dieta i insulines en diabetis tipus 1

EL MANEIG DE LA DIETA I LES INSULINES

Clica i accedeix a l'apartat que t'interessi!

El nen amb diabetes tipus 1

a campaments, [El BÀSIC]

Valors de glucèmia, normal, alt i baix

Esquema de com actuar segons la glucèmia

Mesura de la glucèmia, cada quant? com?

Que fa la insulines?

Compte! a menjar!

A la ruta, consideracions.

Llegir

DESCARREGA

*pdf actualitzat 2019

Maneig de la dieta i les insulines a campaments

Dieta, les racions d'hidrats de carboni element clau

Les Insulines! Com es punxa, el manteniment

Els Errors més freqüents. Què pot passar si...?

Error en la dosi d’insulina

Error en l’administració de la insulina

Error en el tipus d’insulina

Oblit de posar-nos la insulina

La diabetes i l'alcohol

Llegir

DESCARREGA

* pdf actualitzat 2019

Anchor 30

MANEIG DE LA DIETA I LES INSULINES, A CAMPAMENTS

Aquest tema és una mica més complex que el tema 1. Us recomano si teniu un nen o nena diabètic a la branca, llegiu primer “el nen/a amb diabetis tipus 1”, hi ha la informació bàsica sobre el tema.

Aquest apartat naix per informar més sobre el càlcul d’hidrats de carboni en la dieta i, els possibles errors al administrar la insulina, pot passar.

Recorda que en el nen/a amb diabetis mellitus (tipus 1), el seu pàncreas no produeix insulina i no regula bé els nivells de glucosa als teixits i a la sang. Per això cal repartir glucosa en els diversos àpats, la glucosa iadministrar insulina externament.

Fig. 1 La piràmide dels aliments.

DIETA EN LA DIABETIS:

El nen menja el mateix que la resta però controlant la quantitat i distribució dels glúcids (hidrats de carboni). On són els hidrats de carboni? A la base de la piràmide alimentària. Cereals llegums, pasta, pa, etc. (Fig.1). En relació als grups d’aliments, fem un repàs:

Grup de la llet i els seus derivats és ric en aigua, proteïnes, greixos i calci.
Grup de les carns, ous, peixos i aus ric en proteïnes, greixos…
Grup de les verdures i hortalisses ric en aigua, fibres vegetals, vitamines i minerals.
Grup de la fruita ric en aigua, sucres, vit., minerals i fibres
Grup dels cereals, llegums, patates… ric en hidrats de carboni complexos, proteïnes, fibres, vitamines i minerals. Són molt adequats ja que s'absorbeixen poc a poc i no fan pics de glucosa en sang.
Grup dels olis (ric en greixos o lípids) i les fruites seques (riques en lípids, proteïnes i fibres).

La carn, el peix i la verdura no porten casi res de hidrats.

dieta diabetes

Aliments amb Carbohidrats simples o d’absorció ràpida:

Glucosa, fructosa, lactosa, sacarosa, midó. Els trobem a les begudes ensucrades, sucs de fruita (naturals o envasats), begudes refrescants (coles, taronjades), sucres, rebosteria, caramels, fruites (meló, pera, plàtan, poma... porten fructosa, el sucre de les fruites).

Fan pujar ràpidament la glucèmia, cal evitar-los, sobretot la rebosteria i sucres varis. Els hidrats d'absorció ràpida ens interessen durant la ruta o moments en que el nen està hipoglucèmic: donar un vas de suc.

Aliments Carbohidrats complexes o d’absorció lenta:

Llegums (cigrons, mongetes, faves, pèsols, llenties), cereals (pa, arròs, pasta), patates. Les verdures també porten hidrats en una proporció petita per això en podem menjar molt. Hi ha també aquí els làctics: llet, iogurt, que porten una mica de hidrat d'absorció lenta

Aquets aliments són la base de la nostra dieta, i especialment la del nen diabètic, tenen pautat quants hidrats ingerir i quanta insulina punxar-se. Els pares us donaran una taula amb els gram de hidrats per cada 100gr de mongeta, pasta, arròs, etc si cal pesar el menjar o mesurar amb el vas de les racions.

Els aliments més rics en hidrats de carboni són les llegums, farinacis (pasta, arròs, aliments fets amb farina com el pa, biscotes, galetes), fruites i també als pastissos, dònuts, galetes, etc. Els sucres són glucosa. Alguns ens interessen més que altres, els podem dividir-se en:

Què són les racions? Un sistema per contar quantitats, en la diabetis mellitus (DM) una ració es aquella quantitat d’aliment que conté 10 g. d’hidrats de carboni.

1 ració de Hidrats de Carboni = 50g de patata bullida, 20gr. de pa (és una llesca mitjana), 15 g. D’arròs patates, 100g. de meló, 150g. De síndria (tenen 10 g de glúcids, o hidrats.) la síndria i el meló són fruites amb molta aigua i en pots menjar força, per ex. Una tallada de síndria porta aproximadament els mateixos hidrats que mig plàtan. Les verdures (enciam, tomata, escarola, ceba, etc.) aporten vitamines i minerals porten pocs hidrats, has de menjar-n’hi molt per fer una ració (300g. Aproximadament, excepte les faves -> 1 ració = 120g) per això s’utilitza el “verd” com a acompanyament o per “omplir” més.

Els pares us diran quantes racions li toca cada àpat i aneu “jugant” amb la composició dels plats.

Al principi, a casa, pesen el menjar amb una bascula per calcular les quantitats i segueixen unes taules d’aliments, és un sistema complicat, quan el nen o nena ja ho te dominat sap el que s’ha de posar al plat i no cal pesar. Llavors es sol usar el vas mesurador (Fig.2), el metge dirà quants vasets ha d’omplir a cada mejada. Això es contar racions no pes, (es freqüent que els pares us demanin els menús de campaments per passar-li al metge). A la reunió amb pares pregunteu pel tema del menjar. El nen, intendents o caps ho han de saber contar sinó us liareu a campaments. Netejant el vas es pot borrar les lletres, un truc, si sou al camp busqueu amb el mòvil-> google imagenes: "vaso medidor diabetis”.

Fig. 2 vas mesurador

Com s’utilitza el vas mesurador? En un vas mesurador ple d’arròs, patates o llegums cuits fins a la fletxa teniu 2 racions, per dinar potser al nen l’hi toca 7 racions, combineu les racions d’arròs, amb el pa, el segon plat, els postres, fins fer-n’hi 7. Al fons del vas hi ha foradets (tipus colador) per treure l’aigua quan l’omplim per exemple de sopa.

El vas mesurador també pot utilitzar-se per quantificar aliment en cru (fig.3), no obstant el menjar és el mateix per tothom i l’agafem directe de la cassola, utilitzant el vas per racions d’aliment cuit.

El tall no porta hidrats, aporta proteïnes. Si deixa un tall de carn al segon plat no passa res, la carn no té importància en el control dels nivells de sucre a la sang.

Fig. 3 Taula d'us del vas mesurador

Et pot sorprendre en comparació amb els altres plats a campaments el molt que omplim els plats dels nens i caps, un diabètic menja les calories adequades per edat, pes i activitat, ell ja ho fa bé, som els demès que omplim massa... fixa’t que els plats metàl·lics que normalment usem són grans i fondos, una quantitat “normal” sembla poca cosa.

Anchor 22

LES INSULINES!!

Les insulines es transporten en bolígrafs injectables (Fig.4). Els nens porten 2 tipus d’insulina, la “lenta” i la “ràpida”. El boli d’insulina lenta: Insulina Lantus® o Levemir®, té un efecte de 24 o 12h i manté un nivell basal de glucèmia, no serveix pels pics de glucosa de les menjades. Pels àpats les es punxen insulines que tenen un efecte ràpid: Insulina Lispro (Humalog®) o insulina Aspart (Novoràpid).

