.jpg)
%20Plus%20Fondos%20-%20%5Bes_iwal.jpg)
%20Plus%20Fondos%20-%20%5Bes_iwal.jpg)
%20Plus%20Fondos%20-%20%5Bes_iwal.jpg)
Com s’ha comentat àmpliament a “Ús de la farmaciola” l’actuació del monitor/a de lleure és limita a cures bàsiques fent ús del material de la farmaciola, (podem administrar els fàrmacs que ens donen els pares o el metge). La responsabilitat davant un acció mínima no coberta per l’autorització paterna sovint porta a discussió.
Estant de ruta pots trobar-te situacions inesperades, recorda que els monitors amb formació sanitària (socorristes, infermers/es...) sabran actuar millor en situacions més “límit”, però sense excedir-se.
La Llei
Es una preocupació freqüent sovint expressada en preguntes com les següents. [Contestades a Preguntes freqüents]
-
Com a monitor, estic obligat a atendre a un membre del meu grup si es fa mal? I si no sé que fer?
-
Si passa quelcom greu a campaments la responsabilitat se l’emporta el director del grup oi?
-
Què passaria si per a atendre un accidentat o una víctima agreugés el seu estat?
-
Però, pot existir responsabilitat penal per una conducta que s’ha fet involuntàriament? (Sense intenció de fer mal)
-
Quan una conducta imprudent dona lloc a responsabilitat penal i quan només a responsabilitat civil?
-
Què passaria si un menor es morís mentre el trasllado a l'hospital?
-
Quina responsabilitat tinc, si el resultat de la meva intervenció no és l'esperat?
-
Què passa si no atenc la víctima?
Tot això comporta la necessitat de conèixer de les conseqüències dels actes i/o omissions, per poder-les valorar. La llei no és una ciència exacta està subjecta a apreciacions, no obstant, el desconeixement de la llei no n’eximeix el compliment.
Qui presta primers auxilis i les normes civils
El Codi Civil és el text que conté las regles bàsiques de convivència de la Societat. Es basa en un concepte que es manté vigent des del dret romà: “El bon pare de família”. Mantenir un comportament adult, responsable i “No causar dany als demès”, aquesta és la norma de convivència més important, per això qui la infringeixi està obligat a reparar el dany causat (normalment amb diners, indemnitzacions).
Les conseqüències negatives s’anomenen danys, poden provocar-se tant a persones com a coses. Els danys poden produir-se per força major (p. ex: tempesta) o per culpa o negligència d’algú. En causar-se danys per conductes inadequades hi haurà responsabilitat civil.
*culpa: actuar voluntàriament de manera incorrecta causant un dany que era previsible.
*Negligència: actuar amb insuficient atenció o cura, i en conseqüència produir-se un dany.
Moltes vegades, el qui causa el dany no pot pagar-ho. Per això la llei s’assegura pel mitjà que sigui que la víctima serà compensada, i apareix el responsable civil subsidiari, que és qui paga en lloc del qui ha causat el dany. (Entitats de lleure, institucions).
Exemple 1: durant l’hora lliure a campaments un grup de nens destrossen dos bales de palla del pagès propietari del camp.
Els propietari pot demanar que se l’hi paguin. Consulta si la cobertura de l’assegurança de “responsabilitat civil” contractada per la teva entitat ho cobreix.
Ex2: un menor casi s’ofega en una piscina per què el socorrista està escoltant música amb uns auriculars i mirant el mòbil, tarda en adonar-se’n.
El socorrista actua de forma negligent.
Bala de palla [Flickr]
Qui presta primers auxilis i les normes penals
El Codi Penal conté les conductes que la llei castiga mitjançant penes, i no es pot castigar res que no sigui previst per aquest codi.
Les males conductes estan classificades com a delictes, segons que defineix l’article 1 del Codi Penal: “Són delictes les accions o omissions doloses o culposes penades per la llei”.
Solament hi haurà delicte i, per tant, pena i responsabilitat penal quan en l’actuació existeixi culpa o dol —és a dir, que l’actuació s'ha fet amb imprudència o amb intencionalitat, respectivament.
No existeix delicte quan l’acte es produeix de manera fortuïta (accidents) o per força major (causes naturals p.ex).
*La intenció (dol): és el desig concret de fer un mal, amb consciència i voluntat, coneixent el que es fa i volent-ho fer.
*La imprudència es produeix quan, no es valoren bé els pros i contres d’una acció i en realitzar-la es causa un dany previsible. Tot i que no hi ha intenció de fer mal, la imprudència pot ser penada per la llei.
Ex: Durant una excursió amb pluja intensa volem passar per una zona més elevada, rocosa i estreta per avançar-ne més, sense cap mesura extra de seguretat, un participant rellisca i cau 2m fent-se rascades i un esquinç de turmell.
Actuació imprudent per part dels caps.
Els possibles errors dels caps solen ser per imprudència o negligència.
No obstant, si has actuat de manera correcta en un accident, amb els mitjans necessaris de que disposaves per tal d’evitar danys i tot i així, de la teva actuació se’n deriva una lesió, difícilment existirà responsabilitat penal.
Decidir quant greu és una conducta correspon al/la jutge, no al codi penal. El jutge valora els fets, decideix el grau de responsabilitat de les accions de l’acusat i si constitueixen o no un delicte. Una acció pot no ser penada penalment i sí civilment (indemnitzacions).
Hi ha circumstàncies que intervenen en els delictes anul·lant, rebaixant o agreujant la responsabilitat: són els eximents, els atenuants i els agreujants. Exemples en socorrisme aquàtic:
*Eximent: circumstància que allibera de responsabilitat criminal. Ex: Ets socorrista, un nen s’ofega i tu no ho perceps per què estàs atenent una greu hemorràgia d’una altra víctima.
*Atenuant: circumstància que redueix de responsabilitat penal d’un acte. Ex: portes moltes hores al sol, tens una insolació important i un banyista casi s’ofega (no estàs en plenes facultats per auxiliar-lo).
*Agreujant: situació que empitjora o augmenta la gravetat d’un acte. Ex: ets socorrista i detectes que un banyista s’ofega, però decideixes esperar per treure’l quan estigui més greu i fer una actuació més espectacular pels que miren.
Aquesta responsabilitat penal es tradueix en la imposició de penes per part d’un jutge. Aquí no “s’indemnitza” a ningú ja que, no hi ha destinatari. Les penes que poden consistir en:
▪ Privació de llibertat (presó o arrest domiciliari).
▪ Multes o dies de multa.
▪ Inhabilitació professional (Socorristes professionals).
És responsable d’un delicte qui el comet directament —l’autor del delicte—, i també ho son els còmplices i els encobridors. Tota persona que sigui condemnada com a responsable penalment també ho serà com a responsable civil, però no pas al contrari.
Possibles Delictes:
Els delictes estan tipificats al codi penal (CP), els més comuns pels quals poden ser acusats els socorristes o caps són:
Divulgació del secret professional : Art. 199 CP. Es comet quan es desvelen secrets, malalties o informacions sensibles d’un participant.
La informació de les inscripcions i fitxes de salut està regulada per la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), d’acord amb l’art.10 de la LOPD qui guardi o intervingui en el tractament de dades personals està obligat a mantenir el secret professional, inclòs desprès de finalitzar-se les relacions (entre entitat i participant).
Com a monitors/es de lleure coneixem dades de caire sanitari (dades especialment protegides) que no s’han de revelar.
Ex: un cap comenta per error a tota la branca la malaltia d’un dels nens, aquesta no es contagiosa, però perjudica al afectat al ser tractat de forma diferent per part dels companys.
Els pares poden queixar-se amb raó, especialment si la malaltia té connotacions socials negatives, ja que en fer pública una informació sensible s’ha vulnerat el Dret a la Intimitat.
Ex2: Tenim una nena al cau amb un síndrome, per evitar que es pugui infringir el secret professional o “etiquetar” a la nena, els pares prefereixen no dir-nos quin síndrome té. Ho poden fer? Què podem fer nosaltres?
