Ei Caps! En aquesta document us explico breument el què heu de saber si marxeu amb un nen diabètic d'excursió o campaments. Les pautes de tractament amb insulina poden variar! Feu cas a les indicacions mèdiques. El nen/a diabètic sol tenir-ho controlat, tot i així com a monitors heu de saber com va el tema:

La Diabetis Mellitus (DM) és una malaltia del pàncrees es classifica bàsicament en tipus 1 (DM1) i tipus 2, en nens i nenes veurem la diabetis tipus 1. El sistema immunitari del nen/a diabètic ataca el seu pàncreas i deixa de fabricar insulina. La insulina és una hormona que deixa entrar el sucre dins de les cèl·lules de l’organisme per produir energia. Es com una “clau” que circula en sang i obra les “portes” de cada múscul per permetre l’entrada de sucres en aquests. Quan no hi ha insulina els sucres (glucosa) no pot entrar als teixits i es queda circulant en sang en quantitats anormalment elevades (hiperglucèmia), l’excés de glucosa en sang s’elimina per l’orina, per dissoldre-la es necessita molta aigua i s’emet grans quantitats d’orina, al perdre’s molt líquid es té molta set i es beu molt. La set i l’augment de volum d’orina sovint són els primer símptomes de diabetis.

La insulina també ajuda a emmagatzemar correctament els nutrients. En falta d’insulina es té molta gana i cansament, el cos comença a cremar els greixos com a font d’energia i es perd pes.

Aquest símptomes van apareixent poc a poc, durant dies, la seva presència junt amb nivells altíssims de “glucosa en sang” permeten diagnosticar la diabetis del nen. El tractament és donar la insulina que falta, no es pot prendre amb pastilles, s’ha d’administrar injectada.

N'hi ha prou amb punxar la insulina per tractar la diabetis? Només amb la insulina no n’hi ha prou, al administrar-se exògenament som nosaltres qui imitem la secreció fisiològica de cada moment, convé coordinar alimentació, exercici  físic i la dosi d’insulina per aconseguir glucèmies normals. Es necessita uns coneixement sobre la alimentació, saber quins aliments aporten més hidrats de carboni i coneixement de la diabetis, del que passa amb els glúcids en sang, els autoanàlisis de glucèmia capil·lar, etc.

Els símptomes que veiem en nens diabetis seran per tenir la glucèmia (glúcids ens sang) massa alta o massa baixa.

• Glucèmia normal: es considera normal quan els valors estan entre 70 i 140 mg/dl de glucosa en sang aprox. La glucosa en sang varia moltíssim (depèn de quan ho mesuris), abans de les menjades sol estar al límit baix i hora i pico desprès alt, es normal. Estar amb glucèmies correctes no dona cap símptoma. Quan preguntis a quan surt la glucèmia SEMPRE pregunta el número, no val estic bé, "alt" o "baix".

• Glucèmia baixa: el glucòmetre marca un número <70 mg/dl de glucosa en sang. Es deu a un desequilibri entre els 3 factors que regulen la glucèmia en el diabètic: la dosi d’insulina, l’alimentació i l’exercici físic. Sovint a campaments l’exercici físic intens és la causa de la hipoglucèmia. Els símptomes són: pal·lidesa, palpitacions, tremolors, suor, gana, irritabilitat, canvis de comportament, parla estranya. Apareixen en pocs minuts en una persona que prèviament estava bé, no sempre es presenten tots, Si la glucèmia segueix baixant pot perdre el coneixement. A vegades el nen està a <70 i no té cap símptoma (troballa casual al fer el control de glucèmia). l'actuació en cas de hipoglucèmia està l'esquema de més aball.

• Glucèmia alta: >200 mg/dl pot ser força alt, apareix quan hi ha una falta d’insulina (injectar-se menys del que toca o oblidar dosis), o alimentació amb excés de carbohidrats. Els símptomes casi no es veuen, serien cansament, orinar molt, set intensa, gana. El nen diabètic pot tenir una glucèmia de 400 mg/dl en algun moment puntual i no tenir cap símptoma, si es manté la hiperglucèmia durant hores i dies apareixen els símptomes citats.

Si surt sempre normal – alt (entre 140-199 mg/dl) als controls s'ha de comentar als pares, (s’hauria d’ajustar la dosi d’insulina, és cosa dels metges). A campaments no us trobareu freqüentment amb glucèmies molt altes per què estan tot el dia movent-se i “cremen glucosa”, es més fàcil trobar-se amb glucèmies justes o baixes.

Pels campaments, el metge sol reduir les dosis de insulina, estan en moviment constant i “cremen glucosa”, les glucèmies poden sortir una mica altes al principi. No passa res, el nen/a s'adaptarà al canvi de ritme i a la nova pauta.  Interessa sobretot que no faci hipoglucèmies.

Si dubteu de com està feu un autoanàlisi. Esquema d’actuació en normoglucèmia, hipo i hiperglucèmia: