asma i educació en el lleure

EL NEN/A AMB ASMA

DESCARREGA

en pdf

asma a campas

EL NEN/A AMB ASMA A CAMPAMENTS

L’asma és una malaltia respiratòria crònica. Es caracteritza per una inflamació dels bronquis que provoca el seu estretor o obstrucció, dificultant el pas d’aire de forma temporal i, reversible. Fig.1.

És una malaltia molt freqüent en els nens, a vegades s’associa a al·lèrgies. En alguns casos disminueix a mesura que et fas gran.

Fig. 1: dibuix d’un bronqui normal i un d’obstruït durant un atac d’asma

Font imatge: vivir mejor controlando el asma

Quins factors fan que aparegui l’asma?

Hi ha moltes substàncies que desencadenen la malaltia. Les més importants:
- Infeccions respiratòries víriques (grip, sobretot en nens petits)
- El fum del tabac.
- Irritants com insecticides, pintures, olors intenses...
- Els àcars de la pols, els pòl·lens, els animals domèstics i els fongs de la humitat.
- Situacions d’estrès emocional.
- L’exercici físic (pot aparèixer símptomes d’asma al parar, es diu asma d’esforç)

El nen/a amb asma és molt sensible als canvis ambientals. L’asma es classifica en lleu, moderada o greu depenent de la intensitat dels símptomes i recurrència quan està en contacte amb els factors desencadenants fig. 2

Fig. 2: Factors desencadentants

Fig.3 Imatge d’un bronqui normal (esquerra) i un durant els símptomes d’asma, aquest s’obstrueix.

Font BBVA El asma en la infancia i la adolescencia

Quins símptomes té un atac d’asma?

- Sensació de dificultat per respirar, de falta d’aire o d’ofec.

- Tos seca (sense expulsar moc).

- Tenir “xiulets” o sibilants (so respiratori)

- Sensació de tibantor o de pressió al pit.

Els símptomes freqüentment poden empitjorar durant la nit i matinada.

Què passa als bronquis?

Les infeccions, el fum, pols, etc. Irriten la via aèria, la paret interna del bronqui s’inflama, es fa mucositat i es contrau el múscul (fig.3).

simpt asma

tt asma

Tractament i maneig dels fàrmacs en l’asma

Control de les fonts potencials d’asma i fàrmacs. Hi ha dos tipus de medicaments: broncodilatadors i anti inflamatoris. Pregunteu als pares per l'ús d'aquets fàrmacs.

Els broncodilatadors: fan que els bronquis s’obrin i pugui entrar millor l’aire. S’utilitzen per al tractament de la crisi i per a la millora ràpida dels símptomes. La via d’administració d’aquests fàrmacs es sempre inhalada

Broncodilatadors d’acció ràpida: són els que sol porta sempre el nen amb asma, el inhalador de salbutamol (ventolin®, fig4), o la terbutalina (terbasmin®, fig 5). Les figures 4.1 i 5.1 mostren com s'utilitzen els dos sistemes. El nen els fa servir quan apareixen símptomes d’asma (acció ràpida), actuen en 3-4 minuts i la seva acció dura de 3-6h.

Amb els inhaladors SEMPRE s’ha d’utilitzar una càmera espaiadora (fig. 4) si es vol fer bé, encara que el nen o nena sigui gran. Sense la càmera la majoria de fàrmac queda enganxat al fons de la boca i n'arriba menys als pulmons per tant serà poc efectiu. El número de puffs de ventolin us ho diran els pares, sol anar de 2 a 8 depenent de la gravetat de l’asma.

Font imatge: www.farmaceuticonline.com

Broncodilatadors d’acció perllongada: van junt amb antiinflamatoris. Salmeterol + fluticasona (Seretide®, Plusvent ®) o budesonida + formoterol (Rislat®, Symbicort®) s’administren per via inhalada i s’usen com a medicament de base, en crisis asmàtiques millor salbutamol. El seretide existeix amb inhalador i sistema de pols sec, com pots veure a la Fig.6

Fig.6 Seretide®. Tècnica d'administració correcta: baixar la palanc fins sentir un clic, mantenir l'aparell en vertical, treure tot l'aire dels pulmons i aspirar amb força, aguantar la respiració uns 5 segons.

crisi d'asma

FAQ asma

Els antiinflamatoris: corregeixen la inflamació dels bronquis. S’utilitzen els corticoides inhalats en nens grans i si la reacció és greu per via oral o altres. Solen usar-se durant llargs períodes de temps, fins i tot en els intervals en què el nen no té símptomes. Els principals fàrmacs antiinflamatoris són els corticoides (budesonida®, fluticasona®) són medicaments "de base" no per les crisi d'asma. També en alguns nens estan indicats altres com els antileucotriens.

El pediatre/a aconsellarà quin fàrmac i quin sistema d’inhalació va millor al nen.

Actuació davant una crisi asmàtica

Mantingues la calma, només hi ha un tractament quan estas fora, el ventolin! Encara que tinguis pressa utilitza la càmera a espaiadora. Tranquil·litza al nen i fes puffs de ventolin, els que t’hagin dit els pares, si l’asma es molt greu i amb els indicats no n’hi ha prou “en pots fer més” (truca als pares, la sobredosis de fàrmac per via inhalada és difícil). És més important fer-ho bé que fer-n’hi molts. Els bronquis s’obriran i el nen respirarà millor.

La crisi asmàtica es considera greu si:

No hi ha millora tot i les repeties inhalacions de broncodilatador
La dificultat per respirar impedeix qualsevol activitat mínima
Hi ha dificultat per parlar
No es possible estar estirat sense notar que et falta l’aire

A l’hospital li posaran medicació amb sistema de nebulització i oxigen. Segurament el tindran unes hores ingressat.

Preguntes freqüents:

Com es poden prevenir les crisis asmàtiques?

Aprenent tant com sigui possible sobre l’asma i el control de la mateixa, evitant els factors desencadenants, seguint les indicacions dels pares i metge.

Quina relació existeix entre l’asma i les al·lèrgies?

La majoria dels nens que pateixen asma també tenen al·lèrgia, de fet es recomana fer les proves d’al·lèrgia en nens que tenen asma persistent i estan exposats a al·lèrgens de zones interiors. Aquestes proves poden ser útils per diagnosticar factors al·lèrgics que poden augmentar la gravetat de l’asma, i ajuden a identificar i prioritzar les recomanacions per controlar l’exposició als al·lèrgens.

Quan apareixen al·lèrgies i asma, és important fer-ne un tractament precoç. Si no es tracten les al·lèrgies, i en especial l’asma, i si es permet que avancin sense control es fa difícil controlar la situació i millorar la qualitat de vida del nen o nena.

No obstant això, l’al·lèrgia i l’asma no són el mateix. Un nen/adolescent pot ser asmàtic i no tenir al·lèrgia i molts al·lèrgics no tenen asma, sinó altres malalties (de pell, digestives, rinitis, etc.).

Bibliografia

M. A. Martín Mateos, et al. Al·lergologia, en: Cruz M. Tratado de Pediatría. 11ª ed. Panamericana. p. 591-596
http://www.perparesimares.com/preguntes-frequents web escrita per metges sobre al·lèrgies i asma.
Libro de las alergias bbva, pàgines vàries.
J.M. Roman Piñana. Vivir mejor controlando el asma. ASBA. Pàgines vàries
Generaliat de Catalunya. Asma infantil, consells per a pacients
Guia de Pràctica Clínica del asma infantil. Gencat.