Si. És legítim no donar aquesta informació, per altra banda els i les caps sou responsables del grup. El més adequat és preguntar quines necessitats té aquesta nena (imaginem… fer pipi sovint per què és propensa a fer infeccions d’orina, ajudar-la a vestir-se per dificultats de coordinació, etc). Els caps seguiríeu les indicacions dels pares (que és el que ens interessa) sense necessitat de conèixer el nom de la malaltia. En cas d’anar al metge a campaments, el síndrome està anotat al historial mèdic i el metge ho pot llegir.
Zona relliscosa [Flickr]
Zona relliscosa [Flickr]
Omissió del deure de socórrer : L’article 195 del Codi Penal diu: «El qui no Socorri una persona que es trobi desemparada i en perill manifest i greu, quan ho pugui fer sense risc propi o de tercers, serà castigat amb la pena d’arrest major i multa».
« Amb la mateixa pena serà castigat qui, impedit de prestar socors, no demani amb urgència auxili aliè » (avisar, trucar al 112).
Omissió del deure d’evitar el delicte o no comunicar-lo : La llei diu que comet aquest delicte aquella persona que no evita podent-t’ho fer amb la seva intervenció immediata, sense risc propi o de tercers, un delicte contra la vida o que afecti greument la integritat, la llibertat sexual, la llibertat o la seguretat de les persones.
Igualment, no posar-ho en coneixement de l’autoritat és també causa de culpa.
En aquest cas, la llei castiga només la passivitat (la persona, davant d’una situació delictiva, hauria d’intervenir per a evitar-la o denunciar-ho si considera que hi ha risc per a la seva integritat).
Denegació d’auxili : art. 195 i 196, CP. Existeix quan la persona és demanada en funció del seu càrrec per a prestar l’acció de Socors i no hi accedeix, sense causa justificada, tant si en resulta un dany com si no.
Delicte de lesions imprudents : Art. 152 CP Es considera que existeix delicte «sempre que les lesions menyscabin la integritat corporal o la salut física o mental i es requereixi objectivament per sanar, a part d’una primera assistència facultativa, tractament mèdic o quirúrgic » El jutge valorarà si la lesió ha estat causada per una imprudència greu.
Ex: estant d’excursió preparant el dinar a una noia se l’hi tomba una olla amb aigua bullint. Es produeix cremades a la cama dreta. És un accident o es pot considerar delicte de lesions per imprudència?
El jutge ho valorarà. Imaginem, que ha passat el següent: Els participants que cuinen coneixen com s’utilitza correctament el fogonet, els riscos que comporta, el fogonet estava en una superfície plana i dura, es prestava suficient atenció a la tasca i hi havia la supervisió d’un cap. En subjectar l’olla i moure-la l’hi ha patinat de les mans caient part de l’aigua a la seva cama dreta.
Això semblaria un accident i difícilment una acció delictiva. No obstant, davant lesions importants pot haver-hi multes i indemnitzacions per danys.
Camping gas
[Flickr]
Delicte d’homicidi imprudent art. 142, CP.
142.1 « El que por imprudencia grave causare la muerte de otro, será castigado, como reo de homicidio imprudente, con la pena de prisión de uno a cuatro años ».
142.2 « El que por imprudencia menos grave causare la muerte de otro, será castigado con la pena de multa de tres meses a dieciocho meses. »
La diferència es troba en que el delicte es produeix per imprudència “greu”, correspondrà al jutge valorar les circumstàncies del incident, les decisions preses pel grup, i el seu grau d’imprudència.
La majoria de casos fatídics a la muntanya són accidents (alpinistes, excursionistes en zones de risc, etc).
Preguntes Freqüents
Les respostes són orientatives, ja que la última paraula sempre la té el jutge.
-
Com a monitor, estic obligat a atendre a un membre del meu grup si es fa mal? I si no sé què fer?
Si, com a cap responsable dels menors et pot trobar en un incident i ser el primer en arribar, hauràs d’actuar i aplicar els coneixements bàsics de primers auxilis (fets en la formació de caps). Si no saps què fer, demana ajuda. Especialment en casos greus, truca al 112 i et guiaran.
