El nen conflictiu a les branques
Jordi Jové. Membre de l'Equip de Makros de Nord-Occidental
L'Abril de 2014 un comando format pels caps de la demaracació Nord-Occidental van trobar-se a Arbeca per celebrar el Quàsar (Trobada de Caps).
En una inusual gincama organitzada per l'equip de Makroses va preguntar i opinar sobre diversos temes d'interès.
Després d'hores i hores escribint... Aquí ho tens!! El recull ampliat de tot el que vam parlar amb cada branca sobre els nens que et "destrossen el cau", maneres de fer-hi front, idees noves, preguntes resoltes, recursos web, etc.
Clica a les branques per accedir-hi o descarrega-t'ho tot en pdf aquí.
El nen conflictiu a Ràngers i Noies Guia
El nen (sol ser un nen) que actua com una font de conflictes a la branca de RiNG pot ser un desmotivat que actuï com a líder negatiu. Es sempre líder? Si entenem una persona líder com aquella capaç de acaparar l’atenció dels altres i tenir uns seguidors, podem dir que molts cops aquest nen exercirà un cert lideratge, negatiu.
Cal que ens preguntem...
Com la lia? Pegant als companys, xuleja o vacil·la, vol ser el centre d’atenció?, diu tonteries i te seguidors...
Es un nen problemàtic fora el cau? Poden tenir problemes a casa, amb els estudis o amb els amics.
Els problemes els té amb algun grup en concret (1r-3r any, caps), o amb tothom en general?
Només ve per liarla? O no, Fixa’t en situacions que puguin ser desencadenant
Desprès de parlar-ho amb grup sembla que aquest tipus de nens ja eren conflictius a llops i a castors, al no poder-lo encarrilar massa, el nen s’ha mantingut igual de problemàtic o ha anat a pitjor.
Què podem fer?
-
Parlem amb caps que l’havien tingut el curs passat i parlem amb els pares.
-
A RiNG es quan es fa un canvi de mentalitat important, deixen de ser nens per ser “nois” i pot haver-hi un canvi al pensar “que faig amb la meva vida?” o similar, el paper dels caps es important.
-
Parlar amb els pares, que esperen els pares d’ell, quin problema li veuen, etc. Si els pares han sigut o són caueros, solen tenir l’esperança que el cau els farà reflexionar i canviar.
-
Parlar amb els nens de la branca, revisió des del mateix nivell.
Si voleu llegir més sobre com actuen els nens “liantes” i per què aneu a “Els objectius erronis del nen”
Els càstigs a RiNG:
Molts càstigs han fracassat ja anteriorment, mirem el per què. A ring el que ens interessarà és la reflexió que puguem fer amb el nen per a que aquest canviï. Es cansen dels càstigs. Fent casi una pluja d’idees de tot el que podem fer tenim:
-
Fer-lo fora del cau si es tant problemàtic. Hi ha molts factors, parlar-ho amb branca, consell, pares, nens, etc.
-
Firmar un pacte o contracte de comportament i marcar uns certs límits. És algo serio, el nen ho ha de percebre així, amb un vot de confiança i el que fixem al contracte s’ha de poder complir.
-
Relacionar el nen amb l’eix. Si el nen està motivat (i una manera és implicar a tots els RiNG en l’eix) el objectiu o repte i divertiment que suposa l’eix fa més difícil que molesti contínuament (recorda que es un desmotivat i amb l’eix el pots motivar).
-
Fer reforç positiu a tothom li agrada que li reconeguin el que fa bé i li diguin, això es un plus que millora la relació i confiança cap – nen.
-
Càstig amb servei à és el càstig productiu per la branca: que netegi taules, endreci material, faci X cosa útil.
-
Portar al nen a pioners o trucs, passarà algo de vergonya. Li podem “donar” algo amb què pensar o algun text. Una idea nova. 4 Preguntes preparades tipus raid de reflexió personal i que s’hi passi una bona estona
Les reflexions: les xerrades amb aquest nen haurien de ser assertives, si volem incitar-lo a pensar en algo no podem cridar ni criticar o desfogar-nos i fer sentir malament a algú. Es tracta d’afirmar allò que vols del nen, sense atacs, ni acusacions, ni fugides.
L’anàlisi de la situació: la seqüència DISC, és útil per millorar la comunicació assertiva i entendre què ha passat. L’ordre de la seqüència és molt important:
1r Descripció de la situació.
2n Identificació del moment exacte.
3r Sentiment que m’ha provocat.
4t Canvi que demano a l’altre.
Si no ens entrenem, veurem que aquesta seqüència no és la que normalment practiquem. Podeu provar de fer-ho i pensar què li diríeu a cada un dels 4 punts.
-
Encara que sigui gran no avisem infinitament, 3 avisos o si no funciona una conseqüència (“càstig”)
-
Donar responsabilitats. Quan demanes a un nen que s’encarregui de algo, sigui al cau o a la ruta pots aconseguir que faci un petit canvi. Ser tractat com un adult porta a comportar-se com un adult i no com un nen. La confiança amb la branca i caps es clau.
Finalment el que voldrem aconseguir és MOTIVAR al liante, més que castigar-lo. Proveu coses, els jocs de rol a RiNG solen funcionar força bé i són molt divertits. Curreu-se’ls i aprofiteu-ho!
Els debats i reflexions o la resolució de conflictes habituals amb grup poden ser molt bones activitats! Inclòs explicar la tècnica DISC als RiNG i plantejar situacions durant el debat.
Si un nen es un líder negatiu, podem parlar de lideratge? Les qualitats que busca cada un de nosaltres en un líder, els tipus que hi ha i les conseqüències dels lideratges negatius, ets [ Tot té conseqüències, p ex. algunes nenes a ring poden ser unes males líders, manaires, excloents. Pot ser que el grup se’n cansi i al llarg dels 3 anys de ring es quedin soles i perdin el lideratge que tenien al principi.]
Poc o molt està bé pensar què vol fer el nen liante i que pot fer. El llibre “Espais d’aprenentatge” del Pau López té capítols molt bons. El podeu descarregar a la web de minyons, aquí hi ha dos requadres interessants comentats i explicats al capítol E: El lideratge (Espais d’aprenentatge).
Finalment a Ring, en parlem?
Preguntes del final del capitol E:El lideratge. Això dels estils de lideratge s’ha de practicar amb situacions reals.
-
Pensem en un infant concret que estigui amb nosaltres al cau i en l’activitat que estem duent a terme aquests dies.
-
Comencem per parlar entre nosaltres del seu grau de motivació en general, com el veiem els educadors, si vol o no vol, si en té ganes o no.
-
A continuació comentem la seva competència en la feina (si en sap o no en sap). Amb aquestes dues variables podem «acordar» que aquest nen o aquesta nena es troba més a prop d’una situació S1, S2, S3 o S4. Tampoc cal buscar exactituds matemàtiques. A més, sempre són situacions transitòries. Si ho parleu entre els educadors implicats, veureu que arribeu a consensuar amb certa facilitat de quina situació es tracta.
-
Un cop fet aquest diagnòstic de situació, caldrà veure quin estil li correspondria i com ho farem per prioritzar aquest estil més «adequat» que l’ajudi a superar la seva situació i a millorar-la.
-
D’acord amb aquest estil, com l’orientarem en la tasca a fer i com l’animarem? (tasca i relació)
-
Un exemple per comentar: Resulta que moltes vegades el nen que estava en S4 i ha esdevingut S3 pel motiu que sigui, se’l tracta amb un estil E1, totalment inadequat.
Recursos:
Webs
http://projectes.escoltesiguies.cat/imatges/pujades/files/10_%20dinamicas.pdf Es un pdf. Molt Molt recomanable, no hi ha infinites dinàmiques com a algunes webs, n’hi ha 24 algunes són pràctiques per a treballar temes amb adolescents.
http://es.scribd.com/doc/42827173/500-Dinamicas-de-Integracion-Grupal
http://orientafer.blogspot.com.es/2011/09/126-dinamicas-de-educacion-emocional.html 126 dinàmiques ordenades amb carpetes i subcarpetes, fàcil de trobar coses concretes. Pot ser força útil
http://cuentoscortospolticamenteincorrectos.blogspot.com.es/2014/09/quiero-un-poema.html
Llibres:
ESPAIS D’APRENENTATGE Idees, estratègies i reflexions. Pau López (al final de cada capítol i ha unes preguntes o activitats de reflexió)
ENTENDRE’S AMB ADOLESCENTS. Pau López
EL CERCLE DE LA MOTIVACIÓ. Valentí fuster
CODI OBERT. Programari lliure per a caps
“Ganes, motivació, positivitat! Si no ho has tingut ho has de crear. Si ho has tingut ho has de recuperar."
Recull fet per l'equip de Makros de la demarcació Nord - Occidental