En un equip de caps hi han persones molt diverses i diferents, és normal que sorgeixin conflictes i situacions complicades entre aquestes.

En aquest apartat es pretén donar idees i eines a l'equip de caps per intentar millorar aquests conflictes i restablir l'equilibri a l'Agrupament. Tot seguit us proposem algunes activitats o idees per prevenir i ajudar a resoldre conflictes. Els principals conflictes són per falta de...

1. Motivació

2. Implicació i compromís

3. Cohesió

4. Dinàmiques de comunicació

5. Tècniques de comunicació assertiva

6. Organització

7. Lideratge, interès i compromís

 

 

 

 1- MOTIVACIÓ     

La motivació de l’equip va estretament lligada a la quantitat de temps que passem junts i sobretot a la qualitat d’aquests. Si estem bé junts, segurament tindrem més ganes de quedar i serem més proactius en les nostres tasques. Cal doncs, buscar altres espais i moments fora del cau per passar més temps junts, això serveix per agafar confiança, conèixer-nos més, fer una mica de gresca... que en conjunt ajuda a la motivació, confiança i també a la cohesió de l'equip.  Idees:

 

• Fer sortides externes fora de l'àmbit “cauil “

• Fer sopars d'agrupament o per branques (després de campaments, per començar el nou curs (BENVINGUTS!), sopars trimestrals...).

• Quedar per fer el cafè abans d'anar al cau

• Anar a fer el beure després del cau i parlar de tot plegat

• Fer sopars o festes temàtiques (eivissenc, carnaval, de gala...)

• Dinamitzar consells i reunions

ordre del dia com un menú de restaurant

introduir qualsevol tema a través d’un eslògan

escollir un moderador i donar-li martell o quelcom que doni joc amb el rol

planificar una mitja part/moment de desconnexió

repartir targetes de colors verd i vermell que aixecarem per visibilitat la nostra opinió

utilitzar el “micro” de parlar. Només pots parlar quan tens el “micro” la resta calla i escolta

donar una floreta a cada cap i que l’hagin de tirar a algú duran algun moment per dir que ho ha fet/dit molt bé (tirar-se floretes, però a literalment)

tenir un gest per dir que ens estem allargant i fem bucle, ...)

• Sopar d’empresa. (Sopar de tots els caps del cau.)

• Fer l’amic invisible entre equip de caps

• ...

 

Com a caps el que més sovint veiem es Co-caps desmotivats, totes les idees, dinàmiques i bogeries que ens passin pel cap poden ser oportunes per passar un bon moment amb equip, disfrutar i fer que la gent s'impliqui més en l'equip de caps.

 

 

 

 

 2- IMPLICACIÓ i COMPROMÍS       

Al començament del curs és important remarcar l’assistència i saber el compromís que tindràs, si es pot o no comptar amb tu per fer activitats. S'han de ficar les cartes sobre la taula per explicar als altres caps fins a quin punt et pots comprometre en el dia a dia del cau.  Sabent això, ja és pot fer una primera planificació de les activitats i equips de caps que es poden fer.

Cal reflexionar sobre la responsabilitat que tenim i les funcions que desenvolupem com a caps. Tots sabem que el cau és voluntari però també sabem que ser cap implica una dedicació i un treball en equip que no ens podem prendre a la lleugera. Preguntem-nos què hi fem al cau?

Com treballem el compromís?

• A través de les revisions. (Siguem crítics constructius i donem una espenteta als que es queden a mig camí). Es important fer revisions periòdiques (mensuals o trimestrals) per avaluar la nostra actitud i la feina feta. Per fer-ho més dinàmic es pot revisar després de fer un sopar o dinar i així sortim del cau, que ja hi passem proutes hores. Revisem per exemple, amb papers verd, groc i vermell i escrivim que creiem que fem bé, que es pot millorar i que es  fa malament o no es fa. Ho posem en comú i ens marquem objectius per millorar i avaluar a la pròxima revisió. Si no revisem no podrem reconduir la nostra conducta o la dels nostres companys, perquè no n’haurem parlat.

 

• Premiant l’assistència i la feina ben feta. Si l’ambient és bò també hi poden haver penyores.

 

 

 

 

 

 3- COHESIÓ        

Dinàmica 1. Es repartiran tres targetes a cada cap, cada persona haurà d’apuntar sobre ell mateix el següent:

• Targeta verda: s'haurà d'escriure Que és fa bé?

• Targeta groga: escriure, que és podria millor a la branca?

• Targeta vermella: Que he de millorar? de mi o de la branca

Un cop fet es posa en comú. Aquesta activitat és principalment per fer autocrítica i reflexionar sobre el que es pot millorar.

 

 

Dinàmica 2: Dinàmica per Valorar els aspectes positius teus i dels altres.

Dividim el grup en 2 i els aparellem uns enfront els altres, com en una via de tren, (és important que tothom tingui parella).  Durant un minut els membres de la fila 1 parlen a la parella (persona de davant) del tema que anuncia el dinamitzador, els membres de la fila 2 (parelles) estaran en silenci, per tenir més intimitat amb la parella separeu-vos uns 3 metres dels companys del costat.

Després de respondre al 1r enunciat, la primera persona de la Fila 1 es posa al final d’aquesta i tots es mouen un lloc, la fila 2 no és mou mai. Hi ha 4 enunciats, responen Fila1, fila2, fila2, fila1. Mentre un parla l’altre calla i escolta. Cal que els membres del grup es coneguin entre ells.

Enunciats: 

F1: El que m’agrada de tu

F2: El que m’agrada de mi

F2: El que admiro de tu

F1: El que estic orgullós de mi

Recorda 1 minut per enunciat.Tothom parla un cop d’ell mateix i un cop de qui té davant.

 

Dinàmica 3: Amb tot l’equip de peu ens anem dient a l’orella una cosa que fem bé i una altra que hem de millorar. Hem de parlar amb tots. Al final cadascú explica i comparteix el que vol i el que no s’ho queda per ell.

 

Formes part d’un grup, tots amb la mateixa tasca, heu de fer pinya per treballar bé i units. 

 

 

 

 

 

 4- DINÀMIQUES DE COMUNICACIÓ 

Consell de roca

Es tracta d'una dinàmica on cada cap diu una cosa positiva i una negativa d'un altre cap. Així tots són partícips de dir que els hi agrada i el que no de les altres persones, al mateix temps serveix d'auto-reflexió per saber el que fas bé i el que fas malament.

S'ha d'anar en compte amb els Consells de Roca, ja que de vegades poden ser molt directes i afectar negativament a les persones. És més suau dir una cosa a millorar i una cosa a aplaudir de cada un.

 

 

Dinàmica del vaixell

Versió 1: Es dona a cada cap un paper en blanc, se'ls hi diu que han de dibuixar un vaixell i que han de ficar els noms dels caps de l'agrupament a les diferents parts que te un vaixell ( timó, vela, màstil...) segons la posició que creus que ocupa cada persona dins del cau durant el trimestre o l’any.

Després cada un haurà d'explicar el seu vaixell i els perquès de la col·locació de les persones als respectius llocs. Veureu que hi haurà diferents vaixells, esperem que tots amb la seva explicació, i gent que es repetirà molt en el mateix lloc del dibuix i altra que no, això evidenciarà qui quin rol té cada cap dins l’agrupa i si es clar.

 

Versió 2: S'imprimeix un vaixell d’Internet, per tal de que tots tinguin la mateixa estructura. A partir d’aquí, han de situar els caps a les diferents parts del vaixell.

 

 

Dinàmica d’opinions anònimes

Es posa el nom de cada cap a un sobre. Es reparteixen paperets petits entre els caps, cada cap escriurà quelcom positiu i/o negatiu en un paperet i ho del sobre de la persona en qüestió. Al final cada sobre tindrà un grapat de paperets amb opinions sobre ell.  Es donarà un temps per llegir-s’ho i els que ho vulguin o compartiran amb la resta.

 

 

Dinàmica  El “TRIANGLE” (3 Visions)

Molt recomanable per solucionar conflictes entre dues persones (una mica tossudes) que no acosten posicions.

Consisteix en analitzar el conflicte des de 3 punts de vista, el meu, el de l’altra persona, i el que pensaria una suposada persona externa que és observador de la discussió. Per fer-ho cal reflexionar bé per entendre com es pot sentir cada persona i no tancar-se en banda.

1. Cada un explica la seva versió. (minut de reflexió)

2. Ara girem els papers, tu fas de jo i jo faig de tu. Explica com creus que ho viu l’altra persona, com si fossis ell. (minut de reflexió).

3. Actua com una persona externa i neutral, que està observant la discussió i se l’hi demana l’opinió.

 

Segurament veureu que no hi ha una veritat absoluta i els dos teniu part de raó, o que senzillament, no n’hi havia per tant, o que la solució era relativament fàcil si es cedeix amb algun detall.

Cal tenir en compte:

        Tots els conflictes passen en un context, on hi ha com a mínim 3 actors: una banda, l’altra i espectadors.

        El temps mai “posa les coses a lloc”, no fa un carall. Cal parlar-ho. No fer res es un gran problema

        Existeix gent “tòxica” que es queixen de tot. Contrarestar amb “Tu com ho haguessis fet/o faries?”

        Ha d’existir algun espai i moment per compartir opinions personals, motivacions i dubtes.

        Si vols fer alguna cosa diferent a les de sempre, fes-te preguntes diferents a les de sempre.

 

 

Dinàmica del animals:

Deixarem tot de papers petits amb animals dibuixats (tret d’internet mateix) sobre la taula. La dinàmica tindrà 3 etapes. Cada cap haurà d’agafar 1, 2 o 3 animals a cada etapa i ens assentarem en petit grup. Després de cada etapa es deixen tots els animals un altre cop sobre la taula.

Etapa 1: Agafar animals que representin com creus que et veuen els altres i compartir-ho en el petit grup. (10 min perquè ho posin en comú).

Etapa 2: Agafar animals que representin com creus que ets tu i argumentar-ho.

Etapa3: Agafar un animal pensat per cada membre del petit grup i explicar perquè l’hem triat.

 

Aquesta dinàmica és una forma suau d’expressar com creiem que són les altres persones. Sempre  hem de procurar ser assertius a l’hora de dir les coses i combinar coses que es poden millorar amb coses que es fan bé. Si només parlem de coses negatives l’altra persona es pot sentir atacada.

 

Som un grup i treballem amb equip, les relacions que sorgeixen entre nosaltres són importants, compartim actituds col·lectives, continues i actives. Per aquest motiu, aquestes dinàmiques són útils per escoltar els que ens han de dir les altres persones, les coses que ens tenen aplaudir però també les que hem de millorar.

 

 

 

 

 5- TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ ASERTIVA        

Disc rallat: Consisteix a repetir el punt de vista que considereu adequat. Ex: “Sé que vols diners però no puc deixar-te més diners... no puc deixar-te’n més...”

 

Acord assertiu: Es tracta d’acceptar la part de la crítica que considereu verídica. Ex: “És cert que avui no et deixo diners, però altres vegades te n’he deixat”.

 

Pregunta assertiva: Aquesta tècnica s’usa preguntant a la persona per aconseguir informació que us pot ajudar en la pròpia argumentació. És una manera de manejar la crítica. Ex: “Què és el que he fet que t’ha sabut greu?”.

 

Processar el canvi: Consisteix a desplaçar el centre de la discussió en els aspectes rellevants. Ex: “Estem parlant d’altres detalls, hem perdut el fil de la qüestió”.

 

Ajornament assertiu: Es tracta de posposar la resposta a la pregunta amenaçant.  Ex: “Prefereixo parlar més tard d’aquest tema, ara estem massa nerviosos”.

 

A part de les tècniques anteriors, és important centrar-nos en què parlarem per intentar resoldre els conflicte. Els fets son importants i no els canviarem,  els sentiments de cada una de les parts encara ho són més, si no es parla de com es senten poc s’arreglarà. En tot cas, quan estàs en una discussió: 

 

• Comença positivament. “Vull que sàpigues el que sento, perquè crec que així es relaxarà la relació entre nosaltres” (expressem la finalitat). “L’any passat vaig passar-m’ho molt bé treballant amb tu, i últimament sento...” (expressem una apreciació).

 

• Especifica el grau d’ira. “M’estic emprenyant una mica”, “Estic a punt d’explotar”: aquesta informació convida a escoltar amb atenció. Si només dic: “Estic enfadat amb tu”, puc incitar a l’altra persona a un comportament defensiu o agressiu.

 

• Comparteix els teus sentiments d’amenaça i de por. T’ajudarà a sentir més que tens el control dels teus sentiments i també pots obtenir de l’interlocutor/a certa seguretat:         
         A:  “Tinc por de dir-te això perquè pots refusar-me o pegar-me.”       
        B:  “Intentaré escoltar-te sense cridar-te ni picar-te.”

 

• Evita incitar a l’agressió. Afirmacions com “Segur que t’enfadaràs / em mataràs / cridaràs quan t’ho expliqui” són molt suggestives per a algú que sospitem que pot enfadar-se amb nosaltres. Cal substituir-les pel model del punt anterior.

 

• Critica el comportament en lloc de criticar la persona. Evita “carregar-te” la persona; si ho fas, difícilment et donarà part de raó, perquè sentirà que ataques la seva essència: “Ets un/una egoista”, “Ets molt pasota” (qui no es defensa davant aquestes afirmacions?). Canvia-les per: “Penso que és molt egoista per part teva no tenir en compte les meves necessitats”, “Crec que és una actitud pasota no voler ajudar a fer el dossier.”

 

• Evita exposar un excés de queixes. Si és l’altra persona la que t’aclapara amb una allau de protestes, cal que insisteixis a parlar només d’una en concret. En cas contrari, en lloc de resoldre els problemes un per un, acabareu embolicats en una discussió farcida d’atacs personals.

 

• Reconeix les teves responsabilitats. “Admeto que t’ho havia d’haver dit abans”, “Potser reacciono de forma exagerada ja que estic angoixat/ada”, “Sóc una persona exigent.”

 

• Si ho sents de cor, disculpa’t, en lloc de flagel·lar-te com en el punt anterior. Si després de disculpar-te l’altra persona ataca, deixa-li ben clar que la teva disculpa no representa una llicència per faltar-te.

 

Cal tenir en compte quan ens comuniquem que:

-   En algun moment tothom necessita comunicar el seu món interior (records, sensacions, projectes...)
-   Tothom necessita reconeixement i aprovació pel que fa, en la mesura dels seus mèrits i possibilitats, percebre que el que fas té un sentit i una utilitat per a algú, i que els altres t’ho reconeixen.
-   Tothom necessita reconeixement i aprovació pel que és.
-   Tothom té amor propi i orgull. Per tant, tothom és profundament vulnerable. Les teves paraules poden ser recordades per sempre, per bé o per mal
-   Tothom és més sensible a la forma que al contingut.  Hem dol més per com m’ho ha dit que no pas pel què m’ha dit.

 

 

 

 

 

 6- ORGANITZACIÓ     

Us deixem un recull de propostes i idees per aconseguir una millor organització i planificació.

Per organitzar-nos bé hem de saber en quin punt ens trobem. Es per això que abans de fer qualsevol planificació haurem de fer una avaluació de la situació actual.

 

• Diagnostic: Es dibuixa la silueta d’una persona i en ella hi ha dibuixats alguns òrgans com ara el cervell, els pulmons, el cor... es tracta de fer en petit grup un diagnòstic de l’agrupament, interpretant que l’agrupament és aquesta persona dibuixada.  Cada òrgan té unes funcions, identifiqueu les mancances i virtuts de l’agrupament amb algun òrgan i proposeu mesures per tractar-lo. imaginem : som uns bruts i se’ns acumula la brossa al cau de caps: els ronyons que fan de filtre no estan funcionant bé, s’acumula toxines. exemple 2: el cervell (el director d’orquestra), està bé hi ha bona coordinació entre caps, pares. A vegades se’ns allarga massa els consells i estem col·lapsats. Tractament: poder desconnectar, fer un joc o parar i després tornem a la feina. ex 3: cor (motivació, sentiment escolta), pulmons, fetge, etc.

Hem de ser imaginatius i jugar amb metàfores per fer-nos entendre. Es interessant escoltar que diu cada grup, veureu que hi ha coses que es repeteixen. Hem de ser conscients dels punts febles per tal de treballar-los i no recaure en els mateixos errors.

 

• Abans d’engegar una activitat recordeu a mirar sempre les revisions d’altres anys si no es el primer cop que es fa, recordeu que va anar malament i perquè.

 

• Avui en dia tots tenim smartphone, és interessant que es faci un calendari de cau compartit a tots els caps on es vagin apuntant les dates importants. Es pot sincronitzar al mòbil, és relativament fàcil i sempre ho tindran a mà.

 

• Sovint els papers /carpetes/llibretes es perdent. Plantegem-nos de tenir una carpeta d’agrupament al dropbox o al Drive i introduir contingut. Tothom i pot tenir accés en qualsevol moment. Des de les actes dels consells, fins recursos, proves de gimcana, menús de campaments, bons dies i bones nits...

 

• Calendari gran a la sala de caps i/o branques. Un calendari gran sempre va bé, es una manera clara i vistosa de veure el que ens ve.

 

• Consultar l’espai del cap i mirar si ens serveix la llibreta d’unitat i la llibreta d’agrupament. Ens ho podem imprimir i utilitzar-ho com a llibreta de branca, o directament comprar-nos una llibreta per branca.

 

• Organització a nivell personal: Els Quadrats. Útil quan no arribes a tot per valorar: que he de deixar? quina feina és prioritària? agafem un paper i el dividim en 4 quadrats, 5 o els que creguem. cada quadrant serà un àmbit de la nostra vida (cau, feina, uni, castellers... els que vulguem). a cada quadrat hi escriurem tasques que desenvolupem en aquell àmbit concret. un cop finalitzat hem de mirar quines llistes són més llargues, quines més curtes i buscar l’equilibri valora quan temps i preocupacions ocupa cada tasca al final de la setmana,  si et motiva o n’estàs cansat. quina/es creus que has de deixar per dedicar temps a la resta o començar-ne una que t’agrada més. (retallar d’un lloc per potenciar-ne un altre). a vegades, escriure les feines ens ajuda a veure les coses més clares i amb perspectiva. els quadrats poden ser específics (el que faig a la branca de..., el que faig a equip d’agrupament, el que faig a la comissió... tot es cau, un altre de uni)

 

Quan et col·loques en un equip, comissió, etc has de poder dedicar-hi temps i fer feina, si no hi has de ser mai millor no posar-s’hi.  

 

• Organització a nivell personal 2. Per quan molta feina a fer i cal prioritzar per quina comencem. El problema és saber prioritzar, a vegades comencem pel “més fàcil” i ens deixem el més important,  o comencem per quelcom important però hi ha coses més urgents... Et proposem un fer-te un quadre tal com aquest: