-se ràpidament, calor intensa en llocs tancats, etc. Pot passar a pioners, estan en fase de creixement.
Aquets desmais solen preveure’s, el noi o noia nota que es mareja, li falten forces i s’asseu poc a poc abans de caure.
Recorda Si ha perdut el coneixement o, ha perdut el coneixement i sospitem que ha picat amb el cap a terra, porta el nen/a al metge, sobretot quan:
-
tarda “massa” a recobrar el coneixement
-
No reconeix l’entorn, gent o perd memòria
-
Hi ha una ferida al cap.
Has d’anar al metge, no sembla la típica lipotimia. A la branca de Castors/Llúdrigues o Llops i Daines (nens petits) no és normal perdre el coneixement, si passa, que ho valori un facultatiu.
Ennuec (“atragantamiento”)
L’ennuec ocorre quan un tros de menjar o algun objecte s’embussa a la gola i no deixa respirar. El nen no pot parlar i la tos és inefectiva, està angoixat no pot respirar, pot fins i tot posar-se blau o morat en poc temps. Hauràs d’actuar ràpidament per evitar l’asfixia, ja que disposem de pocs minuts.
Què fer: quan tossint no es resol el tema
-
cop a l’esquena, fort i el nen flexionat mirant-se els peus.
-
Fes la maniobra de Heimlich fig.15, si no funciona, dóna-li quatre cops secs entre els omòplats amb el nen flexionat, i torna a repetir la maniobra de Heimlich cinc vegades més. Si no funciona encara, torna-ho a intentar. No et rendeixis!
-
IMPORTANT! Si el nen/a no pot a tossir, respirar o no pot parlar, té una obstrucció completa de via aèria, truca al 112, si no es resolt perdrà el coneixement en poc temps.
-
Davant un inconscient que no respira -(ja has trucat al 112 i els tens al telèfon)- es comença les maniobres de Reanimació Cardio- Pulmonar (RCP): 30 compressions toràciques i 2 insuflacions efectives (protocol d’adults) fins que arribi l'ambulància. El ritme és 3 cicles/minut. Mira el protocol de RCP pediàtric a la fig. 21 [video RCP]
Dibuix de cops a l'esquena mal fets, ja que l'ennuegat no està inclinat endavant
En castors(6-8 anys) o nens de talla petita, fen un Heimlich vigorós amb el puny l’hi pots fracturar alguna costella i/o fer-lo vomitar, no importa en aquell moment, està amb la via aèria obstruïda i és una emergència. Intenta no passar-te amb la força.
Què no fer: picar a l'esquena fluix o amb la persona erecta, les vibracions sobre la caixa toràcica poden fer moure l'aliment o objecte i per gravetat caure més avall. Es pica amb la persona flexionada al màxim (gravetat a favor nostre).
Cal anar al metge: si l'obstrucció es completa (no parla, no tus, no respira) i no es resol, truca al 112! en uns minuts pot estar inconscient i sense respirar, s'inicia RCP (30:2)
Fractures. Com immobilitzar braç i espatlla amb fulards
Com diferenciar una fractura- fissura - esquinçament o un simple cop?
Què fer: d'entrada observant signes d’alerta, si el nen o nena presenta dolor, impossibilitat per moure el membre afectat i en pocs minuts s’inflama la zona lesionada apareixent un morat, apunta a lesió (esquinç, fissura, fractura). S’ha de portar al metge. No és un cop i prou. Les fractures (impactes amb alta energia) poden mostrar deformitat de la zona, o no (si no hi ha desplaçament).
Si sembla un cop o torçada (de turmell per exemple): gel, repòs, cama elevada i seguim valorant.
Que no fer: compte, no manipular en excés, si es una cama i el nen es mareja, estirar-lo a terra i no aixecar la cama lesionada. Si el membre afectat és un braç i estem de ruta, immobilitzar-lo amb un cabestrell fet amb el fulard, si és un espatlla o cama també es pot immobilitzar. És rar veure fractures o luxacions a campaments, si es dona el cas, No intenteu “posar l’os a lloc!!"
Les immobilitzacions les farem si cal estant de ruta ja que hem d'arribar a una carretera i anar al metge sense que el membre lesionat es mogui massa. Al campament no és necessari grans immobilitzaciosn, directes al CAP.
