.jpg)
%20Plus%20Fondos%20-%20%5Bes_iwal.jpg)
%20Plus%20Fondos%20-%20%5Bes_iwal.jpg)
%20Plus%20Fondos%20-%20%5Bes_iwal.jpg)
 |  |  |  |  |
|---|---|---|---|---|
 |
EL NEN/A AMB AL·LÈRGIES
Clica a l'apartat que t'interessi!
en pdf
índex El nen amb al·lèrgies
Què és una al·lèrgia?
Quines són les al·lèrgies més comuns? A l'alternària, pòl·lens,aliments.
Quins fàrmacs porta un nen al·lèrgic?
Símptomes i reconeixement d’un atac d’al·lèrgia
Actuació en un atac d'al·lèrgia
"Al·lèrgies" al sol, l'aigua, al fred i a la calor. (urticàries)
Dubtes i preguntes freqüents.
Què és una al·lèrgia?
Una al·lèrgia és una resposta immune exagerada davant una substància externa aparentment inofensiva. Per error del sistema immune detecta un element com a perjudicial i respon amb més o menys intensitat (reacció al·lèrgica). En un primer contacte el cos es "sensibilitza" al al·lergen, al tornar-se a exposar farà reacció ràpidament.
Quan aquesta substància és manté suspesa en l’aire diem que tenim una al·lèrgia inhalant, i si és un aliment es tracta d’una al·lèrgia alimentària.
Per a que un nen tingui al·lèrgies sempre necessitarem: un al·lergen (element desencadenant) i certa predisposició genètica (heretable).
sensibilització
Re-exposició
Mecanisme de sensibilizació a al·lèrgens mediat per IgE. Font imagen mimenusinleche.com
Quines són les al·lèrgies més comuns?
... a les gramínies, pol·len, pols, etc:
Les gramínies són una família de plantes a la que molta gent té al·lèrgia, pol·linitzen a la nostra zona des de febrer fins al juny, altres pòl·lens i arbres com olivera, plataner... també poden donar símptomes d'al·lèrgia més o menys greus
Al·lèrgies inhalants: a l'Alternària o a la "humitat"
L'alternaria és un fong en forma d'espora molt present en zones humides - boscos, zones de regadiu, etc- és freqüent que al camp on esteu als campaments hi hagi humitat especialment a primera hora del matí i al vespre.
Les al·lèrgies a l'alternaria, gramínies, pol·len, pols, etc. donen símptomes respiratoris: : de via respiratòria baixa: tos seca, sibilants (pitos al respirar), i de via respiratòria alta -> rinitis: esternuts, mucositat clara, obstrucció i picor nasal... i conjuntivitis: enrogiment ocular, llagrimeig i picor .....És més molest que greu.
Pel tractament de les al·lèrgies inhalants el nen pot portar i necessitar: Broncodilatadors com el salbutamol (ventolin®) per la dificultat respiratòria, antihistamínics com cetiricina, loratadina... per la rinitis i per la conjuntivitis col·liris (gotes pels ulls) amb antihistamínics, es sol utilitzar Zaditen o Opatanol. No sol ser greu.
En general el més efectiu per l'al·lèrgia és la , evitar els factors desencadenants, però no podreu evitar que al camp hi hagi humitat o no aixecar pols a la ruta, pòl·lens, etc. Encara que la mare del nen us digui "procureu que no hi hagi massa humitat que és al·lèrgic" és un factor "no modificable". En casos de nens al·lèrgics a vàries coses es recomanable que la mare consulti al seu pediatra si cal posar un tractament de base durant els campaments (una pastilla o xarop d'antihistamínic diària) si es necessari, o col·liri preventiu.
Bastants pares consulten i, al moment de marxar amb l'autobús us donen bosses amb varis fàrmacs i us expliquen allà "tot el que pren el nen/a" (col·liris, xarops, inhaladors... etc) d'acord. Recordeu a la reunió de pares prèvia als campaments que us escriguin (en un paper i a la caixa mateix) la dosi i pauta del medicament que pugui prendre's abans de marxar. Si el nen és asmàtic i utilitza ventolin (salbutamol) durant l'any ja us ho poden escriure a l'autorització o a la Fitxa de salut! El dia de marxar és freqüent que us donin coses "extres" (dalsy per que ara té otitis per ex.) sobretot si són castors o llops de 1r any. Heu de saber que prenen, quan i com donar-ho, tot ben escrit. Sempre millor amb la recepta.
