les 15 vista mòbil

Les 15 afeccions més comuns en nens:

1. Picades d'insectes

Vespes, abelles, borinots, escorpins i escolopendres tenen una picada verinosa. Les picades de mosquits, puces i paparres no són verinoses, però resulten molestes, i en ocasions poden transmetre malalties. Per contra, no heu de tenir por de les aranyes, ja que les del nostre país són gairebé totes inofensives (només hi ha un parell d'excepcions).

Símptomes: Si li ha picat un insecte verinós, a més del dolor, la zona estarà inflada i envermellida.

Què fer: Aplica-hi fred. Fes servir un drap moll amb aigua freda o una mica de gel embolicat en un mocador. Renta la zona amb aigua i sabó o amb una tovalloleta humida (sense alcohol).

Si li ha picat una abella, haurà deixat l’agulló clavat a la pell; l’agulló està connectat a una petita bossa que conté verí. Se li ha de treure cuidadosament, però no amb unes pinces ni amb els dits, perquè en pessigar l’extrem de l’agulló, estaries injectant més verí. Pots treure el fibló empenyent-lo amb una agulla, sense punxar la bossa del verí. (pot ser difícil de fer a un castor). Sinó fas res la pell l'expulsarà en unes hores.

Les paparres (“garrapatas”) poden ser confoses amb berrugues. Si té una paparra enganxada al cos, no l’arrenquis de la pell, perquè el cap es quedaria a dins i podria infectar la ferida. Fes servir calor, oli (no calent), alcohol o aigua calenta.

Quan cal anar al metge: Si té una picada a la boca, dóna-li a llepar un gelat o un glaçó de gel i porta’l al metge. Si té vàries picades per tot el cos i apareixen vesícules vermelles, molt de picor, malestar general o vòmits, porta al nen a urgències. Les picades d’escorpí i d’escolopendra haurien de ser vistes per un metge, perquè el seu verí és molt potent. Sentit comú, porta'l al C.A.P. si tens dubtes.

Què no fer: No succionis la ferida amb la boca per "treure el verí" ni hi posis saliva o fang, perquè es podria infectar la ferida. No facis torniquets..

2. Un cop al cap

Què fer: Posa-hi gel per evitar la inflamació. També serveix una bossa de congelats, una llauna de refresc fresca, o un mocador xop d’aigua freda si no hi ha ferida. Si n’hi ha, renta-la amb aigua i sabó i desinfecta-la. Parlem de cops lleus, banals.

Què no fer: No posis gel directament sobre la pell, pot ser dolorós o molest; embolica el gel en un mocador.

Quan cal anar al metge: Després del cop, estigueu la resta del dia atents al comportament del nen per si observeu algun d’aquests símptomes:

Que perdi el coneixement

Que sagni o tregui altres líquids pel nas, les orelles o la boca

Que tingui mal de cap encara que faci hores que s’ha donat el cop

Que vomiti o en tingui ganes, encara que faci hores que s’ha donat el cop

Que expliqui problemes de visió

Que pateixi somnolència

Que es senti desorientat o atordit

Que perdi l’equilibri.

Alerta!

Un cop al cap, com explicàvem és un dels casos que pot ser greu! Immediatament després del cop pot perdre mínimament l’equilibri o està atordit, es normal. Si aquests símptomes són persistents o no han desaparegut una estona després del cop (per sentit comú), indiquen que pot ser greu: Cap al metge. Altres símptomes d'alarma: pèrdua de coneixement, sensació de mal de cap i mareig, endormiscat, confondre l'entorn persones o perdre la memòria encara que faci hores. Davant qualsevol d'aquests símptomes o el dubte cal anar al metge

3. Li surt sang del nas

Causes: un cop, un esternut fort, fragilitat de les venes del nas, mucosa nasal irritada, lesions provocades per ficar-se el dit al nas...

Què fer: Primerament tranquil·litzeu al nen, perquè molts nens s’espanten quan veuen sang. Mantenint el cap recte, pressiona amb els dits els dos orificis nasals durant 10 minuts (sense traure la mà en cap moment). Si no aguanta tanta estona pressionant el nas feu un tap amb paper de vàter o un cleenex, grosset que no marxi cap a dins el nas, si s'empapa tot poseu-ne un altre i deixeu-lo molta estona. No li deixis sonar-se el nas o tocar-se’l, encara que se senti incòmode amb el coàgul.

Quan cal anar al metge: Si passats 15 minuts de pressionar bé no s’ha aturat l’hemorràgia, porta’l al metge.

Què no fer: No li tiris el cap enrere, millor endavant i pressionar per parar el sagnat.

4. Cremades!

Cremada amb aigua o flama:

Què fer: Refreda la pell amb aigua freda i neta. Col·loca la zona afectada sota l’aixeta d’aigua freda o la dutxa. Si estàs fora de casa, tira-li aigua amb una ampolla o submergeix la zona afectada. La norma és mantenir la zona afectada en remull tanta estona com faci falta fins que deixi de fer mal (fins que al treure el membre de l’aigua el ferit no noti que li augmenta el dolor).

Protegiu la pell amb gases estèrils humides i amb un embenatge suau, sense pressionar. Aneu al metge.

Retira anells, polseres, i altres ornaments propers a la zona afectada, si és possible.

Com a norma general No apliqueu sobre la cremada cap pomada ni ungüent!! mulleu-ho contínuament.

Si l'afectat es a un cap, o cuiner i la cremada és una zona enrogida amb una petita bombolla, o més lleu després de refrescar força, pots posar silvederma®, comprova primer que no és al·lèrgic a res. No petis la butllofeta. En nens o nois/es podríeu posar silvederma i no passaria res però sempre és millor de cara als pares anar al metge i fer les cures que us indiquin.

Quan cal anar al metge: Si la cremada ha deixat la pell negra o marró o li surten butllofes, no es troba bé o no et fa bona espina. Cap al metge. Avisa als pares, encara que sigui lleu. És una ferida i com a tal es pot infectar. Si fa mal, està inflamat, calent i roig à infectat. Que ho mirin al centre de salut.

Què no fer: No esperis! Cal actuar. Recorda que l’aigua fresca és el remei més eficaç (molt millor que pomades i olis). En cas que surti una butllofa, no la punxis; el líquid que hi ha a dins protegeix la ferida d’infeccions.

Cremada solar:

Protegeix els nens amb cremes solars del factor més alt (nº 40) i fes que s’estiguin a l’ombra en les hores de més calor. Si no s’estan banyant, fes-los portar gorra i samarreta. Recorda-ho a les reunions de pares!

Què fer: Si es produeix la cremada, posa-li abundant crema hidratant tipus after-sun sobre la pell, millor la que conté àloe vera, un extracte vegetal que és calmant i reparador. Si no en tens, mulla un llençol en aigua freda i embolica al nen amb ell.

Quan cal anar al metge: Si té qualsevol símptoma sospitós com: febre, mareig, vòmits o mal de cap, porta’l ràpidament al metge, perquè són símptomes d’insolació (veieu més endavant el punt “Insolació i cop de calor”). També hi has d’anar si li surten butllofes o la zona cremada és àmplia.

Què no fer: No li posis llet, mantega, oli o productes greixosos, que no li faran cap efecte.

5. Problemes oculars:

Una "brossa a l'ull"

Què fer: Sempre que un cos estrany entra dins l’ull (mosquits, sorra, etc.) el llagrimeig de l'ull escombra tota la brutícia. Tira-li aigua de la zona pròxima al nas cap a fora (primera imatge). Si la brossa és a la cara interna de la parpella, es pot girar amb l'ajuda d'un bastonet (segona imatge) i neteja amb aigua. Les brossetes a la parpella donen sensació de cos estrany sense veure res a l’ull, al parpellejar i fregar-se l’ull, el cos estrany "ratlla" la còrnia.

Si no marxa la sensació de cos estrany amb aigua: ull tancat, que no es rasqui i cap al metge encara que no vegis cap brossa.

Quan cal anar al metge: quan no marxa la sensació de cos estrany o fa mal, el metge pot valorar possibles lesions a la còrnia.

Què no fer: fregar-se contínuament l’ull (utilitza aigua a raig). No intentis treure brossetes o arena amb pinces o altres instruments. En cas de dubte, sentit comú, no tot són emergències i no tot es “insignificant.

Conjuntivitis (ull vermell)

Pot aparèixer per vàries causes: les lents de contacte, un cop amb una branca, fum, pols, llum solar reflexada en la neu... quelcom que irrita la superfície ocular. NO HI HA SENSACIÓ DE COS ESTRANY però si picor i llagrimeig, cal fer rentats amb aigua i anar al metge si la conjuntivitis és importat, per a que ho valori (sovint es recepta algun col·liri tipus oftalmowel®).

