Es possible que es generi debat, 3 caps veterans vam resoldre les situacions consultant fonts fidedignes, aquí les teniu:

​

​

1. Estem de ruta amb un grup nombrós de nens, comença a ploure i en un moment està pedregant.

Prevenció

Per tal d’evitar els efectes negatius d’una tempesta la millor actuació és la prevenció, la qual dependrà del tipus d’activitat que es realitza. En general estigueu atents als símptomes que anuncien o precedeixen una tempesta*:

• Sempre cal saber la previsió meteorològica abans de fer una ruta i valorar si és pot fer o no.

• Aparició i creixement de núvols del tipus cumulonimbus. (els dels dibuixos)

• Sentir un so ambiental semblant al brunzit d’abelles.

• Tenir els cabells eriçats.

• Percebre sensació d’inquietud.

• Vent fort i a ratxes.

• Baixada ràpida i sobtada del baròmetre o l’altímetre.  [...]

 

Actuació  [...]

B. Si us agafa fent una excursió:

• Poseu-vos les capelines immediatament i busqueu un refugi segur. Si és al principi valoreu la conveniència de tornar al lloc de partença o si és al final aneu a l’acabament sense dilacions.

• No us poseu mai sota un arbre.

• Eviteu córrer, ja que el buit que es deixa darrere nostre pot atraure els llamps.

• Aparteu-vos del ramats.

• Traieu-vos els objectes metàl·lics que porteu damunt.

• No us quedeu a la boca d’una cova o balma ni toqueu les parets humides.

• Allunyeu-vos de carenes, crestes i llocs aeris i/o molt oberts.

• Marxeu dels llocs on el terra estigui moll.

• Allunyeu-vos de les torres de conducció elèctrica.

* Podeu calcular la distància en metres que us separa de la tempesta multiplicant 330 (velocitat del so en m/s) pel temps (en segons) transcorregut entre que veieu el llamp i sentiu el tro).

 

FONT: “Anem Preparats 2015”, Departament de Benestar Social i Família.

 

 

 

2. Anem d'excursió i un castor o llop es perd...

Hem de ser conscients de que portem una branca de nens relativament petits i inconscients, per tant el pas previ que pot evitar una pèrdua d’un nen es el control. Si es va de ruta sempre hi ha d’haver un cap al principi, un al final i la resta repartits per la resta del grup. També és importat i recomanable que cada cap es faci responsable d’uns quants nens.

En cas de pèrdua d’un participant:

• Aturar el grup.

• Distreure la resta de la branca i aparentar normalitat.

• Uns quants caps (no molts, que la majoria es quedi amb la resta de la branca) que desfacin el camí i busquin per altres possibles rutes. Mirar els vorals del camí i possibles amagatalls.

• Si no aconseguim trobar-lo (entre ½ hora i 1 hora) truquem al 112 (siguem conscients de no trucar en va). No intentem fer-nos els herois, si es complica avisem.

 

 

 

3.  Durant uns campaments la pluja intensa ens inunda el campament

El treball en equip és molt important. Hi ha molts aspectes a tenir en compte, quants nens teniu al camp, edat, quants dies falten per marxar, afectació de cuina, barracons, tendals, tendes o no, etc.

Manteniu la calma, 1r cal fer un recompte, quan ha parat la pluja quantes tendes estan molles? quantes no? Trèieu tots els sacs i material sec i poseu-lo en un lloc cobert i segur en una zona seca. Munteu amb corda de pita estenedors per penjar roba molla i que s’assequi amb el sol.

​

Unifiqueu sacs, aïllants i roba d’abric que estigui seca, d’aquesta manera podreu observar si cobriu les necessitats del campament. Recordeu que compartir ajuda a sortir de moments com aquest, per tan, compartiu tot el  que sigui necessari.

NO cal trucar al 112 quan veiem que tenim quelcom moll o inundat, o trucar per demanar mantes, això cal fer-ho que la situació se'n va de les mans i és pot controlar per l’equip de caps. En cas necessari demaneu ajuda i no perdeu mai la calma, penseu que tots els serveix d’emergència saben on sou en tot moment i quin tipus d’activitat esteu realitzant.

 

En cas d’emergència no cal esperar que la situació empitjori. Al menor indici que l’adversitat meteorològica vagi a més actuem. Què cal fer?

• Avisar prèviament els/les participants de la situació de risc i de la possibilitat d’haver d’evacuar.

• Avisar les autoritats competents de qualsevol risc que us pugui afectar.

• Si s’escau, evacuar el campament posant en practica el pla d’evacuació. Cal que prèviament hagi estat fet a consciència fent-hi constar:

  • Lloc on us dirigireu. Població i equipament.

  • Camí per on marxarem i camí alternatiu.

  • Organització dels grups per l’evacuació i nom del dirigent responsable de cada grup.

  • Estris mínim que recollirem.

  • Mitja de transport que utilitzarem per evacuar.

  • Responsables d’informar les famílies del que es va fent.

 

QUAN TRUCAR A EMERGÈNCIES O EVACUAR: ( exemples )

• Totes les tendes o gran part d’elles, estan inutilitzables, fent impossible fer dormir a tots/es els nens/es en lloc sec.

• No para de ploure, cada cop està tot més moll  tot , els nens/es no tenen suficient roba seca facilitant l’aparició d’hipotèrmies.

• El nivell del riu està pujant considerablement, o la zona d’acampada s’està convertint en un riu perillós.

• No plou massa, però el vent a destruït completament tendes i part del barracons, fent impossible passar la nit en un lloc cobert.

 

P.D.: Penseu que trucar a emergències vols dir activar un protocol de socors, en molts casos evacuant un campament. S’han donat casos de monitors que han trucat al 112 mobilitzant serveis d’emergències per demanar mantes, quan realment no calia. Per això, cal ser prudent i demanar ajuda quan realment es creu necessari.

 

 

 

4.  No ens hem preparat bé la ruta, està previst arribar a lloc a mitja tarda, ja hem dinat, estem caminant amb quinze nens i nenes i... ens hem perdut, aviat es farà fosc.

Si passa això, és que no hem fet be els passos PRE-RUTA. SEMPRE que es fa ruta, per molt que es conegui, cal que estigui ben preparada i feta prèviament per l’equip de caps. (sempre que es pugui, si anem a l'estranger no podrem clar). Fer la ruta ens permet veure si hi ha passos difícils i prendre precaucions el dia que ho fem amb els nens.

De ruta amb canalla un cap sempre al final per a que no quedin endarrerits i un cap sempre al davant per evitar que els nens/es tirin sense saber cap a on. Evidentment en rutes de muntanya amb traçat poc marcat, cal anar tots junts i evitar els espais grans entre grup i grup. Recordeu que per realitzar una ruta, cal un mínim de caps/quel·les, els quals, en cas que un cap hagi de girar per diferents motius, en quedin prous per seguir endavant. Si pel que sigui, la cosa queda justa de caps/quel·les, cal suspendre la ruta.

​

Que cal fer quan ens perdem?

• Pareu de caminar. Heu d’orientar-vos amb el mapa trobar on sou. Si podeu utilitzeu el mòbil per trobar la vostra ubicació o de funció brúixola.

• Dos caps es poden avançar però no us separeu massa, podríeu partir el grup .

• Tireu enrere tots junts per trobar un punt conegut que pugui orientar-vos al mapa.

• Si tot i així seguiu molt perduts, que és poc provable, i la nit ha caigut o  esta començant una tempesta truqueu al 112.

 

RECORDEU: per no arribar a aquest cas extrem hem d’estudiar bé la ruta abans de sortir.

 

 

 

5.  Estem fora del país amb TRUC i la policia els enganxa amb “porros”

Una situació així no té solució i cal seguir els passos que indiqui la policia. Recordeu que poden ser majors d’edat però els responsables seguiu sent els animadors/es.

 

Es una situació que s’ha de contemplar i preveure i per tant, abans d’anar de campaments amb els/les trucs, cal indicar aquests riscos i fer entrar amb consciència que NO és lloc adequat per consumir estupefaents, ja que a més la responsabilitat passa a ser dels animadors/es.

 

P.D.: Com a consell, tot i que la branca de trucs ja són grans o majors d’edat, quan es viatja a llocs així, cal anar amb les espatlles cobertes. Fer signar un compromís de responsabilitat als pares dels trucs, indicant que com a caps no us feu responsables de possibles situacions com aquestes.

 

 

 

6.  Una caravel·la o trucaire t’explica que ha tingut relacions sexuals sense protecció durant els campaments...​​

Les relacions a campaments són un tema que cal parlar i conscienciar els participants en algun moment abans de marxar o un cop sou a lloc, procureu un bon ambient i confiança dins del grup.

És una llegenda urbana que els monitors s'hagin de fer càrrec de les despeses del fill/a fins que sigui major d'edat. És una idea errònia, i un mite força estès.

​

Plantegem les dos situacions davant possible embaràs:

 

• La noia ho comenta i vol “avortar”, si fa menys de 72h de l’acte sexual es pot donar la píndola del dia després. Per tant, si ho expliqui a una amiga o als caps heu d’anar immediatament a buscar la píndola. Si ho comenta passades les 72h la píndola casi no té efecte però sovint es dona, haurà d'esperar a que li vingui la regla per sortir de dubtes, si no li ve (esperar uns dies per si hi ha retràs amb l’estrès del tema) cal fer un test d'embaràs. En cas de sortir positiu es pot avortar farmacològicament fins a les 9 setmanes d'embaràs, el ginecòleg/a i/o la llevadora del seu C.A.P. l'hi donarà els fàrmacs.  Passades les 9 setmanes fins a les 20 encara es pot avortar (quirúrgicament). A partir de les 20 es il·legal i l'hauria de tenir. (No he comentat res de autoritzacions paternes en els tractaments.)

   

• La noia té el nen. Pot ser per voluntat pròpia o perquè ho ha negat fins passada la setmana 20 d’embaràs. IMPORTANT: no és responsabilitat dels caps mantenir el recent nascut ni pagar res. Encara que la noia sigui menor i es pugui haver quedat embarassada en uns campaments sota la responsabilitat dels monitors, l’obligació de mantenir i tenir cura de la criatura és dels pares d’aquesta, es a dir el noi i la caravel·la.

​​

Culpa dels caps? Compte, aquesta noia sap que ha de prendre mesures anticonceptives si no es vol quedar embarassada, i tot i saber-ho no ho ha fet, els caps no poden estar a sobre les 24h i si la noia vol tenir relacions amb el novio ho farà d'amagat. La responsabilitat és de la noia i del noi, no dels caps. El paper dels caps es parlar amb els seus PiCs o Trucs del tema, amb confiança, per transmetre que haurien de controlar les relacions en la mesura del possible i si tenen qualsevol dubte parlar amb els caps.

 

Encara que us vulguin culpar o denunciar, és impossible provar científicament que el fill hagi estat engendrat durant els campaments i no poc abans o desprès. La decisió de tenir relacions sense protecció i de no avortar es de la parella, no vostra. No es paguen indemnitzacions.

 

Fonts: Document "dubte embarassos" comissariat de la demarcació de Nord-Occidental 2012, i a una ginecologa

​

​

​

7. Un grup de nens trenquen algun material del pagès durant l'hora lliure dels campaments, ho cobrirà l'assegurança?
​Consulta la cobertura de l’assegurança de “Responsabilitat Civil” contractada per la teva entitat organitzadora d'activitats de lleure, si cobreix destrosses o  el mal ocasionat als animals propietat del perjudicat que es puguin produir en el desenvolupament de les activitats relacionades en el campament. Perquè l’asseguradora ho cobreixi, es possible que s'hagi de de pagar una franquícia.Per exemple, si esteu en un camp on hi ha bales de palla propietat del propietari del camp i en el temps lliure un grup de nens en malmet una i el propietari vol que la pagueu, l’assegurança potser ho cobreix. Consulta-ho.

​

​

 

8.  Com pots pre-veure, reconèixer i actuar davant una insolació o cops de calor a la ruta...  

El cop de calor és una urgència mèdica amb una temperatura corporal superior als 40ºC i afectació de diversos òrgans. Per prevenir-lo hem d’actuar en les fases prèvies que s'evidencien:

• El que es veu més freqüentment és l’esgotament per calor”. El noi/a mostra debilitat, fatiga, esgotament, mal de cap, confusió, certa deshidratació, nàusees, vòmits, set intensa i pot “caure plegat” (desmaiar-se). És un cansament màxim en condicions de calor ambiental i exercici físic (ruta forta a ple sol). Davant aquests símptomes, s’ha de parar de caminar i descansar, a ser possible en una zona amb ombra, fresca i doneu-li aigua a glops petits, refresqueu-lo amb un fulard moll i venteu-lo. Si es desmaia no doneu aigua per boca!. Cames amunt i que es vagi recuperant.

Vigileu a la ruta amb trams intensos i canalla poc preparada. Davant símptomes greus és important que l’examini un metge. La prevenció és important, tothom amb gorra, crema solar i beure força aigua. Al camp, compte amb els jocs de matí o tarda 1 a ple sol.

 

 

 

9.  Un accident aparatós a la cuina en un dia de campaments, un cuiner a resultat ferit

​Foc a la cuina

• En cas d’accident o foc amb una flamerada mantinguda allà (tub del gas), tanqueu la clau del gas de la bombona.

• Si és un incendi, apagar-lo amb l’extintor (n’hauríem de tenir al campament*) i sinó amb aigua.

• En cas que sigui considerablement important trucar el 112 i evacuar el camp (Pla d’evacuació).

 

Ferit/da a la cuina. Si hi ha un ferit, traieu-lo fora de la cuina i seguir les indicacions:

1r. PAS (Protegir, avisar i socórrer).  Estigueu en una zona no perillosa.

2n. està conscient, respira i té pols? (si està conscient, està respirant i amb pols)

3r. cremades a la cara, boca, no respira bé i és greu: truqueu ara al 112

4rt. apliqueu aigua, gasses estèrils molles a les cremades i tranquil·litzeu a la víctima

 

Com reaccionar amb els nens

Recordeu que esteu a campaments i hi ha nens, que un o dos caps estiguin amb els nens mentre els altres atenen i ajuden en l’accident. És molt important trucar al 112 si hi ha un problema greu o potencialment greu, tardaran una estona a arribar. (Per conèixer la cura de ferides mireu el Dossier de Primers auxilis per a caps 2015, disponible en breu online)

En un cas aparatós  amb cremades visibles o greus pot ser difícil d'assumir el que acaba de passar, i haver-hi molts nervis, angoixa, plors etc. Seria recomanable parlar entre tots del que ha passat i/o fer una dinàmica, p. Ex: demana a la branca i caps que es posin en grups de 2 o 3, cada un explica al seu grup com s'ha sentit i quines pors tenia o té. Desprès tots junts, deixeu que s'expressi lliurement qui vulgui, remarqueu les parts positives (heu reaccionat molt be, l'actuació ha estat correcta en un moment de nervis. Ja hem parlat amb el tal (accidentat))... 

*”El màstil. Document de treball del dossier de campaments”. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Pàg. 11

 

 

 

10.  Desapareixen diners del cau i sospitem d’algú, com encarar el tema? ​

Actuar

• Sempre s’ha de mostrar serenor i més quan formes part d’un equip d’agrupament, donem importància i mostrem la gravetat del problema.

• No hem d’acusar mai ningú davant de tothom, encara que hi hagin proves (pot afectar molt seriosament a la confiança i cohesió de equip de caps).

• Si no sabem qui ho ha fet, proposem diferents maneres d’abordar-ho:

  • Fem una reunió d’agrupament i expliquem el que ha passat a tot l’equip de caps. Preguntar si algú en sap alguna cosa dels diners desapareguts, per si hi ha hagut un mal entès. Si no és així, remarquem que no volem crear cap conflicte però que és un fet que no pot passar, i menys en un cau.

  • Si en la reunió conjunta no apareixen els diners ni el que els ha agafat, l’equip d’agrupament, pot agafar els caps un a un en un lloc discret i preguntar-ho, mostrant discreció i tolerància. Es pot proposar de deixar els diners en algun lloc concret en un termini de temps, així no hi ha la necessitat de confessar.

  • Si surten els diners i la persona que els ha agafat, parlar amb ell: si ho ha fet és perquè hi ha algun motiu, intentem empatitzar i buscar una solució.

  • Si igualment els diners no surten s’ha de prevenir que pugui tornar a passar. No arribar més lluny, ja que podria ser que els hagués agafat un nen, algú de fora l’agrupament, etc. Pensem que si es fa una “bola” no hi haurà qui ho pari.

  • Si la quantitat de diners és molt elevada, valorar posar una denúncia.

 

Prevenir

       Procurar que, tant diners d’agrupament com els de branca, els manegi el mínim de gent possible.

       Procurar no deixar diners al cau.

       Tenir el mínim de diners en efectiu.

 

 

​

A tenir en compte:
Per la redacció d'aquests document s’han consultat fonts fidedignes, no obstant les normatives són canviants i cal tenir-ho present. La informació sobre temes sanitari no pot passar en cap cas per davant les indicacions mèdiques o dels pares que es puguin donar.

Els autors