Al·lèrgies alimentàries
Apareix quan el sistema immunitari és estimulat per un aliment que ingerim. Els símptomes d'aquestes reaccions al·lèrgiques són més variats i potencialment greus (anafilàxi). (depèn de si el nen és molt o poc al·lèrgic).
Els aliments més al·lergènics són: fruits secs (nous, cacauets, avellanes, ametlles), fruites rosàcies (préssec, cireres, peres, etc), peix, ou, llet.
Símptomes : Solen apareixer de forma immediata, pocs minuts després d'haver ingerit l'aliment i rarament passades dues hores. Poden aparèixer alguns dels símptomes següents:
• Picor o inflor dels llavis, la llengua o la boca
• Inflor dels llavis, cara i les parpelles
• Urticària (“ronxes” a la pell que piquen)
• Picor o opressió a la gola, dificultat per empassar
• Dificultat per respirar, xiulets (sibilants)
• Dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrea
• Mareig, pèrdua de coneixement
• Pressió sanguínia baixa (hipotensió)
• Anafilaxi: reacció al·lèrgica greu que pot afectar tot l'organisme. (llegir més endavant)
Actuació : Reconèixer la situació i administrar els medicaments que ens hagin donat els pares o metge
> En al·lergia Lleu: Antihistamínics (Polaramine®, atarax®) per via oral, útil per la urticària, símptomes respiratoris i digestius. Salbutamol (ventolín®): es dóna si "xiula" o respira amb dificultat si no, no cal.
> En al·lèrgia greu: (símptomes inflamatoris + respiratoris + cutanis). Alguns fàrmacs usats:
-
Adrenalina auto injectable
-
Salbutamol inhalat (ventolin®)
-
Antihistamínics orals (polaramine®)
-
Corticoides orals
Quins fàrmacs pot portar un nen amb al·lèrgies?
Antihistamínics: aquets fàrmacs són els típics de les al·lèrgies. Bloquegen l’alliberació d’histamina - un mediador que intervé en la inflamació i la sensació de picor- d’aquesta manera es redueix els símptomes principals d’al·lèrgia, com els esternuts, la conjuntivitis, el degoteig nasal, urticària... (llegir més avall què és) els més usats: polaramine® o atarax® en al·lèrgies alimentàries amb clínica de urticària i, cetiricina® o similars en al·lèrgies inhalants per la clínica de rinitis i conjuntivitis, opatanol® (gotes pels ulls). La durada de l’efecte dels antihistamínics és variable segons quin tipus d’antihistamínic sigui. Poden utilitzar-se per prevenir i per tractar els símptomes. Estan disponibles en càpsules, cremes, esprais nasals, xarops i col·liris.
Coriticoides: Són antiinflamatoris potents, útils per tractar la inflamació en al·lèrgies. Estan disponibles també en diverses formulacions: cremes, locions, esprais nasals i col·liris o injectables (a urgències). Entre els més usats, potser us sona: el Urbason®
Broncodilatadors: salbutamol (ventolin®) nens que xiulen (sibilants respiratoris) quan tenen al·lèrgia, poden portar tractament amb broncodilatadors. Millor utilitzar càmera espaiadora. (Fig. 2) (per més informació sobre els broncodilatadors llegeix el nen/a amb asma)
Adrenalina: És el fàrmac més eficaç per tractar l’anafilaxia (reacció al·lèrgica greu). És capaç de frenar la constricció bronquial (que dona dificultat per respirar), el col·lapse cardiovascular, disminuir la inflamació l’alliberació de més elements inflamatoris, etc. La seva acció és molt ràpida. S’administra punxada (a la cama), quan hi ha dos òrgans o més afectats per l’al·lèrgia (pitos respiratoris i pèrdua de coneixement, símptomes cutanis i dificultat per respirar per exemple). L’adrenalina es presenta en bolígrafs autoinjectables de dosi única (fig. 3). L’anafilàxia és pot produir en les al·lèrgies alimentàries les inhalades no.
Fig.3 Autoinjectables d'adrenalina per adult i nen (extrem taronja), no s'ha de tocar l'extrem taronja o negre amb la mà. Per administrar-la cal fer pressió i sentir el clic, és molt important esperar 10 segons pressionant amb l'autjoinjector.
Instruccions d'us de l'adrenalina. Font: life-saver.org
Símptomes i reconeixement d’un atac d’al·lèrgia (xoc anafilàctic)
L’anafilaxia o xoc anafilàctic és una reacció en la que apareixen de manera ràpida i sobtada els símptomes típics d’al·lèrgia en vàries zones del cos, afectant a 2 o més òrgans, l’anafilaxia és potencialment greu i es tracta sempre amb adrenalina intramuscular.
És de les poques urgències que podem tenir en un campament o col·legi, i hem de saber identificar-ho per actuar.
Dibuixos amb els símptomes d’al·lèrgia: Encara que l’adrenalina surt indicada a les imatges 5, 6 i 7 per la seva gravetat, es punxar quan afecta intensament a més de 2 aparells o òrgans (estàs en anafilàxia).
*Imatges extretes del “Protocolo de actuación ante una reacción alérgica en la escuela” (AEPNAA). Útil per a professors!
Aquest protocol està elaborat per l'Associació Espanyola de Persones amb Al·lèrgia a Aliments i làtex (AEPNAA) i avalat per societats mèdiques. El document l'omple el pediatra o al·lergòleg i s’entrega al col·legi cada curs escolar o cada vegada que es modifiqui.
Actuació en un atac d'al·lèrgia greu (xoc anafilàctic) --> Adrenalina!
-
Primer cal reconèixer els símptomes anafilaxi ja citats.
-
Mentre un monitor truca al 112, un altre administra el/s fàrmac/s , (seguint les indicacions que teniu a l’autorització o fitxa de salut, heu de saber administrar-lo, sinó pregunteu-ho al 112). La dosis d'adrenalina sol ser de 0,30 mg (si el nen pesa més de 25kg) i és una sola dosi. S'injecta al lateral de la cama. (video). Primer es treu el tap superior de seguretat, s'agafa fort el bolígraf a uns 10 centimetres de la cuixa i es punxa a la cama com qui clava un ganivet, amb força (l'agulla pot travessar la roba), mantens l'autoinjector fent pressió durant 10 segons i després es retira. Les instruccions d'us esta apuntades al dispositiu, alguns bolígrafs autoinjectors tenen una finestreta que canvia de color després d'usar-lo. Si disposes d'un segon autoinjector es pot usar passats 20 minuts de la primera adrenalina si segueixen els símptomes.
-
Intenta mantenir la calma per actuar efectivament
-
Un cap sempre amb el nen per tranquil·litzar-lo. Si li costa respirar posa al nen semi assegut
-
L’adrenalina no substitueix l’atenció mèdica. És vital trucar al 112 ben aviat, per què no saps si l’adrenalina punxada farà prou efecte o en necessitarà més. Encara que els símptomes comencin a remetre quan arribi l’ambulància portaran que el nen a l’hospital, ha d’estar 6 hores en observació (pot haver-hi efecte rebot). Truqueu als pares per informar-los quan tingueu personal sanitari amb vosaltres, davant el neguit que provoca una trucada com aquesta, el saber que s’ha actuat correctament i els serveis mèdics ja estan amb vosaltres tranquil·litza molt, i l’hi podeu passar el telèfon al metge si ho demanen.
Al alta de l’hospital us donaran una altra adrenalina, sinó compreu-lo a una farmàcia (l’heu de tenir). Donada l’adrenalina pots donar altra medicació que tingui el nen, antihistamínics, broncodilatadors, etc.
En una reacció al·lèrgica lleu (a pol·lens, contacte amb plantes... on es queixen bàsicament de picors) amb la medicació del nen – antihistamínics, ventolin®, etc- sol ser suficient per frenar la reacció. Sovint els ha passat altres cops i expliquen picor als ulls, a la pell, ulls plorosos, mucositat, favons, etc.
Recorda! una reacció anafilàctica a campaments és força excepcional si vigilem, per tant truca al 112 encara que no et sembli aparatós. Tingues present que el tractament clau és l’adrenalina, l’heu de tenir al campament i davant anafilaxia s’ha d’injectar quan abans millor, no esperis!
Què fer davant el dubte?
-
Tenint l’adrenalina per risc d’anafilaxis, i estan autoritzat a usar-la, en general davant el dubte, és millor administrar-la que no fer-ho.
-
Si es posa quan encara no calia els efectes de l’adrenalina a aquestes dosis són lleus i transitoris, en la majoria de persones palpitacions, nerviosisme, sudoració… i vist el risc vital que suposa el xoc anafilàctica millor posar-ho davant la sospita.
"Al·lèrgies" a la llum solar, aigua, calor, fred. (Urticàries)
A vegades un pot sentir "tenim un nen que és al·lèrgic al sol, pot venir de campaments?" Aquestes "al·lèrgies" rares no són exactament al·lèrgies com entén la gent, són reaccions de la pell a diversos estímuls, es coneixen com urticàries físiques o induïbles.
Un 25-30% de la població farà una reacció d'aquestes en algun moment de la seva vida.
La urticària és la clínica cutània de les al·lèrgies, pot aparèixer per diversos estímuls. El sol, la calor, l'aigua, ets. són difícilment evitables, i solen afectar només a la pell (si apareixen altres símptomes pot entrar en anafilaxis). Apareixen favons cutanis (fig.4): zones sobre elevades més o menys enrogides que piquen, es formen poc després del contacte amb el agent causal i desapareixen en menys de dos hores aproximadament.
Alguns tipus d'urticària:
-
Urticària colinèrgica (per exercici): Una persona surt a córrer i 5 o 20 minuts després apareix a la pell uns favons (fig.4) o lesions petites molt semblants a les picades de mosquit (però no ho són, fig.5). aquestes lesions poden aparèixer també en èpoques d'estrès (exàmens).
-
Urticària aquagènica apareix a vegades en contacte amb l'aigua (no importa a quina temperatura estigui).
-
Urticària per fred: en exposició al fred apareix urticària a la zona exposada, es pot comprovar posant un glaçó de gel a la pell durant 10 minuts, apareix un favó com el de la fig.4.
-
Urticària solar: popularment s'entén com al·lèrgia al sol a qualsevol tipus de resposta cutània anormal o exagerada produïda al exposar-se de forma “ordinària” a la llum solar. En la majoria de casos és una hipersensibilitat o una urticària, pot produir picor en els primers minuts d'exposició i vermelló de la zona exposada al sol amb més o menys favons, dura unes 2-3 hores. (Fig. 6). Es tracta amb antihistamínics (si hi ha picor) i protecció solar.
Una urticària pot aparèixer en tocar ortigues, erugues, en picades d'insectes, etc.
El tractament és amb antihistamínics.
Font: www.alergiafbbva.es
Dubtes freqüents:
L’al·lèrgia causa asma?
Encara que l’al·lèrgia i l’asma són dues afeccions diferents, ambdues estan relacionades. Les persones amb al·lèrgia —en especial, a inhalants, que afecten el nas i els ulls— són més propenses a patir asma. La tendència a contreure ambdues afeccions acostuma a ser hereditària. Tanmateix, no totes les persones al·lèrgiques tenen asma, i no tots els casos d’asma estan relacionats amb l’al·lèrgia. Al voltant del 75% dels nens asmàtics també pateixen alguna al·lèrgia.
L’al·lèrgia respiratòria pot arribar a desaparèixer definitivament?
Un nen en pot patir un sol episodi d’al·lèrgia respiratòria a la seva vida i no tornar a patir-ne cap més. No obstant això, és relativament freqüent que aquests episodis es tornin a repetir posteriorment després d’un nou refredat, infecció o exposició a una substància davant la qual s’és al·lèrgic. En molts casos aquest tipus d’al·lèrgia desapareix abans dels 6 anys d’edat.
Si un nen es al·lèrgic a les ametlles i les pipes, pot fer una reacció al·lèrgia a les avellanes?
Si, és possible. El nen es al·lèrgic als fruits secs i està sensibilitzat a 2 (ametlles i pipes) però pot sensibilitzar-se a altres i fer una reacció al·lèrgica potencialment greu, per tant, millor restringir tots els fruits secs en l’alimentació. Especialment si estem de campaments o excursió i és un menor a càrrec nostre.
On hem de tenir l’adrenalina?
En algun lloc fàcilment accessible! Pot anar bé tenir-ho a la cuina (sempre pròxima al menjador). Si marxeu d’excursió o ruta l’ha de portar el nen! No un monitor dins la farmaciola. Recorda, hi ha farmacs que requereixen una formació concreta per adminstrarl-los, com l'adrenalina. Els pares us explicaran com i quan es posa, si quan es necessita no ho sap cap dirigent, truqueu al 112.
Les reaccions al·lèrgiques a aliments només es produeixen al ingerir-lo?
No, alguns nens al tocar els aliments a que son al·lèrgics poden explicar picor o inflamació de la zona de contacte. Seran símptomes només cutanis.
De què depèn que desaparegui l’al·lèrgia als aliments?
No es coneixen gaire bé tots els factors que influeixen en l’evolució de l’al·lèrgia alimentària.
Entre ells, destaquen el grau d’al·lèrgia en el moment del diagnòstic i que la dieta se segueixi d’una forma més o menys adequada. Com més greus siguin els símptomes de l’al·lèrgia, i com més alts siguin els nivells d’anticossos (IgE) en sang, més difícil és que la malaltia disminueixi o desaparegui.
En canvi, els nens amb símptomes lleus i nivells baixos d’anticossos, tenen millor pronòstic i la remissió de la malaltia és més probable.
Quina diferència hi ha entre l’al·lèrgia alimentària al blat i la Malaltia Celíaca?
Encara que l’al·lèrgia al blat sovint es confon amb la malaltia celíaca, hi ha una diferència entre ambdues. Mentre que l’al·lèrgia alimentària està intervinguda únicament per una resposta excessiva del sistema immune a determinats tipus d’aliments, la malaltia celíaca està provocada per altres mecanismes a més d’una sensibilitat per tota la vida al gluten, una proteïna present en el blat, la civada, el sègol i l’ordi. Generalment es desenvolupa entre els 6 mesos i els 2 anys d’edat, i aquesta sensibilitat lesiona les parets de l’intestí prim, provocant diversos símptomes gastrointestinals.
La celiaquia o "al·lèrgia al gluten" no causa els símptomes típics d'al·lèrgia alimentaria, per tant, mai un celíac “s’inflarà” no porten adrenalina ni antihistamínics com a tractament.
Sóc monitor/a en una casa de colònies. Podríem tenir una Adrenalina auto injectable a la nostra casa per si fa falta?
Les adrenalines es compren amb recepta a la farmàcia, i si nosaltres no som al·lèrgics a cap aliment no la tindrem, no obstant, si hom l'hi comenta al seu metge que per motius de feina estaria bé tenir una adrenalina (per si de cas, i sabeu quan i com usar-la) us la podria receptar i ja la teniu.
Recorda que davant el dubte si posar-la o no, trucant al 112 ells t'orienten i assumeixen la responsabilitat de les decisions preses (segueixes indicacions mèdiques, sempre cal trucar al 112, i millor si ho fem abans de posar-la quan no ho veus clar, així "ens cobrim les espatlles").
És molt important demanar als pares que us donin l'adrenalina auto injectable i la recepta si està pautada pel metge.
I si l’adrenalina que ens donen està caducada?
No us ho haurien de donar caducat però, si la teniu i cal utilitzar-la feu-ho, haurà perdut part del seu efecte però mal no farà.
Text revisat per la Dra. Gairí. Pediatra al·lergòloga
a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Bibliografía
-
Giner Muñoz MT. Alergia a medicamentos. Conceptos básicos y actitud a seguir por el pediatra. Protoc diagn ter pediatr. 2013;1:1-24
-
Juliá Benito JC, Cerdá Mir JC. Educación del paciente alérgico: prevención de riesgos y tratamiento. Protoc diagn ter pediatr. 2013;1:93-105
-
J.L. Eseverri Asín. Urticaria. Protocolos de dermatología AEP. 2007; 79-87
-
Libro de las alergias bbva
-
http://www.perparesimares.com/preguntes-frequents web escrita per metges sobre al·lèrgies.
-
Galaxia: Guia de actuación en anafilaxia. AEPED
-
M. A. Martín Mateos y A. Blanco Quirós. Alergología. En: Cruz M. Tratado de Pediatría. 11ª ed. Panamericana. p. 579-621
ESQUEMA de Reaccións al·lèrgiques, lleu i greu.
al Facebook de Medicau hi trobaràs aquesta i altres imatges informatives
Font de les imatges: Creative commons, wikipedia, Arnau Soldevila, www.alergiafbbva.es