La conjuntivitis al·lèrgica es presenta amb picor i llagrimeig en contacte amb algun al·lergent suspès en l’aire (pol·len, alternaria, pols, etc). Cal tractar el problema de base (evitar al·lergent, antihistamínics).

6. Torçades de turnell i embenat

Què fer: Posa-li gel embolicat en un mocador (també serveix una bossa d’aliments congelats), repòs i mantenir el peu elevat. Al cap d'uns 15 minuts, hauria d’haver millorat una mica.

Quan cal anar al metge: Si després de 15-20 minuts encara li fa molt mal i no pot recolzar el peu, porta’l a urgències, podria tractar-se d’un esquinç d’un lligament o una fractura. en un esguinç important el turmell s’inflamarà, formant-se "una bola" i un morat a la zona. No és una urgència vital però fa mal. Per torçades poc "innocents", cap al metge.

Què no fer: No utilitzis pomada antiinflamatòria en els primers moments, alguns autors consideren que pots emmascarar els símptomes i interferir en el diagnòstic del metge. Un altre motiu es que no estiguis autoritzat a usar aquests medicaments en menors. Tampoc facis embenats a la zona si no saps fer embenats o no estàs en plena ruta.

Fig. 8: Com Immobilitzar una mica el peu amb el fulard

Si esteu al mig de la muntanya: Quan un es torça el turmell, pot inflamar-se la zona amb poc temps, si hi ha molt dolor deslligueu la bota per disminuir la pressió (no fa falta treure-la potser us heu de seguir movent, fins un punt on us puguin recollir). La Fig. 8 mostra com fer una "immobilització" per sobre del calçat amb el fulard, es temporal. Per caminar, la víctima es pot d’ajudar d’un bastó.

Fer un embenat de turmell: és un cas excepcional, NO FEU ENVENATS SI NO EN SABEU, només el farem si estem de ruta, sabeu comes fan i el noi/a de seguir caminant obligatoriament fins al punt de parada més pròxim, arribat allà es treu el vendatge. Recorda que els més efectiu és repòs, gel i aixecar l'extremitat. Si després d’una estona parats hem de seguir tingues present que l'embenat no “cura”, es per immobilitzar temporalment. Utilitza bena de crepè elàstica, mai bena blanca o tensoplast® (no elàstic). No pressionis massa, la bena ha d’anar “rodant” es pot tensar quan s’inflami el cop.

L’embenat es comença des de sota els dits i anar pujant fins a mig bessó. Sempre de distal a proximal i d'esquerra a dreta (al revès si qui el fa és esquerrà) Fig. 9 (a la imatge de l’esquerra hauria de començar sota els dits). L’embenat mai per sobre el mitjó, contacte amb la pell. En arribar a mig bessó pots, tallar i fixar amb esparadrap, Fi. O seguir fent l’embenat de baixada (una altra capa) fins que s’acabi la bena i fixar.

L’embenat pot ser "en espiga” o circularla línea roja fa de guia. No apreteu.

Fig. 9: Embenat d'un turmell

Els dits del peu són la vostra referència. Cal revaluar pols i sensibilitat del membre afectat. Si la víctima comenta que nota formigueig, se l’inflen els dits o canvien de color, heu de treure l’embenat.

A la muntanya ens pot passar qualsevol cosa, no obstant, encara que estigui aquí escrit evita d'entrada fer embenats! Pots fer més mal si no n'has fet mai. La bena elàstica serveix per subjectar apòsits i gasses en articulacions (l'esparadrap no va bé) i per immobilitzar si convé

7. Embenats de genoll

Poden ser per subjectar unes gasses damunt una ferida (en articulacions costa que s'aguantin les gasses), com tots els embenats es comença de més distal a proximal, l'embenat de genoll va des de mig bessó fins a mitja cuixa. Per subjectar una gassa no cal tant. Si es per un cop en una ruta si (temporal).

Cops al genoll poden lesionar algun lligament, si s’inflama i es posa morat, cama amunt amb gel i cap al metge procurant no carregar pes amb la cama si toca a terra. Si nota algun “crac” o li costa fer qualsevol moviment --> cap al metge. Per valorar canvis en una cama, turmell, genoll, canell, etc. Comparar amb l’altra cama o braç. Recorda que no has de fer embenats excepte si es un cas important estant de ruta.

8. Butllofes als peus després de caminar

Les butllofes que es produeixen per fricció (p.ex. després d’una llarga excursió a peu, o les que surten a les mans després de treballar) no són gaire diferents de les produïdes per cremades. La capa externa de la pell se separa de la interna, i l’espai que queda entremig s’omple de líquid. Al cap d’uns dies, el líquid acumulat es reabsorbeix i la capa externa cau, apareixent una pell nova a sota.

Què fer: Quan la zona de pell sotmesa a fricció comença a posar-se vermella i es noten les primeres molèsties, és el moment d’actuar, abans que surti la butllofa. PREVENCIÓ: pots empolvorar els peus amb talc, o posar vaselina. Cobreix els punts de fricció amb un apòsit especial per a butllofes (Compeed® o comfeel® de venta en farmàcies). Si no en tens a mà, cobreix-la amb un parell de Tiretes, 3 o 4 capes d'esparadrap (sense deixar arrugues) o amb una gasa subjecta amb esparadrap o mèfix®.

El comfeel® es posa abans que començar la ruta, o quan ha sortit la butllofa, fa de 2a pell i evita en part que es formi, si es forma la butllofa no tragueu l'apòsit, ajuda a curar-la. Es fa un saquet de color blanquinós és normal.

les butllofes planes, no solen molestar i per tant no es peten. es neteja la zona amb aigua i es cobreix-la amb comfeel® o una gassa (amb vaselina si vols) ben subjecta amb esparadrap.

Si la butllofa és grossa o molesta punxeu-la amb una agulla estèril, podeu deixar un fil per evitar que es tapin els orificis o bé, fer força foradets i apretar una mica per treure el líquid. Es desinfecta amb cristalmina® o povidona iodada i es tapa amb compeed® o una gassa i esparadrap per evitar que s’infecti.

Si ha rebentat sola, cal desinfectar bé la zona i cobrir-la després amb apòsits per evitar la infecció. Un cop finalitzat la ruta o cim es convenient anar amb calçat còmode i tenir l'ampolla descoberta per a que sequi i cicatritzi (compte no s'embruti)

Quan cal anar al metge: Si la butllofa fa molt mal i, el metge pot rebentar-la si ho considera oportú fent servir instrumental estèril, i extreure el líquid de dins. Després es cobrirà la zona amb apòsits antisèptics.

Què no fer: Quan es trenca la capa externa de la butllofa, surt el líquid de dins. No Retalleu la pelleta deixant al descobert la capa de pell immadura, pot s’infectar-se amb facilitat. Si penja la pelleta, No tallar amb tisores brutes o el primer que tingueu a mà.

Mesures preventives: Als peus, hi ha dues coses que cal evitar: la humitat i les arrugues. Si planegeu fer una ruta caminant, no estrenis botes de muntanya el mateix dia; porta-les durant dues setmanes abans de marxar, perquè es vagin estovant i agafant la forma del peu. Per caminar amb botes són adequades unes mitges gruixudes de trekking o bé uns mitjons gruixuts de cotó o mitjons de caminar, o dos mitjons; és molt important que no quedi arrugues, perquè et faria sortir una butllofa. Mantingues els peus secs i ben curats; la humitat et produirà butllofes; quan feu un descans aprofita per treure’t les botes i ventilar els mitjons.

Com he comentat va bé posar vaselina al taló abans de sortir o un apòsit de Comfeel (Fig. 10) tapant el taló en forma de U.

Consell! El compeed o el Comfeel és car, a la reunió de pares pels campaments ensenyeu-los el compeed i recomaneu que en comprin a la farmàcia i en portin els seus fills per la ruta, són els seus peus.

Fig. 10 Apòsit comfeel® (es pot retallar) i un taló sense la pelleta de la butllofa. Es veu per la marca que ho portava tapat.

9. Mal de coll i d'oïda

Què fer: Remeis casolans -> beure líquids calents. Molta gent recomana l’aigua calenta amb mel i llimona. Mireu l'autorització si ja venia amb faringitis i porta Antibiòtic o dalsy. Es sol anar al metge i que digui ell/a.

Quan cal anar al metge: Si apareix febre, pus per la oïda i dolor intens o hi ha malestar general.

Recorda: Les otitis poden ser una urgència! Si el nen plora molt i li fa molt mal, directes al metge. No espereu a que li baixi el dolor, no baixarà. El timpà s’està bombant i causa dolor intens. Si de sobte deixa de fer-li mal i portava unes hores queixant-se, segurament s’ha perforat el timpà i s’han equilibrat les pressions als dos costats (la otitis encara hi és i ara hi ha un petit orifici al timpà). Cap al metge. Tranquils el timpà curarà sol.

Un nen pot queixar-se de dolor al matí i a la tarda - vespre tenir molt dolor, no espereu a demà.

10. Mal de panxa:

Els mals de panxa són freqüents en els petits i poden ser angoixants quan no marxen i... qui sap si allò es quelcom per anar al metge? No obstant no sempre cal tractaments, sovint és temporal.

Causes de mal de panxa "real" (no enyorança):

Restrenyiment. Fixa’t en cada quan van de ventre, alguns s’aguanten i als 2-3 dies pot haver-hi mal de panxa. “quan vas anar de ventre per últim cop?”

Alguns remeis: massatges a la panxa amb les mans calentes, suau i en sentit circular. Beure un got d’aigua calenta al matí. Beure molta aigua (almenys 1’5 litres). Menjar molta fibra (prunes, kiwis, verdures, etc).

Nervis: és freqüent quan es comença una ruta, es puja un cim o la nit abans. Pot tenir certa diarrea, passa sol. Intenta tranquilitzar el nen/a i fes reforç positiu! anima'l Tu pots!

Gasos: popularment conegut com “té un pet travessat”. Passa quan traguen molt aire menjant. El mal de panxa va i ve, canvia la intensitat i pot haver-hi molèsties contínues. Insisteix en anar al vàter que faci de ventre i pets.

Aigua mal clorada, beure aigua de la muntanya o del riu (rutes), pot haver-hi diarrea. Dura unes hores

Ingesta de gluten per un celíac: és temporal, pot haver-hi a part de mal de panxa, còlics, diarrea, restrenyiment o inclús cap símptoma. Revisa bé els menús (compte amb els arrebossats, barrejar pastes i galetes). Recorda que no conté gluten: blat de moro (maíz), arròs. Ous, carn, peix, verdures, llegums.

Ingesta de lactosa per un intolerant: pot haver-hi diarrea. Es passa sol

Menstruació: en adolescents, ho reconeixen fàcilment i es pot preveure. Sol passar amb ibuprofè o paracetamol.

Intoxicació alimentària: malestar a tot el grup, pot acompanyar-se de vòmits i diarrees. La intensitat és molt variable. Si vomiten s’ha de seguir bevent força líquids, sèrum de re-hidratació oral, i re-introduir el menjar poc a poc. A vegades no es tant clar com sembla i es pot confondre amb una passa de gastro-enteritis. Anirà passant, aneu al metge si convé.

Gastroenteritis mal de panxa pot tenir vòmits i/o diarrea. Per la diarrea restringir llet, greixos i sucres. Pels vòmits no forcis a menjar, beure poc a poc sèrum de rehidratació oral de farmàcia o casolà: 1L d’aigua, 2 cullerades sopers de sucre, el suc d’1 llimona, 1 cullerada de cafè de bicarbonat i ½ de sal. Si tens una “passa” a tot el grup pot ser una toxico-infecció alimentària lleu.

Infecció urinària: més freqüent en nenes. Sol causar, picor i urgència al orinar, irritació de la pell, i mal de panxa, no sol haver-hi febre (38ºC o més).

Inflamació del apèndix (apendicitis): infreqüent a campa-ments, el mal de panxa va i ve, al principi és difícil de localitzar un punt. La panxa està inflada, nàusees, vòmits, febre, pot haver diarrea. En poques hores el dolor es localitza a la banda dreta inferior, al pressionar i deixar de cop hi ha dolor, camina encorbat. Cal anar a urgències. [recorda que anirem a urgències si el nen/a està a 38ºC o més, sigui quina sigui la causa i no tenim tractament].

Davant un mal de panxa. Cal anar al metge quan: el mal de panxa és molt intens, no millora i no es troba un motiu; en vòmits intensos en que el nen vomita fins i tot els líquids (risc de deshidratació), Si unes hores abans de començar els vòmits, el nen/a havia rebut un cop al cap, tenir febre (38ºC), sospita d’apendicitis, sospita d’infecció urinària (pot requerir antibiòtic)

El mal de panxa apunta a “enyorança” quan: Apareix abans de sopar sense motiu aparent (especialment en la 1a, 2a i 3a nit), canalla petita, marxa amb aigua amb sucre i motivant al nen, se l’hi passa per complet quan es diverteix, el nen et diu que s’enyora sovint i a vegades té mal de panxa, va bé de ventre i no hi ha sospita de cap problema digestiu o urinari...

“Enyoro a la mare” [Escrit extra ^^]

És freqüent entre els més petits (castors i llúdrigues), sol aparèixer abans de l’hora de sopar, molts pares i mares arriben a casa a aquesta hora i quan els nens hi pensen s’enyoren. Vigila amb les estones “lliures” entre el final de l’activitat de tarda 2 i el sopar, cal tenir-los a tots ocupats i entretinguts fins que s’asseguin a taula (el cançoner pot ser un bon recurs).

Els dies més crítics solen ser la 1a nit, 2na i 3a, fes companyia al nen que s’enyora, abraça’l i acompanya’l en el que calgui fer (posar-se roba llarga, buscar els plats, etc), motiva al nen recordant coses de l’eix d’animació, o activitats “en Panoràmix ens va dir que ens portaria poció màgica... i si aquesta nit?...” així canvies de tema.

També és típic explicar “els campaments passen ràpid, fixa’t no falten 4 dies, només 2! Per què el dia d’avui ja s’acaba i el diumenge no compta per què vindran els pares al matí”. Per molt que el nen/a s’enyori o plori no truquis als pares, no l’han de venir a buscar.

L’enyorança pot produir una sensació rara i mal de panxa, si preguntes “on et fa mal?” solen apuntar al melic o tota la panxa. Pregunta al nen/a “tens mal de panxa... o es que enyores a la mare?” solen contestar mig plorant que s’enyoren, comprova que el nen no té cap problema “real”.

Compte durant el sopar, si a alguns no els agrada el menjar i altres s’enyoren es pot crear un ambient rar i fer que més nens comencin a enyorar-se! Feu alguna dinàmica al inici per animar i estigueu atents, parleu amb els nens, negocieu què menja i què pot deixar (decisió vostra). Cap al final si ho veus necessari et pots emportar algun nen/a que no ha acabat o s’enyora a la teva taula (no és un càstig). Procureu que els sopars siguin divertits (sense fer massa tonteries ni esverar la canalla quan toca menjar).

El recurs de l’aigua amb sucre (i una mica de llimonada) funciona si tu t’ho creus, has d’explicar que tens un remei infal·lible pels mals de panxa com el seu, pot haver-ho portat un personatge de l’eix o ser quelcom especial dels cuiners. Torna amb un vas ple remenant amb una cullereta, i desprès encoratja al nen per jugar al joc de nit amb tu. Si té un germà, cosí o amic inseparable a la branca pots posar-los junts per animar al nen i deixar de pensar amb els pares.

11. Febre

La temperatura normal d’una persona amb bona salut és d’uns 37ºC (36,5ºC si la mesureu a l’aixella). A partir dels 38ºC es considera que té febre. La febre és un mecanisme natural del cos per a combatre els microbis. El problema és que, si puja massa, també fa mal al nostre propi cos.

Si la temperatura passa dels 39ºC és "urgent" baixar-la: subministra al nen un analgèsic (dalsy si els pares te l'han donat), sinó ves al metge, despulla’l i mulla-li la pell amb tovalloles xopes (especialment el front, el clatell i els canells). Atura’t si comença a tremolar.

Quan cal anar al metge: Si té febre de 38ºC aprox. o més alta

Què no fer: No abriguis al nen en excés. NO donis Aspirina a un nen menor de 6 anys que tingui febre.

12. Diarrees

Si se us presenten quadres de diarrea assegureu-vos de la potabilitat de l’aigua que esteu bevent. En cas de dubte, no aneu "a ull" mireu les instruccions i feu-ho be.

La majoria de diarrees són per un quadre viral, per canvi d'hàbits o nervis. Les femtes seran marronoses i força líquides. En cas de diarrea intensa, porteu la persona al metge. Si es una diarrea suau, seguirem una dieta astringent i beurem aigua amb freqüència (barregeu-la amb unes gotes de suc de llimona).

En les primeres hores és útil fer dieta a base de líquids (aigua amb llimona, sopes).

Dieta astringent: arròs bullit, pa torrat, pernil dolç, pollastre amb poc oli, poma, plàtan. Les solucions de rehidratació oral si en voleu comprar a la farmàcia van bé sinó aigua amb llimona i sucre. Evitar: picants, sucs de fruita, llet.

Quan cal anar al metge: En diarrees molt intenses, que poden suposar una deshidratació. Quan la diarrea dura més de 5 dies. Quan les deposicions van acompanyades de moc o sang, o tenen coloració verdosa - roja (infecció no vírica).

Prevenció:

1. Potabilitat de l’aigua de beguda Com fer-ho?

Bullint l’aigua com a mínim durant 10 minuts i deixar refredar

Afegint-hi pastilles potabilitzadores. Es ven a les farmàcies, heu de seguir les instruccions d’ús.

Afegint-hi unes gotes de lleixiu comercial, sempre que a l’etiqueta indiqui que el lleixiu és APTE PER A LA DESINFECCIÓ DE L’AIGUA DE BEURE, i seguint les instruccions. Nota: 20 gotes equival a 1 mil·lilitre. Cal esperar mitja hora abans de consumir-la perquè el clor faci efecte. Després, deixeu-la una estona destapada perquè en marxi la “pudor”.

2. Mesures d’higiene que s’han de respectar a la cuina. Si no teniu congelador o nevera (al camp o pròxim a ell) haureu d’anar a comprar CADA DIA el menjar fresc que us calgui: carn, peix, embotit, fruita i verdura fresques, iogurts i flams, etc. I construir una zona fresca fent una petita presa al riu per deixar-hi un parell neveres de càmping. Així l'aliment es conservarà fresc durant unes hores. Compte no vagin les neveres riu avall.

13. Vòmits

Si es donen de forma aïllada, són un símptoma molt inespecífic en els nens; qualsevol problema pot venir acompanyat de vòmits:

Els nervis per alguna cosa que ha de fer
La por davant una situació nova i estranya
El fàstic per menjar alguna cosa que no li agrada
Haver de suportar olors desagradable
Una emoció molt forta, o que l’ha fet plorar intensament
Mareig per viatjar en cotxe, o pujar a una atracció de fira
Borratxera per haver begut alcohol (en adolescents)
Primers símptomes d’un embaràs (en adolescents)

Fins aquí, aquestes causes no tenen la major importància (des d’un punt de vista mèdic). Generalment, els problemes seriosos vénen acompanyats de molt mal estat general, febre i altres símptomes de gravetat.

Què fer: El primer és descobrir quina és la causa del vòmit. Si creus que es deu a una malaltia, o no ho tens gens clar porta el nen al metge. Pregunta al nen/a si està nerviós per la ruta, Si li passa normalment, etc.

Els vòmits per mareig al autobús solen resoldre al arribar a lloc. Que no es girin contínuament al autobús, si es maregen cap enrere, ben sentats, si té ganes de vomitar que avisi! Estigueu una mica alerta al nen que ha vomitat quan arribeu al campament.

Quan es tracta d’una gastroenteritis (que és la malaltia més habitual, a vegades els pares ho comenten abans de marxar), el tractament serà com segueix:

El vòmit pot haver espantat al nen. Tranquil·litza’l.
Que begui aigua ensucrada per no perdre líquids. Millor o fer activitats de córrer si està una mica xafat. de moment que begui líquids (llet no)
Si no vomita en 24 hores anirem re- introduint la dieta habitual, però espera 2 o 3 dies abans de donar-li productes làctics (el iogurt serà el primer que podrà menjar).

Quan cal anar al metge: Si juntament amb els vòmits apareix algun d’aquests símptomes, porta al nen ràpidament a un metge:

Sempre que el nen, a més de vomitar, tingui mal aspecte general
Si el nen té febre (38 ºC)
Si per culpa dels vòmits no pot beure líquids (vomita de nou) i s’observen símptomes de deshidratació (veieu més endavant).
Quan també té mal de cap intens o dificultat per doblegar el coll.
Quan també té fort dolor estomacal o abdominal.
Si mostra el ventre dur, inflat i adolorit.
Si unes hores abans de començar els vòmits, el nen havia rebut un cop al cap.
Si té vòmits repetits de color verdós o groguenc (bilis).
Quan vomita sang o alguna cosa semblant al marró del cafè (la sang barrejada amb l’àcid de l’estómac s’assembla al marró del cafè).
Si els vòmits no han desaparegut en un termini de 12 a 24 hores.
Quan els vòmits comencen de nou tan bon punt intenta recuperar una dieta normal.

Què no fer: No forcis el nen a menjar fins que ell no tingui gana. Evita donar-li llet o productes làctics. No l'obliguis a fer les activitats i jocs que toquen en aquell moment.

Símptomes de deshidratació: si observes algun d’aquests símptomes, porta el nen al metge.

DESHIDRATACIÓ LLEUGERA:

- Boca seca

- Poques llàgrimes quan plora

- No ha fet pipí durant 7 hores

DESHIDRATACIÓ GREU:

- Boca molt seca i enganxosa

- Pell seca, arrugada o pàl·lida (a l’abdomen i a les cames i braços)

- Està dèbil i sense forces, Rampes musculars

- Ulls enfonsats

- Somnolència. Desorientació.

- Respiració ràpida, Pols ràpid o debilitat

- Més de 9 hores sense fer pipí

14. Polls ("piojos"):

El poll és un petit insecte que s’alimenta de sang i que es troba generalment al cabell dels nens (rarament al dels adults). Es transmet de nen a nen per contacte directe dels cabells (no vola, ni tampoc es troba en els animals domèstics, ni a l’herba). També es pot transmetre compartint objectes personals (gorres, pintes, cintes per al cabell). La seva aparició no té res a veure amb la falta d’higiene (al contrari, als polls els hi agraden els caps nets). Els xampús normals i l’aigua no l’eliminen. No transmet cap malaltia, però com que pica, resulta molest, i si el nen es grata pot provocar-se erosions i crostes a la pell.

Com sabem que un nen té polls: si veiem que un nen es queixa de què li pica el cap o se’l rasca molt sovint, és probable que estiguem davant un cas d’infestació. Examinarem el cap del nen manyoc a manyoc, especialment darrera de les orelles i en el clatell. És difícil veure als polls, perquè es mouen amb rapidesa, però sí que podem veure els seus ous (les llémenes o “liendres”). Són d’un color blanquinós, ovalades, i estan fermament adherides al cabell prop de l’arrel. Poden ser confoses amb caspa, però no es desprenen.

Si es produeix la infestació, teniu dos opcions per combatre-la: els remeis casolans i els insecticides.

REMEIS CASOLANS:

Són eficaços, però una mica molestos -> VINAGRE: mullar el cap del nen amb una mescla de vinagre de poma i aigua tèbia a parts iguals. Evitar que li entri als ulls. Embolicar el cap amb una tovallola, bossa o paper film i deixar durant dues hores.

XAMPÚS, LOCIONS I COLÒNIES INSECTICIDES:

No sempre són eficaços al 100%. S’han de seguir les instruccions que diu l’envàs, i repartir-los generosament per tot el cap sense deixar-se cap lloc. Heu de vigilar que el líquid no entri als ulls ni a la boca del nen.

Després del tractament, és necessari eliminar cuidadosament els polls morts i els ous amb un acurat rentat de cabell i la utilització de pintes metàl·liques especials (Fig. 12). Cal examinar a totes les persones que hagin tingut contacte amb el nen, per si s’han contagiat.

Fig. 11 Exemple de transmissió de polls i Fig.12 pinte metàl·lic per traure polls.

15. El nen/a celíac:

La celiaquia és una intolerància permanent a les proteïnes del gluten, aquestes proteïnes estan presents a: "trigo, avena, cebada y centeno" i productes derivats d'aquets quatre cereals. Hi ha diversos graus de celiaquia, els pares en cas greu us ho dirien. En general si per descuit menja alguna cosa que porta gluten no farà cap "atac de celiaquia" com a vegades es diu. Pot presentar distensió abdominal, vòmits i nàusees, diarrees, estrenyiment, etc. o simplement més o menys de mal de panxa i prou. Els aliments comprats han de tenir el símbol internacional sense gluten (Fig.13)

Fig. 13 Símbol sense gluten

Què fer: informar-vos bé de què pot menjar i què no. Busqueu taules d’aliments. Parleu amb els pares abans de marxar. Mireu "tema 3 el nen celíac i aliments sense gluten" a mini gràfics per a caps.

Cal anar al metge: si té molt mal de panxa, vomita o una diarrea important, que no millora fent dieta celíaca i astringent. Per més info aneu a l'apartat de celiaquía