La manera d’immobilitzar un membre és amb fulards o fent “l’entablillat”, que consisteix en lligar-hi un element rígid de manera que tant l’articulació situada per sobre de la fractura com la que està per sota quedin immobilitzades. Passos:
-
L’element rígid (anomenat fèrula, o “tablilla”) es pot improvisar amb fustes, pals, branques, diaris enrotllats, cartró,... En cas de no tenir res a mà, immobilitzeu un braç trencat lligant-lo contra el propi tòrax, o una cama trencada lligant-la amb la sana.
-
Subjecta la “tablilla” al membre fracturat lligant-la amb dos fulards, amb nusos mai per sobre de la mateixa fractura (no estrenyis els nusos excessivament, i fes que quedin a sobre de la fusta). Col·loca fulards o samarretes fent de coixí entre la “tablilla” i el cos
Immobilització de cúbit i radi amb 2 fulards Fig.16: no obliguis a l’afectat a moure el braç si està en una posició còmoda, farem la immobilització sense remenar massa.
Amb el membre correctament immobilitzat (millor fer cabestrell doble), estaràs en condicions de portar la persona fins a urgències, perquè pugui ser atesa per personal sanitari.
Immobilització d'espatlla Fig.17: És una mica diferent de l’anterior:
-
Demanarem al nen/a que es toqui l'espatlla bona amb la mà de l'extremitat afectada (solen posar-se així per no tenir dolor) i col·locarem el fulard a sobre deixant el vèrtex a l'alçada del colze.
-
La punta inferior és doblega per sota el braç cap a l’esquena i es lliga. Segueix les imatges següents:
Amb un sol fulard (cabestrell simple) no es pot moure el braç endavant, per bloquejar el moviment lateral, fes un cinturó amb un 2n fulard com mostra la figura 16(4), cabestrell doble.
Insolació i cop de calor
Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició es perllonga es pot patir un “cop de calor”, una situació que pot acabar sent greu.
Els símptomes que ens alerten que algú pot estar patint un cop de calor són: febre molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement.Davant d’aquests símptomes, trasllada la persona afectada a un indret més fresc, dóna-li aigua, mulla-li el cos amb una tovallola humida o una esponja, i venta-la. Pot ser necessari donar-li un analgèsic contra la febre (p.ex. paracetamol). És important que l’examini un metge..
Mesures preventives:
-
Protegiu-vos el cap del sol amb una gorra.
-
Als petits, crema solar. Per això la porten, no us la deixeu quan aneu de ruta.
-
Quant jugueu, busqueu zones on hi hagi ombres. Compte amb els jocs de matí o tarda 1 a ple sol i corrent a tope!
-
Si teniu calor, mulleu-vos una mica la cara, els cabells, fins i tot la roba i beveu força aigua.
Podeu conèixer els símptomes de la deshidratació llegint el punt “13. Vòmits” de les afeccions més freqüents
Anafilaxis (reacció al·lèrgica greu)
l'anafilaxis és una reacció al·lèrgia greu, potencialment mortal que apareix en pocs minuts (<30’) desprès d’estar en contacte amb l’al·largent desencadenant (fruits secs, picades d'insectes, ets). Afecta tot l’organisme, els símptomes poden ser diversos i generar molta ansietat: Pell -urticària, favons, picor, inflamació de parpelles i cara-, aparell respiratori: congestió nasal, tos, obstrucció de la via aèria, parada respiratòria- aparell digestiu: nàusees, vòmits, mal de panxa. Aparell cardiovascular: hipotensió, taquicàrdia, col·lapse. La get propensa a fer una anafilaxis greu porten amb ells un bolígraf auto injectable d’adrenalina.
Què fer: segueix les indicacions dels pares per aquests casos, ho hauries de tenir per escrit.
1r. Reconèixer els símptomes d'al·lèrgia.
2n Valorar la gravetat de la reacció. Podem dir que l'afectat té una anafilaxis o al·lèrgia greu quan presenta símptomes intensos en 2 o més aparells diferents. Per Ex: [Picor i favons a la pell Fig. 18 + símptomes Respiratoris], [Picor a la pell + vòmits o malestar]... Símptomes diversos de l'aparell respiratori, digestiu, pell, cardiovascular (hipotensió, taquicàrdia).