Com es posa la insulina?

Detalls a tenir en compte:

Les zones de punció d'insulina han d'alternar-se durant el dia, p. ex:
insulina dels matins - braç
insulina dels migdies - abdomen
insulina de les nits - cuixa

Es punxa en un angle de 90º o 45º, si no fa bé el plec l'agulla pot arribar al múscul i la insulina s'absorbiria més ràpid. Els nens i nenes aprenen a l'hospital a administrar-se correctament la medicació.

Manteniment de les insulines: el bolígraf d'insulina obert es guarda a la funda a temperatura ambient durant un mes com a màxim. Els bolis nous es guarden sense obrir a la nevera (4-8ºC), no els utilitzeu després de la data de caducitat. Compte amb les temperatures extremes! Per sota de 0ºC la insulina es destrueix, per sobre de 40ºC va perden el seu efecte.

Aspecte de la insulina quan s’altera: el líquid és més tèrbol, pot costar de veure, si sospiteu que es pot haver malmès (bolígraf exposat a altes temperatures, fa mes d’un més que està obert, etc) i les xifres de glucèmia no són concordants amb la insulina posada, canvieu de boli. Com a caps pregunteu i assegureu-vos que el nen o nena s’hagi punxat correctament la insulina, doncs si falla i en perd al punxar, pot semblar que la insulina no fa efecte i en realitat se n’ha posat menys del que tocava...

Errors més freqüents. Què pot passar si...?

Les situacions comentades poden passar a vegades però recorda que la solució ha de ser individualitzada. Aquí dono una idea general. L’error pot ser mínim o be complex de manejar, en aquets casos cal trucar als pares i explicar-ho, ho entendran, si el nen/a es diabètic de fa temps li pot haver passat anteriorment a casa. Els pares contactaran amb el metge especialista per a que reajusti les dosis si cal, no hi ha problema. Poseu sentit comú!

Abans de parlar de dosis errònies, la quantitat de insulina ràpida que s'ha de punxar el nen a cada menjada i la lenta està pautada pel pediatra o endocrino. la insulina lenta sol ser sempre la mateixa dosi (p. ex 12 Unitats), la de les menjades es posa més o menys unitats en funció de la glucèmia abans de punxar. Exemple inventat:

Anchor 23

Seguiríem amb la pauta del sopar i la de insulina Lantus o levemir (fixa). El nen sabrà mirar-se a quan està i quantes unitats s'ha de posar. Ho portarà escrit. No heu d'inventar res.

Les pautes poden variar molt, aquesta de esmorzar, dinar, berenar era un exemple. Va en funció del pes i la resposta del cos, heu de seguir la pauta personalitzada que tingui el nen o nena i cap més.

a. Error en la dosi d’insulina

Els següents apartats d'errors poden ser liosos, és més difícil escriure-ho que entendre-ho. Recorda que la insulina ràpida és per fer baixar les pujades de sucre de després de les menjades, i la lenta actua poc a poc.

Exemple: “al dinar, en lloc de posar-me 3 unitats d’insulina ràpida, m’he n'he posat 4”

Si per error s’augmenta la quantitat d’insulina ràpida, aquesta “sobredosi” pot provocar una baixada de sucre excessiva (hipoglucèmia). Per compensar-ho augmentarem una mica la quantitat d’aliments rics en hidrats (llegums, patata, pasta, arròs, pa, fruita o llet). Si estem insegurs, sempre pots mirar a quan està de sucre i sabràs si segueix baixa o ja no. Abans de berenar ens pot sortir la glucèmia una mica més baixa del normal per posar massa insulina al dinar, o valors normal -alts si hem donat massa hidrats al dinar i no els hem “cremat”.

Si per error es posa MENYS insulina ràpida de la que toca, (m’he posa’t 2 unitats de insulina ràpida abans de dinar i me’n tocava 4...), aquesta falta d'insulina pot provocar una hiperglucèmia. (al reves d’abans). Si ha passat poc temps (menys de 2 hores) des de la injecció i es recorda la dosi injectada, se’n pot administrar la resta i no passa res. Si no se n’adona al moment i al control del berenar es troba molt alta, reduirem una mica la quantitat d’hidrats (pa) i posarem la insulina que toca segons glucèmia.

Un error es pot tenir, no s’acabarà el món si durant unes hores el nen està p.ex. a 350 mg/dl de glucosa en sang, ja s’anirà arreglant amb els hidrats del següent àpat.

Els errors en les dosis de insulina LENTA es comenta força al següent punt per no repetir. La lenta es sol posar a les 9.00h i a les 21h la Levemir, que té un efecte de 12h o, al vespres la Lantus amb un efecte de 24h. En el cas de posar més insulina lenta de la que toca, mirarem la glucèmia del nen a les 12 de la nit i a les 2-3 de la matinada, es possible que surti a menys de 100mg/dl. Porteu galetes a sobre i un vas de llet i que s’ho prengui. Quan? Si voleu a les 12 i també a les 3, sinó almenys a les 3. depèn de com estigui de baixa. L’endemà al matí no us espanteu si està a 80 de glucèmia abans d’esmorzar, que mengi! Com sempre la “gravetat” dependrà de si s’ha equivocat de molt o de poc en la dosi que li tocava. Comenteu-ho als pares, aquest error el detectareu a les 12 de la nit o abans de dinar.

Anchor 24

b. Error en l’administració de la insulina “No ha entrat bé”

Com dèiem a dalt, per posar la insulina el nen ha de fer un pessic a la panxa o cuixa punxar-se, així la insulina va a teixit subcutani (al greixet). Es punxa amb el bisell cap amunt i apretant bé el bolígraf a la pell, esperem uns segons i retirem. Si el nen ho fa massa ràpid al retirar l’agulla pot sortir un "xorret" d’insulina o algunes gotes. En aquest cas no ha entrat tota la insulina que tocava, "no ha entrat bé".

Anchor 25

Si falla l’administració de la ràpida (la d’abans de les menjades), que mengi i potser a la següent anàlisi de glucèmia ens surt una mica alt, depèn de la insulina que hagi entrat, el menjar i l’activitat física. Es com posar-se menys insulina de la que toca però aquí no saps quanta ha entrat. Millor no tornar a posar-se la insulina, recorda que no saps quanta insulina ha entrat!!

Si falla l’administració d’insulina lenta (la de les 9 i 21h). Quan mesurem la glucèmia a les 24h ens sortirà força alta (depèn si ha entrat molta o poca insulina quan s’ha punxat). No passa res per tenir una glucèmia de 300 o 400 a les 24h, es aconsellable mirar-ho a les 2-3 de la matinada, si baixa es que ha entrat insulina, si la glucèmia segueix molt alta es per què casi no ha entrat insulina i no té la insulina lenta basal. L'endemà a l’esmorzar us trobaríeu una glucèmia de 300 o 400 com a la nit anterior, tranquils no es greu.

Aquesta és una situació estressant al trobar glucèmies molt alterades, truqueu als pares si us passa. Es posaran en contacte amb el metge de referència i us diran quines dosis donar. Us poden dir que administreu 1 ui de insulina ràpida. Si no us contesten o no esteu tranquils aneu al C.A.P. més pròxim.

No s’aconsella posar de nou la dosi de insulina lenta si no ha entrat bé! Ja que no sabeu quanta insulina ha entrat i quanta no. Quan la dosi de lenta és inferior les glucèmies solen sortir més altes a totes les mesures fins a la següent dosi de lenta (cada dia a la mateixa hora).

Com que pot passar durant els campaments, va bé comentar-ho amb els pares quan us reuniu amb ells, l'hi ha passat algun cop a casa?

Anchor 26

c. Error en el tipus d’insulina

És difícil que passi, els bolis són de colors diferents. Si per error es posa la insulina ràpida enlloc de la lenta mireu el sucre amb el glucòmetre quan us en adoneu, doneu-li llet, fruita, hidrats durant les següents 6h que actua la insulina.

Compte! a vegades les dosis de ràpida són de 2-5 unitat i la lenta de 12. Si es posa 12 unitats de ràpida per error farà una hipoglucèmia greu. (llegir més avall), caldrà anar al CAP per a que facin un control de la situació.

Si per error es posa insulina lenta enlloc de la ràpida. No es tant greu per què tarda a fer efecte però ja se l'ha posat, quina dosi? comenteu-ho als pares, durant les següents 10 hores sortirà just de glucèmia i li tocarà menys insulina ràpida (el que digui la pauta del metge). Els nens estan entrenats, és difícil que confonguin això.

d. Oblit de posar-nos la insulina

Exemple: Una nena té una glucèmia de 70mg/dl abans de dinar, es punxarà després de dinar. Al acabar no se'n recorda i no es posa la insulina ràpida.

Si se' n adona menys de 2 hores després de dinar, es mira la glucèmia i es posa la insulina corresponent. Si ha passat més de 2 hores mireu la glucèmia i comenteu-ho a casa, potser no cal fer res i a l'hora de berenar li tocarà més insulina d'acord amb la pauta.

Anchor 27

Anchor 29

Preguntes que caldria fer als pares en una reunió parlant de la diabetis del nen/a.

Si fa activitats extra escolars com futbol o basquet, es posa menys insulina aquella tarda? Cal tenir en compte l'exercici, als campaments, a la ruta, es sol baixar les dosis per que ja "crema" la glucosa caminant
Sap manejar els bolígrafs d'insulina i les xifres de glucèmia diàries?
Sap contar la quantitat de menjar dels dinars i sopars (amb bascula, vas mesurador) o necessita supervisió?
Pot passar que s'equivoqui amb les dosis o es punxi amb preses i no entri tota la insulina, li ha passat mai?
Algun cop per exercici intens ha fet una baixada de sucre? s'ho nota?
És vergonyós/a i creuen que ens podria amagar o canviar algun resultat de la glucèmia? confiança 100% si s'equivoca no passa res, ens pot passar a tots. Si les glucèmies surten alterades cal trobar el motiu.

La diabetis i l’alcohol : El consum elevat d’alcohol d’alta graduació (20-50ª) té entre altres efectes, dificultar el procés de transformació de glucogen del fetge en glucosa, que s’allibera al torrent sanguini. Els músculs necessiten agafar glucosa de la sang (combustible) quan estem ballant i saltant. Per tant el consum d’alcohol pot agreujar les hipoglucèmies. En el grup de alcohol d’alta graduació cal diferenciar els licors (anís, Cointreau…), amb, un elevat contingut en sucres, i els destil·lats (brandis, whiskis…) pràcticament sense sucres.

Encara que els cubates porten el sucre del refresc i “del alcohol”, el resultat al final de la nit si es beu massa és una lleugera hipoglucèmia que estimula la gana. Per això “senta tant bé” anar a esmorzar al final de la nit!

Una persona diabètica en estat d’embriagadesa doncs, té més risc de fer una D’HIPOGLUCÈMIA no una híper, va bé portar algun sobret de sucre a la butxaca i combinar refrescos light - normal durant la nit. Els símptomes d’hipoglucèmia són similars als d’embriagadesa i el noi o noia ho pot atribuir per error a la “borratxera”, per tant està bé que les amigues i amics ho sàpiguen. Va molt begut/da o té el sucre baix? --> Mirar-ho amb el glucòmetre.

Recordeu, les hipoglucèmies produïdes per consum d'alcohol no es corregeixen bé amb glucagó, la solució és menjar i aportar sucre. (Potser tampoc tens el glucagó a mà si estàs de festa).

En relació consum d’alcohol les precaucions són les mateixes en les persones diabètiques que en la població general.

És un tema real, millor que ho comentin amb el seu metge o endocrinòleg quan creguin convenient.

Per més informació: