OBJECTIU 3. LA BÚSQUEDA DE VENJANÇA   

És un pas més en l’escala de objectius erronis. El nen que està sovint a aquest nivell ja és fortament problemàtic, provocador, els pares recorren a psicòlegs o especialistes per què no saben que fer. És un nen que ja estaria a ràngers o pioners. El nen recorre a la maldat –així és com molts el veuen- per sentir-se superior.  No es sol veure. Els casos greus reben l’etiqueta de “Trastorn dissocial”

Aquesta conducta (més lleu) es veu a vegades en castors o llops quan han estat humiliats i volen “tornar-s’hi”

Exemple:  El Robert és un noi de 14 anys, feia ESO i tenia un rendiment molt baix. El seu comportament disruptiu i provocador va justificar que el diagnostiquessin de  “trastorn negativista – desfiant”. Segueix anant al Cau tot i que falta sovint i quan ve, posa a proba la paciència dels caps.

Un dissabte al cau, en mig d’un taller de cuina i amb una discussió acalorada en Robert llença per la finestra el pastis que acaba de fer el grup. L’educador s’enfronta al Robert després d’alguna amenaça, en Robert acaba surtin a fora per netejar la zona on ha caigut el pastis. En Robert frega emprenyat mentre alguna noi/a es queixa de per què han d’aguantar al Robert al seu grup. El cap pensant que ha resolt la situació, ja que el  noi netejar el que ha embrutat segueix amb el taller. Al cap de deu minuts sentiu soroll, en Robert s’ha encarat amb un noi i està a punt de pegar-lo.

Sentiment del cap: provocat davant l’actitud d’en Robert, flipes per com reacciona aquest tio, salta a la mínima i et pot deixar fàcilment en evidència davant del grup i no vols perdre l’autoritat, et sents també malament per què casi es pega amb un altre que no en té cap culpa.

Pensament del noi: l’acte de venjança es produeix com a resultat de la lluita entre cap i noi, el Robert es sent humiliat (tot i que no era la intenció del cap, que només volia aplicar una conseqüència à qui tira coses ha de recollir, qui embruta neteja).  La venjança es dirigeix a una víctima, una persona que creia que es reia d’ell.

Ha fracassat la recerca de poder i reptar al cap (qui sempre acabava guanyant amb un càstig dur). Es sent superior pegant o insultant, fent mal a algú. Vol ser “el millor dels dolents”  

Solucions intentades prèviament: amenaces, càstigs severs (poden augmentar la humiliació davant la resta de companys). Comença a vegades un cercle destructiu.

Alternatives:  molta paciència i castigar el mínim, cal evitar que arribi a la venjança. Qualsevol conseqüència lògica aplicada en un moment de lluita entre el cap i el nen és interpretada com un càstig. Què es podria fer en aquest cas?

• “Compta fins a 5” abans d’actuar per evitar ser impulsiu. Parla amb el noi després no durant el conflicte

• Aplica la conseqüència de netejar el que s’embruta però en lloc de sortir de boca del cap, provem a que sigui una decisió de grup (és el principal afectat). “Amb el pastis a fora, vosaltres que creieu que hauria de passar ara?” el cap ha de mantenir-se neutral i frenar si insulten al Robert.

• Quan ja ha succeït un acte de venjança. Amb calma prova de parlar-n’hi. “tu com et sentiries si algú et volgués pegar per que l’has mirat? I seguint una llarga conversa calmada separats del grup (no alliçonar no una bronca, una conversa, esforçat a comprendre la frustració del noi. Pot no servir de gran cosa...

• Frases com “ja li pots demanar perdó a aquest nen!” no servirà. Demanar perdó ha de sortir del nen.

• Reflexions bones que puguin fer pensar al noi o agafar confiança. Debats.

• Per coses més abstractes on el noi no col:labora i amenaça, prova amb càstigs “productius” ajudar a arreglar algo que està trencat, netejar taules.

Una bronca monumental o un càstig exemplar pot funcionar algun cop però no de normal. No hi ha solucions màgiques, anar provant i molta paciència.