3r. Truca al 112 i informa’ls, l’afectat pot tenir medicaments per l’al·lèrgia. En anafilaxis s’administra l’adrenalina auto-injectable. En cas de no poder trucar al 112, si tens adrenalina posa-la. Com es posa l'adrenalina? (vídeo sota l'esquema).
Què no fer: ignorar la situació si es complica, marxar sense medicació. No trucar al 112 esperant a que es resolgui o no anar al metge en reaccions greus. No posar l’Adrenalina per por tot i tenir-la i estar indicat! (error!).
Recorda que per llei tens l’obligació de fer alguna cosa, prestar auxili, i estàs també “protegit” per la llei. Si dubtes, segueix les indicacions del metge del 112, ells n’assumeixen la responsabilitat de les decisions.
Quan no truques tu ets el responsable però no se’t penaria si t’equivoques amb l’adrenalina intentant ajudar.
Cal anar al metge: Si la resposta al·lèrgica és important, greu o dura tot i el tractament. Cal saber manejar aquesta situació. Per a més informació consulta l’apartat d'Al·lèrgies d'aquesta web i els casos comentats.
Nen amb inflamació intensa de les parpelles.
Símptoma típic de les reaccions al·lergiques severes.
Font Imatge: flickr
Consideracions del nen amb Diabetis tipus 1
La diabetis és tot un món, pot ser difícil de manejar, ser una font de nerviosisme entre caps i pot donar situacions d’urgència. Valora si us veieu capaços de fer-vos responsables d’un nen o nena diabètic que ho és des de fa poc temps. Si l’afectat/da és rànger, caravel·la o fa temps que li van diagnosticar, ja sap com va però vosaltres en sou els responsables, heu d’estar a l’aguait.
Es recomanable que hi hagi un cap amb formació sanitària que vetlli pel nen o nena.
El cas de nens diabètics donaria tema de sobres per una formació a part. El que necessites saber està als apartats de Diabetis
Què fer: En la diabetis el problema és que el cos no fabrica insulina, una hormona que fa baixar el sucre en sang (glucèmia), per això s’ha d’administrar des de fora -> punxada.
El nen/a farà 4 o 6 àpats i es repartirà el volum de glúcids (hidrats de carboni) als àpats per a que la glucèmia no sigui massa alt però sobretot que no sigui massa baixa (amb l’exercici físic cremem els glúcids).
En cas de qualsevol dubte, truca als pares.
Has de saber manejar la dieta, el glucòmetre i les pautes d’insulina (lenta i ràpida).
Cal anar al metge: si el nen/a té una glucèmia inferior a 60 mg/dl (baix) i dona símptomes de pèrdua de coneixement. Si el nen/a no es desperta (està hipo o hiperglucèmic, més freqüent hipoglucèmic).
Alerta! En una hipoglucèmia, el nen/a pot està somnolent, tremolant, potser pàl·lid i suant o pot no haver-hi cap símptoma i estar igualment baix de sucre. Si està força hipoglucèmic (<50 mg/dl) i perd el coneixement no pots donar ni sucre ni aigua ni res per boca! No tragarà. S'ha de punxar el Glucogen Hypokit® (glucagó, video). Cal preparar-lo i es punxa com la insulina. Si no disposes del fàrmac, pots posar una mica de sucre sota la llengua i mantenir al nen o nena en posició lateral de seguretat. Compte amb les hipoglucèmies a la ruta.
És molt poc freqüent que un nen o cap sigui diabètic i no ho sapigui estant de campaments (que encara no s'hagi diagnosticat), però s'han donat casos. Davant tot nen o cap que: veu molta aigua a tota hora, contínuament va al vàter i orina en grans quantitats, es nota cansat, xafat, irritable, amb gana, somnolent. Directe al metge, el diagnosticarà molt possiblement de Diabetis Mellitus tipus 1.
Atac d’epilèpsia
L'epilèpsia és una malaltia crònica que es manifesta per convulsions. Abans de l’atac hi pot haver un període curt d’avís (aura), amb una sensació o olor estranya. Cal pensar que hi ha varis tipus d'epilèpsia i no tots fan convulsions.
Com reconèixer un atac d’epilèpsia? En general és comú la seqüència següent:
-
La víctima perd el coneixement de forma brusca, a vegades fent un crit i cau a terra.
-
Es manté rígida durant uns segons. A continuació s’inicien contraccions involuntàries dels músculs del cos (“convulsions”) les quals poden ser violentes, la mandíbula pot quedar apretada i la respiració ser sorollosa. Pot sortir espuma per la boca (degut a la intensa producció de saliva en aquests instants), tenyida de vermell si s’ha mossegat els llavis o llengua. També pot perdre el control d’esfínters (anal i urinari). En alguns moments pot parar de respirar, els llavis, la cara i mans poden tornar-se morats (cianòtics).
-
Un cop finalitza’t l’atac, que no sol durar més de 3-5 minuts, la víctima recupera poc a poc el coneixement, pot sentir-se confosa, desorientada no recordar què ha passat i tenir molta son. Eventualment pot vomitar.
Què fer:
-
Si veus que la víctima es desmaia, intenta suavitzar la caiguda, conserva la calma i no et precipitis.
-
Aparta els objectes perillosos del seu voltant (rames, cadires, objectes punxants) i col·loca una jaqueta sota el seu cap per evitar que colpegi contra terra.
-
Afluixa la roba del voltant del coll, (fulard, buf, etc.).
-
per facilitar la respiració i la sortida de saliva, col·locar a la víctima una mica de costat amb cura.
-
Observa quan dura la crisi epilèptica, en la gran majoria de casos aquest tipus de crisis epilèptiques finalitza en dos o tres minuts.
-
Espera't al costat de la víctima fins que la crisi epilèptica acabi i col·loca-la en Posició Lateral de Seguretat [PLS] (video). Deixar que descansi fins que es recuperi. Comprova que torna a poc a poc a la situació normal.
-
Quan estigui recuperat, pots donar medicaments si ho tens indicat pel metge.
Què no fer:
No intentis immobilitzar a la persona durant la crisi.
-
No introdueixis cap objecte a la boca per evitar “que es tragui la llengua”, la llengua mai es traga i pot ser perillós si es trenca l’objecte que té a la boca, se’n traga una part o lesiona la cavitat oral al introduir-lo per la força, a més dificultarà la sortida de saliva i la respiració.
-
No cal fer respiració boca a boca durant la crisi convulsiva, encara que sembli que la respiració queda bloquejada per la rigidesa, a no ser, que la persona no torni a respirar un cop acabada la crisi, en tal cas trucar al 112 i iniciar RCP.
-
Mai donis aigua, aliments o pastilles per la boca durant la crisi, tampoc poc després d’acabar-se ja que estarà somnolent i pot vomitar.
Quant anar al metge: En la majoria de casos les crisis acaben de forma ràpida, s’ha de traslladar a l’afectat al centre mèdic més proper. Truca al 112 i segueix les seves instruccions en els següents casos:
-
L’atac no para després de 3-5 minuts.
-
La crisi epilèptica es repeteix en poc temps, o si té una crisi rere l'altra sense recuperar la consciència entre elles.
-
La víctima no es recupera per complet després d’un període de temps prudencial, o bé roman inconscient més de 10 minuts (controleu respiració i pols).
-
Si hi ha hagut un traumatisme important abans o durant la crisi
-
És el primer cop que l’hi passa.
Recorda! No intentis “tallar l’atac” subjectant a la víctima, podeu lesionar-vos. Has de “deixar passar” la crisi. Encara que està força estesa la idea d’introduir alguna cosa a la boca (algo tou), no s’ha de posar res de res, pots comprometre la respiració. No donis res de menjar ni beure fins que s’hagi recuperat completament, tampoc cafès per “revifar-lo”.
Es freqüent entre els nens petits (1-4 anys) l’aparició de convulsions febrils, en aquets casos s’ha de reduir la temperatura corporal amb aigua, les convulsions per febre no són atacs d’epilèpsia. En nens de >4 anys (castors i llúdrigues) davant una convulsió hem de pensar en un atac d’epilèpsia i actuar com s’ha comentat.
A que es deu el tall de digestió? Després de menjar la sang es concentra al sistema digestiu per fer la digestió, fixa’t que després d’un àpat fort o copiós ens ve son (el cos es savi), si poc després de dinar ens tirem a l’aigua el contrast de temperatura obliga al cos a enviar sang als músculs i pell per mantenir la temperatura corporal, ja que està en contacte continuat amb l’aigua freda. Com que la sang es necessita també a l’aparell digestiu i és prioritari, la redistribució fa que altres parts del cos es quedin amb menys sang, entre elles el cervell. La baixada de pressió sanguínia (temporal) al cervell produeix el síncope o desmai.
El “tall de digestió” es pot produir només pel canvi brusc de temperatura (sobretot si ens submergim molt fredes desprès d’estar força estona al sol), es produeix el “reflex d’immersió” els batecs del cor disminueixin bruscament amb la distribució de la sang cap a les extremitats per mantenir la temperatura i és produeix un síncope (independentment del dinar). A aquest fenomen se l'anomena també Hidrocució o xoc termodiferencial
També quan es fa exercici (a dins l’aigua o a fora). Imaginem un partit de futbol després de dinar un dia calorós. El cos envia sang contínuament sang als músculs i la persona pot marejar-se i fer un síncope per l'esforç. Si enlloc d’un partit juguem dins l’aigua sense parar o fem piscines, ens pot passar el mateix fins arribar a perdre el coneixement i ofegar-nos. Fig.19
Símptomes d’alerta del tall de digestió, apareixen abans del síncope: cansament, obnubilació, pots notar nàusees, vòmits, pal·lidesa, mal de cap, mareig, veure-hi malament, borrós o veure taques de colors, rampes musculars. No solen aparèixer tots alhora i en alguns casos poden no aparèixer i perdre el coneixement.
Tall de digestió o hidrocució
[Dedicat als socorristes] El tall de digestió o hidrocució no és un mite, existeix i és semblant a un desmai, el perill és quan es produeix a dins l’aigua (piscines, al riu, en un llac, etc.)
Què es produeixi un tall de digestió o no, depèn de varis factors: la temperatura de l’aigua (com més freda pitjor), la temperatura corporal al moment d’entrar, la quantitat de menjar ingerit i el temps entre l’àpat i el bany.
Què fer: el millor és la Prevenció:
-
Evita activitats intenses poc després de dinar i amb altes temperatures o exposició solar continuada.
-
Evita menjars copiosos si després teniu previst banyar-vos o esteu d’excursió a una piscina, llac, etc.
-
Entra a l’aigua a poc a poc, dutxa’t abans d’entrar o mulla’t el cos per a que s’acostumi a la temperatura.
-
En cas de canalla petita estigues alerta, demanar a un nen que no “es mogui massa” dins l’aigua es absurd, costa molt de complir.
-
Respecta un temps mínim de 1-2h abans de banyar-vos (aquella norma sagrada de les avies es certa).
En cas que algú es maregi o mostri símptomes de possible tall de digestió, ha de sortir immediatament de l’aigua, si està marejat/da aixeca-li les cames per afavorir la circulació de la sang cap al cervell.
Què no fer: ignorar els símptomes d’alarma no fer cas de les precaucions.
Quant anar al metge: En el cas d’un casi ofegament si la persona està inconscient i no respira truca al 112 i comença les maniobres de reanimació càrdio-pulmonar (llegeix-ho a “ofegament”)Truca també si està inconscient, respirant i amb les cames aixecades però no millora en pocs minuts.
Recorda! La majoria de talls de digestió es produeixen en persones que, després d'una llarga exposició al sol i amb la pell molt calenta, decideixen banyar-se; en aquestes condicions la cabussada al mar, riu o llac pot provocar fàcilment la pèrdua de coneixement
Fig. 19 Seqüència de la hidrocució
Ofegament en el medi aquàtic
[Dedicat al socorristes] Actualment es defineix l’ofegament com el procés que determina una alteració respiratòria com a conseqüència d’una immersió/submersió en un medi líquid (independentment del pronòstic).
El grup de gent més afectada són els menors de 4 anys, els ofegaments en bebès sol ser per descuits a la banyera o piscina, dels 1 als 4 anys es produeixen majoritàriament en piscines. Contràriament a la opinió popular, la majoria dels ofegaments en nens són silenciosos, els intents per no enfonsar-se es solen confondre amb jocs o picar a l’aigua.