-
Si passa quelcom greu a campaments la responsabilitat se l’emporta el director del grup oi?
La responsabilitat en un incident greu per no haver pres les mesures oportunes serà dels monitors que han decidit que es faci l’activitat arriscada i estan allà. Ex: us banyeu al riu un dia amb forta corrent d’aigua i sense mesures de seguretat. Un nen petit és arrastrat un tram riu avall i pica contra una roca. Cada un es responsable de les decisions que pren, la responsabilitat es de qui vigila el grup, no es pot delegar tota al director/a.
La majoria d’incidents greus són accidents fortuïts, no obstant ha de quedar demostrat que s’actuava de forma diligent i correcta.
-
Què passaria si per a atendre un accidentat o una víctima agreugés el seu estat?
Compte, pot ser imprudent mobilitzar o fer cures amb un accidentat si no saps valorar el que tens entre mans, si la víctima està greu o pot empitjorar, segueix sempre les indicacions del 112, ells et diran que fer i assumeixen la responsabilitat de les decisions (tu segueixes indicacions mèdiques). Si tot i així hi ha lesions, pot ser difícil adjudicar-les a una mala acció dels caps, potser ja hi eren i no les ha produït qui socorre.
-
Però, pot existir responsabilitat penal per una conducta que s’ha fet involuntàriament? (Sense intenció de fer mal)
Si, al Codi Penal existeixen delictes per conductes doloses (amb voluntat i coneixement de delicte), i delictes per conductes imprudents (fetes sense tenir suficient cura, ni intenció de cometre un dany).
-
Quan una conducta imprudent dona lloc a responsabilitat penal i quan només a responsabilitat civil?
La diferència teòrica entre les dues responsabilitats és en la quantificació de la culpa o la imprudència, de forma que només les conductes més greus són castigades amb responsabilitat penal i les menys greu donen lloc a responsabilitat civil.
Per cometre un delicte per imprudència fa falta: una acció o omissió voluntària que comporta una situació de risc previsible i evitable. La infracció d’una norma de cuidatge i produir un dany a com a resultat d’aquesta manca de cura.
-
Què passaria si es morís mentre el trasllado?
Es valorarà si la vostra actuació ha estat correcta i s’ha fet tot el que es podia/calia fer en aquell moment encara que el resultat hagi estat de mort. Valorar la necessitat d'atenció sanitaria urgent ja en el trasllat [ambulancia].
-
Quina responsabilitat tinc, si el resultat de la meva intervenció no és l'esperat?
Plantejo 3 exemples. La responsabilitat és diferent si:
- Actues correctament seguint indicacions mèdiques, i es produeix una lesió durant la mobilització de la víctima (p. ex) o la víctima no millora com s’espera.
Ex: errar en l’administració d’una adrenalina auto injectable davant una reacció al·lèrgica pels nervis del moment. (per ex. No mantenint l’extrem de l’auto injector pressionat uns 10 segons per a que s’alliberi tot el medicament). La responsabilitat és mínima o inexistent. En l’art. 20 del CPes diu que estan exempts de responsabilitat criminal els que actuen en el compliment d’un deure (prestar auxili).
- Actues de forma temerària o imprudent sense avisar, i fruit d’això es produeix una lesió a una víctima (passar-te de llest/a o minimitzar la gravetat d’una lesió):
Ex: intentar col·locar un colze luxat a lloc per part d’una cap que estudia fisioteràpia i assegura que sap com es fa. En la maniobra s’agreuja la lesió del colze.
- No alertes als serveis d’emergència sent molt recomanable, podent fer-ho i com a conseqüència d’aquesta demora s’agreuja de forma important l’estat de la víctima. Aquí és fa més evident la imprudència temerària. (podries inclús incórrer en un delicte penal).
Ex: un nen de 12 anys amb mal de panxa de fa hores segueix queixant-se, no li dones res per què els pares no t’han donat cap medicament, el dolor va en augment, es localitza a la zona de l’apèndix però esperes a que millori sol, i si cal ja anireu demà al metge. Creus que tot plegat es conya, per poder-se saltar la ruta que comença demà, vomita però ho atribueixes als nervis. El nen té també febrícula. No truques al hospital més proper, ni al 112 per a que t’orientin, no ho comentes als pares. No fas res. A la matinada està francament fotut, amb febre alta i desorientat. El porteu al hospital més proper i es traslladat a la UCI amb un xoc sèptic.
És un actuació mooolt errada per no fer cas i ni tant sols trucar al 112 o a l’hospital més proper, difícil de justificar i d’imaginar.
Com veus el grau de responsabilitat és variable.
[Fotos vàries Flickr]
-
Què passa si no atenc la víctima?
Et poden acusar d’omissió del deure de socors (art. 195, Codi Penal) si es compleixen aquests 3 requisits: 1. Existir una situació objectivament perillosa per la vida o integritat física, 2. Voluntat de no actuar (conducta omissiva) i 3. Consciència de la situació de perill i de la necessitat i possibilitat de prestar ajuda.
La idea de “No fer res per tal de no equivocar-me” , és un error. Tens menors al teu càrrec, aplica els primers auxilis bàsics, demana ajuda i si es greu amb més motiu, no et quedis sense fer res. «Avisar» ja es considera “Atendre a la víctima”. En el cas que ni tan sols avisis, et poden acusar també de denegació d’auxili
Fonts consultades:
-
Cruz Roja española. Aspectos ético-legales del socorrismo acuático. En: Servicios preventivos. Socorrismo acuático 8a ed; 2005 p.55-59
-
Gisbert Grifo MS, Fiori A. Responsabilidad médica. En: Villanueva E, editor. Gisbert Calabuig. Medicina legal y toxicología. 6a ed; 2004. p. 109-24.
-
Marcial Pons. La Responsabilidad Penal p.165-178. Derecho a la confidencialidad y a la intimidad p.354-358. En: Mediuris. Derecho para el profesional sanitario, 1ª ed; 2008.
-
Web: http://noticias.juridicas.com consultats varis articles del Codi Civil, Penal i LOPD. Setembre 2017
-
Neus Soriano, Ramon Plandiura i Eva Izquierdo. Les responsabilitats legals en les activitats educatives realitzades més enllà del temps lectiu. Informes breus, 16. Fundació Jaume Bofill, 2009
Dubtes. 10 Situacions reals comentades:
IMPORTANT:
L'objectiu d'aquests apartat és compartir dubtes freqüents i comentar què es va fer en aquell cas. No pretenc dir als caps què fer, en situacions complicades i potser excedint-se en les seves competències.
L'actuació en aquests casos pot no està sempre 100% clara. Si que hi ha recomanacions a tenir en compte per evitar alguns mal entesos
A la pràctica, solem tenir dubtes respecte quina és la millor actuació davant un incident urgent i si podem donar o no alguns fàrmacs (tòpics, sense recepta) o cures (afterbite®, pomades, etc). A l’edat de RiNG i PiC les noies us poden demanar un paracetamol o ibuprofè (si no en porten) per dolor de la menstruació (i poc més). Si ho dones, fixa’t que no sigui al·lèrgic/a i tingues en ment si ho permet l'autorització paterna i/o fitxa de salut.
Compte, amb el noi/a que s’autogestiona els fàrmacs que porta a la motxilla, no s'ha d'abusar dels paracetamols, ibuprofens, lizipaines i altres medicament, pot sobre medicar-se, sense veure gaire millora i tenir més efectes secundaris (lleus). A part és un molt mal hàbit.
Pels petits els pares o metges us donarien dalsy i/o apiretal (no ibuprofens, ni aspirina; no recomanada en nens).
No donis tractaments "al ample" i per lliure, ni et facis l'heroi encara que tinguis coneixements! No sol passar gran cosa als campaments però si creus que s’ha d’anar al metge aneu-hi. En cas de dubte sempre truqueu als pares en el moment adequat.
