top of page
 Els objectius errònis del nen 

Adaptat per a caps i queles. Informació treta de:

EL TRANSTORN DEL NEN CONSENTIT. Manual per a pares i mestres desorientats.

Ursula Oberst.  Pagès editors, 2ed 2009. 

Jordi Jové

Abans d’intervenir!

Detectar l’objectiu del nen. Com?:

  1. Fixa't o descriu quina és la situació en la que estàs i què fa el nen. 

  2. Pensa, quina es la teva reacció emocional davant la conducta del nen?

  3. Quins càstigs heu fet fins ara i han fracassat? Com reaccionava el nen?

  4. Pensa alternatives que siguin més eficaces

Per què un nen fa tantes tonteries?

Estem acostumats a buscar què ha causat la conducta. També podem pensar en el perquè, Que persegueix el nen amb la seva conducta? Vol aconseguir algo, darrere del mal comportament sol haver-hi un objectiu (conscient o inconscient) 

 

Nens problemàtics: quan es comparen amb altres segurament es sentiran inferiors. El nen que es porta bé, correcte, no necessita demanar atenció, ja li donen i no hi ha sentiment d’inferioritat ni afany de protagonisme.

Entenem per sentiment de inferioritat la convicció persistent de valdre menys que la resta. És un procés lent i inconscient.

L'escala dels objectius erronis:  El nen busca ser valorat, i farà el que el que sigui per aconseguir-ho, si no se’n surt ho intentarà amb mecanismes erronis, (cridant l’atenció del adult), si no funciona, la sensació de inferioritat augmenta i el nen “escalarà”a un nou objectius amb  comportaments més conflictius.

Anchor 57

OBJECTIU 1. LA BÚSQUEDA D’ATENCIÓ

 

És per exemple, la nena que ho ha de contestar tot ella i fer-ho tot primer ella, el nen que fa sorolls i molesta constantment mentre s’explica un joc, o aquell que es incapaç de estar atent quan es treballa en petit grup sense molestar al col·lega del costat.

Primer cal descriure quina és la conducta del nen, sense pensar si hem molesta més o menys. Ex: cada cop que sortim del cau per anar a jugar a la plaça o un parc proper, el Marc surt disparat per posar-se el primer de la fila, no accepta que ningú vagi davant seu i quan un "competidor" intenta avançar-lo per ser el primer el Marc comença a còrrer, amb menys d'un minut tenim tot el grup dispers i els i les caps cridant Pareu!! Feu una Fila!  Almenys saben que no han de creuar la carretera, però la imatge és de descontrol total.

 

Sentiment del cap: el nen t’està estressant, et posa nerviós per què interromp constantment i l’has de fer callar…

 

Pensament del nen: només es sent apreciat i acceptat quan algú està per ell o ella,  hi ha l’angoixa de no ser atès (no està per a ell) i opta per qualsevol conducta que cridi l’atenció.

 

Solucions intentades prèviament:  explicar al nen que toca fer i intentar convèncer-lo per a que es porti bé, avisos “estigues quiet, para, et canviaràs de lloc”, algun càstig lleu. (sortir al passadís un ratet?).  El nen s’atura un rato però la conducta es repeteix, si no es corregeix la búsqueda d’atenció pot passar a una búsqueda de poder.

 

Alternatives: Prova coses noves avia’m com reacciona , recorda que el nen busca atenció. Pots provar:

  • Prestar-li atenció  quan fa coses bones. Se l’ha de motivar

  • No només esbroncar, també encoratjar i felicitar al nen (reforç positiu).  [llegir el nen conflictiu a Castors/Ll-lliD]

  • Desviar l’atenció cap a una cosa positiva: es un “distractor” demanes al nen que faci algo determinat o que et faci d’ajudant, com que està distret no continua amb la conducta molesta. Ex: si ha acabat de pintar un escut, que t’ajudi a fer punta als llapis, ajudar a un company que ho necessiti, si esteu fent disfresses (per ex. un vesit de tires) o una manualitat i la lia amb les tisores enlloc de prendre-li, que talli ell tires de plàstic totes de la mateixa mida, o cartolina (feina fàcil i mecànica).

 

A tenir en compte: és un nen que la lia, cal parlar AMB el nen, no AL nen, i escoltar-lo. No sermonegis (grans discursos de per què no ha de fer allò o repetir constantment “para, te dit que parís, deixa això, no molestis, no toquis, no t’alcis”) el nen sap el que s’ha de fer però molestant aconsegueix que estiguis per ell quan molesta contínuament. Ha de veure que pot aconseguir l’atenció que busca amb coses positives.

 

Aplica CONSEQÜÈNCIES lògiques: si trenca algo ho ha d’arreglar, si embruta neteja, no cal grans explicacions.  Si no jugar bé se l’avisa 1 o 2 cops, al 3r se’l aparta de l’activitat, al passadís sentat, quan es tranquil·litzi tornarà. Si marxa del passadís i sou al cau, porteu-lo a una branca amb els grans (es cohibeixen). Proveu coses, avia’m si alguna funciona. Com mes currat estigui el cau, menys problemes donarà perquè voldrà guanyar punts, aconseguir una pista, etc (jugar). El reforç positiu és molt important!

OBJECTIU 2. LA BÚSQUEDA DE SUPERIORITAT O DE PODER

 

Atreure l’atenció dels caps ja no és suficient després de cridar l’atenció durant molt de temps. La provocació és la manera més eficaç de dominar al cap o quel·la i, si li funciona, cada cop ho farà més. El exemple més clar es quan no segueix les “ordres” d’un cap expressament, o fa el que no pot fer expressament i se’n riu. Està “estirant massa la corda, passant els límits”

 

Sentiment del cap: estàs enfadat, per què aquest nen t’està provocant, pots sentir-te impotent i pensar que el que li facis de càstig no funcionarà per què no ho complirà.

 

Pensament del nen: per compensar el sentiment d’inferioritat busca ser superior, demostrar que és important, el missatge seria “els caps a mi no hem manen” “jo faig això si jo vull”

 

Solucions intentades prèviament: persuadir, càstigs i comença sovint una lluita de poders per a que el nen cregui. Si “guanya” el nen, el cap haurà cedit en el intent de incorporar-lo al joc, es sent malament, el nen es surt amb la seva i tu has fracassat.

Si guanya el cap, segurament serà amb una bronca de les mítiques, ha estat davant altres companys el nen? (ara acollonit) estarà d’aquí poc rabiós, es pot sentir “humiliat” davant els altres i tornarà a lluitar pel seu ego, demostrant que a ell no el manen.

 

Alternatives: tenir nens així és una putada, són nens difícils i potser no els canviareu i seguiran sent “rebenta caus”, a part, quan repta contínuament als caps es que ja fa temps que cridava l’atenció i les solucions intentades no van tenir massa èxit. Sol ser un “liante” al cau, col·legi, extraescolars i rep queixes de altres nens i pares. 

Si us el podeu guanyar millor, algo que el motivi. No podem estar tot el dia amb bronques

 

Cal tenir present: no lluitar (passa a ser un joc per al nen, et posa a prova. No entris en el cercle), siguis amable però ferm. Actua, aplica conseqüències lògiques i no sermonegis massa. Les conseqüències poden no ser vistes com un càstig per què es evident que si desmuntes algo ho has d’arreglar tu. Evitar les amenaces (el nen no escolta o no s’acolloneix) i càstigs que no han servit. Desvia l’atenció del nen cap a algo productiu, fes reforç positiu.

Possiblement a casa amenacen molt però no arriben a complir res, per això es important que siguis clar i precís, quan dius que hi haurà la conseqüència X has de complir-ho. Els càstigs s’han de poder complir. Paciència, recorda quin és el seu objectiu i intenta fer reforç positiu!

 

 

 

Anchor 58
Anchor 59

OBJECTIU 3. LA BÚSQUEDA DE VENJANÇA   

 

És un pas més en l’escala de objectius erronis. El nen que està sovint a aquest nivell ja és fortament problemàtic, provocador, els pares recorren a psicòlegs o especialistes per què no saben que fer. És un nen que ja estaria a ràngers o pioners. El nen recorre a la maldat –així és com molts el veuen- per sentir-se superior.  No es sol veure. Els casos greus reben l’etiqueta de “Trastorn dissocial”

Aquesta conducta (més lleu) es veu a vegades en castors o llops quan han estat humiliats i volen “tornar-s’hi”

 

Exemple:  El Robert és un noi de 14 anys, feia ESO i tenia un rendiment molt baix. El seu comportament disruptiu i provocador va justificar que el diagnostiquessin de  “trastorn negativista – desfiant”. Segueix anant al Cau tot i que falta sovint i quan ve, posa a proba la paciència dels caps.

Un dissabte al cau, en mig d’un taller de cuina i amb una discussió acalorada en Robert llença per la finestra el pastis que acaba de fer el grup. L’educador s’enfronta al Robert després d’alguna amenaça, en Robert acaba surtin a fora per netejar la zona on ha caigut el pastis. En Robert frega emprenyat mentre alguna noi/a es queixa de per què han d’aguantar al Robert al seu grup. El cap pensant que ha resolt la situació, ja que el  noi netejar el que ha embrutat segueix amb el taller. Al cap de deu minuts sentiu soroll, en Robert s’ha encarat amb un noi i està a punt de pegar-lo.

 

Sentiment del cap: provocat davant l’actitud d’en Robert, flipes per com reacciona aquest tio, salta a la mínima i et pot deixar fàcilment en evidència davant del grup i no vols perdre l’autoritat, et sents també malament per què casi es pega amb un altre que no en té cap culpa.

 

Pensament del noi: l’acte de venjança es produeix com a resultat de la lluita entre cap i noi, el Robert es sent humiliat (tot i que no era la intenció del cap, que només volia aplicar una conseqüència à qui tira coses ha de recollir, qui embruta neteja).  La venjança es dirigeix a una víctima, una persona que creia que es reia d’ell.

Ha fracassat la recerca de poder i reptar al cap (qui sempre acabava guanyant amb un càstig dur). Es sent superior pegant o insultant, fent mal a algú. Vol ser “el millor dels dolents”  

 

Solucions intentades prèviament: amenaces, càstigs severs (poden augmentar la humiliació davant la resta de companys). Comença a vegades un cercle destructiu.

 

Alternatives:  molta paciència i castigar el mínim, cal evitar que arribi a la venjança. Qualsevol conseqüència lògica aplicada en un moment de lluita entre el cap i el nen és interpretada com un càstig. Què es podria fer en aquest cas?

  • “Compta fins a 5” abans d’actuar per evitar ser impulsiu. Parla amb el noi després no durant el conflicte

  • Aplica la conseqüència de netejar el que s’embruta però en lloc de sortir de boca del cap, provem a que sigui una decisió de grup (és el principal afectat). “Amb el pastis a fora, vosaltres que creieu que hauria de passar ara?” el cap ha de mantenir-se neutral i frenar si insulten al Robert.

  • Quan ja ha succeït un acte de venjança. Amb calma prova de parlar-n’hi. “tu com et sentiries si algú et volgués pegar per que l’has mirat? I seguint una llarga conversa calmada separats del grup (no alliçonar no una bronca, una conversa, esforçat a comprendre la frustració del noi. Pot no servir de gran cosa...

  • Frases com “ja li pots demanar perdó a aquest nen!” no servirà. Demanar perdó ha de sortir del nen.

  • Reflexions bones que puguin fer pensar al noi o agafar confiança. Debats.

  • Per coses més abstractes on el noi no col:labora i amenaça, prova amb càstigs “productius” ajudar a arreglar algo que està trencat, netejar taules.

 

Una bronca monumental o un càstig exemplar pot funcionar algun cop però no de normal. No hi ha solucions màgiques, anar provant i molta paciència.

 

Anchor 60

OBJECTIU 4. VICTIMISME 

 

Pot ser l’última etapa de l’escalada, després de passar per la venjança el noi o noia ha abandonat la lluita per aconseguir alguna cosa. Podem trobar consum de substàncies habitual o ocasional. El noi no creu en res, ni en ell. Sembla incapaç d’assolir un sol objectiu i passa de tot. Són adolescents frustrats. No es sol veure al cau.

Els pares també hauran recorregut a especialistes i potser estan en algun centre especial o a punt de deixar els estudis.

 

Exemple:  noia que no va al institut i no treballa a classe, fracassa amb tasques aparentment senzilles. Noi o noia que s’emborratxa freqüentment i es droga.

 

Ep!  El victimisme pot veure’s a vegades en NENS PETITS, si a casa o al cole aquesta estratègia els funciona!, procuren fer pena al cap i es presenten com a víctimes, així eviten el càstig i aconsegueixen que estiguin per ells (és una conducta més infantil, no un abandó d’un mateix)

 

Sentiment del cap: si l’adolescent de l’exemple vingués al cau (cosa rara per què passa de tot i de tothom) estaríem força desesperats. A pioners o trucs a vegades et pots trobar (sense arribar a aquets extrems) amb algun desmotivat, que passa del que fem i no mostra interès. El considerem potser, un cas perdut i ”passem d’ell” en alguns moments.

 

Pensament del noi/a: com que tot l’anterior a anat fracassant i té molt poca autoestima el noi o noia queda convençut que no val per a res i s’abandona a si mateix. Creu que els altres (sobretot adults) tenen la culpa de la seva situació i han de fer les coses per ell. Sembla que busca intencionadament el fracàs i pot ser així per què es la única manera de posar els adults al seu servei.

 

Solucions intentades prèviament: les amenaces, i càstigs no funcionen i el cap o el mestre del institut poc a poc abandona el intent de solucionar el problema.

 

Alternatives:  paciència extrema, encoratjar i animar freqüentment també quan fracassa, demanar petits passos. Destacar la utilitat del que acaba de fer. Què li interessa/agrada?

Fer reflexions o debats en grup, reflexions individuals. S’ha de motivar.

No li diguis el que ha de fer o com ho ha de fer com si fos un crio, no ajudar-lo sense necessitat (en el nen petit tampoc ho feu! Potser a casa els hi fan tot, els sobre protegeixen. Al cau no.)

 

Es possible que una noia, se’n vagin avui amb un i demà un altre canviant constantment de novio, el novio l’hi augmenta l’autoestima i es sent estimada i valorada però aquest no l’hi sol ventarà els problemes. Ha de comença a assumir responsabilitats i fer poc a poc un canvi.

Si a més té conductes sexuals de risc i passa del que diuen els pares, es fàcil que ha casa hi hagi problemes seriosos. Apartar-lo del novio tampoc arregla gran cosa (si el problema es ella).

 

 

 

 

 

Vols saber-n'hi més?

 

EL TRANSTORN DEL NEN CONSENTIT. Manual per a pares i mestres desorientats. Ursula Oberst.  Pagès editors, 2ed 2009. 

 

POSAR LÍMITS AL NEN CONSENTIT. El mètode per educar sense càstigs. Ursula Oberst i Ramón Company.  Pagès editors, 1a edició 2013. 

 

Nens, Malalties i Campaments

bottom of page