Davant un ofegament o casi ofegament, primer cal identificar la situació de risc (la víctima no està jugant) i entrar a l’aigua per treure-la de manera segura. Ens farem 3 preguntes claus:
- L’entorn és segur?
- Edat aproximada del nen? (lactant, escolar, adolescent...)
- Hi ha hagut traumatisme?
Actuació en un ofegament amb víctima no traumàtica, traieu-la ràpidament i seguiu la seqüència de RCP Fig. 21 i vídeo.
Iniciar la ventilació tant aviat com es pugui, durant la reanimació el 50% de les víctimes tenen vòmits. En aquest cas s'ha de girar el cap de la víctima, si es sospita de lesió cervical: girar cap, coll i tòrax com una unitat (en bloc). No s’ha de forçar el vòmit d’aigua comprimint el tòrax (prové de l'estomac, no dels pulmons) ni fer la maniobra de Heimlich, endarrereixen la reanimació i augmenten el risc de vòmits i aspiració cap a la via aèria. Quan la víctima es recupera col·loca-la en Posició Lateral de Seguretat (PLS).
En una piscina si el socorrista ha d'efectuar un rescat indicarà a tothom que surti de l'aigua (atenció exclusiva a la víctima) i després farà un informe del succés.
Fig. 20 Algoritme ofegament ERC 2015
Traumatisme cranial o espinal a l'aigua
*Si es sospita que la víctima a picat de cap a terra al entrar a l’aigua fig.20.1 hi pot haver lesió cervical cal manipular la víctima “en bloc” protegint la columna. Davant una víctima conscient però atordit que refereix dolor al coll o cap [no és un ofegat], ha de sortir de l'aigua i ser valorat.
Si està inconscient i no pot sortir per si sol, entrarà el socorrista, compte, no és una urgència treure la víctima de l’aigua, i s'ha de fer bé, amb una taula d'immobilització espinal i un collaret cervical fig.20.2 ja que hi pot haver una lesió de columna i no ho hem d'agravar.
En cas de no disposar del material, el socorrista es col·locarà dins la piscina al costat de la víctima amb una mà a la nuca i l’avantbraç enganxat a la columna vertebral, i l’altra mà a la mandíbula recolzant l’avantbraç a l’estèrnum (mobilització en bloc). En aquesta posició es pot valorar consciència, respiració i pols per minut . La víctima i el socorrista poden estar en vertical, tocant de peus al terra, almenys el socorrista. Trucarem al 112 i esperarem la seva arribada amb el material.
Recorda, si no tenim el material adequat, no traurem a la víctima de l'aigua a no ser que entri en parada. En aquest cas (perd el coneixement i deixa de respirar) s'inicia el Suport vital bàsic! (5 insuflacions de rescat), és una emergència i cal treure la víctima en bloc per poder fer les compressions toràciques fora l'aigua.
Si es té taula d’immobilització espinal i collaret el socorrista ho utilitzarà per treure a la víctima protegint la columna vertebral, i un cop fora la valorarà. En cas d'entrar en parada cardia respiratòria la víctima està fora del medi aquàtic i es poden iniciar les maniobres de SVB.
Video [Extracció d'una víctima inconscient amb una taulell espinal]
Video [Com es col·loca un collaret cervical] (és poc provable que en tinguis un, fent de soco)
Compte! després d'un trauma a l'aigua la víctima pot estar conscient i tenir una lesió cervical o medul·lar (no sempre queden inconscients i flotant com s'explica als llibres). Davant qualsevol actitud estranya en la valoració del trauma: falta de força o sensibilitat, des-coordinació de braços i/o cames, dolor, etc. Posa-l'hi un collaret cervical!! mantingues a la víctima tranquil·la, estirada, quieta i truca al 112.
Fig. 20.1 Trauma en medi aquàtic
Fig. 20.2 Taula d'immobilització espinal i collaret cervical
Suport Vital Bàsic de l'infant i l'adult
Si ens trobem en la necessitat de realitzar Suport Vital Bàsic és importats seguir la seqüència de forma ordenada. Algunes situacions que poden acabar en aturada càrdia - respiratoria en el món de el lleure són: obstrucció completa de via aèria amb pèrdua de coneixement, hidrocució, xoc anafilàctic, traumatisme greu (trauma cranial, hemorràgia intensa). El SVB és el mateix en totes elles.
Riscs per al rescatador: si no disposes de cap filtre unidireccional per realitzar les insuflacions (les piscines en solen tenir) existeix risc de transmissió d'infeccions entre la víctima i tu. Quan per alguna causa el rescatador no pot o no vol fer les ventilacions realitzarà la RCP únicament amb compressions toràciques (a ritme de 100 per minut), Quan arribi personal sanitari es farà SVB instrumentalitzat administrant oxigen.
Recorda: quan l'aturada cardia respiratòria es deu a un ofegament, sigui la víctima adult o nen, els socorristes haurien de:
-
Fer 5 ventilacions de rescat abans de les compressions toràciques.
-
Si el socorrista està sol, fer un minut de maniobres RCP abans d'alertar.
Quan hi ha sospita de trauma cervical s'ha de ser curós amb l'obertura de via aèria, es fa maniobra de tracció mandibular [video]: (hi ha vàries maneres), s'introdueix el dit polze a la boca i l'índex al mentó, subjectant la mandíbula com un ganxo i es tracciona cap a dalt, l'altra mà es col·loca al front per no mobilitzar les cervicals al traccionar. En les insuflacions no es farà hiper extensió del coll.
En pacients amb sospita de traumatismes importats es mobilitza el mínim possible, deixa'l com estigui mes còmode (no posar en PLS). Sequència de Suport vital bàsic pediàtric (de 1-8 anys aprox) Fig.21
Fig. 21 Seqüència de suport vital bàsic pediàtric, adaptat de Recomanacions per la Resucitació. European Ressucitation Council (ERC) 2021
*Font de les imatges: https://www.aeped.es/sites/default/files/anales/51-4-18.pdf www.aeped.es
Diferències entre el SVB del nen i de l'adult:
Els algoritmes de SVB pediàtric (fig.21) i d'adult (fig.22) són molt similars. En els nens la causa de l'aturada cardio - respiratòria no sol ser cardíaca (un infart p.ex.) i es prioritza 1 minut de Reanimació abans de trucar al 112. Recorda, la majoria d'ofegaments es produeixen en menors de 4 anys.
El algoritme de RCP en adults té les següents diferències:
-
La híper extensió del coll pot ser “intensa” però sense lesionar-lo.
-
En No Ofegats, Es Truca al 112 si la víctima està inconscient i no respira (en ofegats sempre després d'un minut de Reanimació Cardio Pulmonar)
-
El massatge i la ventilació van a un ritme de 30/2 en adults i 15/2 en nens, encara que es pot fer 30/2 si hi ha un únic reanimador.
Algoritme de Suport Vital Bàsic en adults [+] (ERC 2015). Fig. 22
L'algoritme de SVB de ERC 2021 [+] no té canvis importants respecte l'anterior. En adults l'origen de la parada sol ser cardíaca. Si arriba algu amb un Desfibrilador (DEA) s'ha d'interrompre les maniobres de rcp i usar-lo tant aviat com es pugui, seguint sempre les intruccions.
El Desfibrilador Extern Automàtic (DEA) no s'equivoca, i només té 2 botons [on/off] i [dar descarga], si aquesta està indicada l'aparell ho dirà, cal assegurar-nos que ningú toca a la víctima. Si no està indicada no es farà cap descàrrega per molt que pressionis el botó.
El DEA porta dos jocs d'electrodes un per adults (a partir e 8 anys aprox.) i l'altre per infants entre 1-8 anys (és petits), si no es disposa d'electrodes específics s'utilitzarà els que es tingui a mà.
No es recomana utilitzar el DEA en menors d'1 any.
Cal seguir amb les maniobres de SVB o instruccions del DEA fins que:
Arribi ajuda qualificada, la víctima es recuperi (comenci a respirar/ tossir, moure's) o el rescatador/s estiguin completament esgotats.
Fig. 22 Seqüència de Suport Vital Bàsic en adults amb Desfibrilador Externa Automàtic [+] (ERC 2015).
Algoritme de SVB de la ERC (European Ressucitation Council) 2021 pas a pas [+]
Aquest apartat es va basar inicialment en l'entrada de la gran web: www.jouscout.com/accident.htm text ampliat,re-escrit i revisat amb el permís d'en Jou Medina