1. Una daina (9-11a) pujant una muntanya durant la ruta, comença a costar-li respirar, al agafar aire es sent un xiulet (com un asmàtic), una monitora li pregunta si és asmàtica, no. No té cap al·lèrgia. La cap porta un ventolín® a la motxilla i veien que la nena està una mica nerviosa li ensenya i li fa un “puf” de ventolin® (com els asmàtics). És correcte el que ha fet aquesta monitora?
No es correcte. No s'ha de donar medicaments a un menor si no està pautat.
En aquell moment amb una nena nerviosa i que respira malament, l’hi va donar ventolin® i la nena va respirar molt millor. Si dubteu truqueu (allà no hi havia cobertura).
Se’ls ha d'explicar en algun moment als pares la situació. Poden queixar-se però és fàcil entendre que l’alternativa a donar el ventolin® era seguir respirant amb sensació important de falta de aire a mitja ruta. Els pares ho van agrair, van comentar de fer proves d’al·lèrgia i asma a la nena
2. Una nena està malalta i la volen porta al metge, però no tenen marcat la creueta per a que “els caps puguin pujar la nena al cotxe”. No està autoritzada a pujar al cotxe dels caps. Que fem?
Truqueu als pares i se'ls hi comenta, si no teniu cobertura o no contesten i creieu que heu d’anar al metge, en algun moment hi hauríeu d’anar. Seguiu intentant contactar. La necessitat d’atenció sanitària és una prioritat. Si es quelcom urgent trucareu al 112 expliqueu que passa i l'ambulància us vindrà a buscar.
A l'autorització de principi de curs o de campaments ha de constar l'autorització per poder utilitzar un vehicle privat per al desplaçament no urgent ni especialitzat, en el cas de necessitar atenció mèdica.
Molts pares entendrien que davant la necessitat d’anar al metge si anés amb el cotxe privat tot i no tenir-ho marcat en l’autorització, més encara si es truca repetidament.
3. Un pioner es crema mentre preparava el dinar, cuinaven amb el fogonet i s’ha tombat l’olla amb aigua bullint, té una cremada a la cama i segurament necessitarà cirurgia reparadora.
Aquest cas és un accident, no busquem “culpables” però, si hi ha lesions greus pot acabar en judici.
Quan comencen a fer ells/es els menjars (RiNG) ensenyeu-los bé com muntar el cremador, cuinar en un lloc pla, amb la bomboneta ben recolzada a terra. No cal de tenir por, s'ha de fer bé.
Si s’apaga el foc, treure l’olla o paella i encendre-ho. En aquest cas, es va tombar per què al provar d’encendre el fogonet des de sota (sense treure l’olla) devia tocar la base de l’olla i al retirar la mà ràpid es va tombar l’olla en direcció al noi.
No més de 3 persones al voltant d’un fogonet, s’ha de posar els 5 sentits, no es lloc per xerrar i riure
Si s’utilitza més d’un fogonet (més d’un grup cuinant) ben separats! En cas contrari els moviment d’un grup o ensurt pot fer caure l’olla o paella del grup del costat!
4. Una castoreta buscant els plats a l’hora de sopar us ensenya un sobre amb uns sobrets dins on hi diu amoxicil·lina. Diu que s’ho ha de prendre abans d’anar a dormir, és un antibiòtic, no en sabíeu res n’hi ho teniu apuntat en cap autorització escrita clar. Li donareu?
Truqueu a casa, segurament a la mare se l’hi ha oblidat dir-vos abans de pujar al bus/ tren que la nen ara pren antibiòtic pel que sigui. Si el porta es per què se l’ha de prendre, té la recepta? Si no està escrit cada quan es dona (ni a la caixa ni enlloc) truqueu i pregunteu.
5. Portant un nen al metge el cotxe té un accident. (No l’he viscut però imaginem-la). El pugem al cotxe o truquem a una ambulància?
Recordeu, cal mantenir la calma, heu d’arribar al Centre sanitari. Si teniu un accident pel camí, tant si algú resulta ferit com si no, els pares poden demanar explicacions. Potser corríeu massa, si tant tant urgent era, us poden dir, per què no vàreu trucar a una ambulància? Que aquesta "no sapigui" arribar al camp no es excusa, la podríeu esperar al principi de la carretera, ara si cal et localitzen per gps i les ones del mòbil.
Comproveu que esteu autoritzats a portar menors amb cotxe per anar al metge en desplaçaments no urgents ni especialitzats, (autorització paterna) vigileu i no correu. Quan és urgent à trasllat amb ambulància.
6. Porteu un nen al metge que té una targeta d'una mútua (p.ex. Adeslas). Al Centre de salut us posen pegues per atendre’l.
Hauríeu de trucar a Adeslas, ja que el nen s’hauria d’atendre a una d’aquestes mútues. No obstant, estant de campaments les mútues solen estar molt lluny. Comenteu-los-hi als pares i a la mútua que anireu al centre de salut més proper, després ja s’aclariran amb factures.
Pot ser una situació complicada, Davant les negatives d’atenció fomenteu la comunicació per telèfon entre els pares i el metge que ha d’atendre al nen.
SEMPRE, si es urgent, porteu el nen al metge més proper i els “papers” després.
7. Mare que es queixa per què el seu nen al vespre del dia que el va a buscar al campament (sent a casa) no es troba massa bé, va a urgències i té bronquitis aguda. Us envia un mail o us truca molesta dient que no us en heu adonat.
És un procés "agut", apareix amb poques hores. Tranquils, la mare ha vingut al matí al campament, ha dinat allà com la resta de pares i ha marxat després de l’hora dels adéus. Si ella no s’ha emportat el nen immediatament al arribar es que el veia bé, si no, no s’entén que esperi fins a la nit per anar al CAP.
És senzillament una queixa però a vegades passa, no us heu de sentir culpables, no es culpa vostra!
8. Us oblideu de donar unes pastilles a un nen durant dos dies.
No hi heu pensat i no ha passat res. Truqueu a casa o comenteu-ho al acabar els campaments. Els pares ho poden entendre. Compte amb amagar-ho! el nen ho pot dir a casa i quedareu malament. És important seguir els tractaments pautats no ho heu de oblidar!
9. Nens amb necessitats especials.
Diabètics, tractaments forts (esquizofrènics), nens amb retràs psicomotor o algun síndrome. Si no us veieu capaços de portar aquest nen/a durant una sortida o campaments, plantegeu-vos seriosament parlar amb els pares i que no vingui, o bé pacteu uns quants dies de campaments.
No us en podeu fer responsables per les necessitats que demana (maneig de insulines, etc). Si ve, recordeu que en sou responsables, igual que de la resta.
10. Una daina de 2n any comenta a una monitora que te “les parts baixes irritades”. Va bé posar crema hidratant?
A la ruta pot irritar-se la part interna de les cuixes pel fregament continuat, especialment en canalla amb sobrepès. Cal evitar mallots apretats i posar crema hidratant (Nivea p.ex)
Alerta! Aquesta nena pot tenir els genitals externs irritats i no les cuixes, vigileu amb els malentesos, si té els genitals irritats i rojos, molèsties al orinar, picor, sensació d’urgència quan va a fer pipi... pot ser una infecció d’orina no dona febra (Tº>38ºC) i s’ha d’anar al CAP (res a veure amb les irritacions de les cuixes a la ruta).
Quan una daina us comenta que te “irritat l’entrecuix” o similar, heu d’entendre a què es refereix, que una monitora li faci una ullada, a vegades fa vergonya i no ho diuen, insistiu, pregunteu que li passa. Si hi ha irritació de genitals externs pregunteu si ha tingut anteriorment infeccions d’orina i si té molèsties, millor aneu al metge. No és infreqüent veure nenes que fan infeccions d’orina repetidament i la irritació no es sempre es evident. En aquests casos, els pares us poden donar un pot de tires reactives abans de les sortides i campaments. Es mulla una tira al pipi i segons el color que s’observa sabrem si hi ha infecció i cal anar al metge (+++ en leucòcits i nitrits).
Pot de tires reactives d'orina, en cas d'infecció canvia el color [Flickr]