El nen conflictiu a Pioners i Caraveles

 

 

A pioners, el nen o noi (sol ser un noi) “rebenta caus” és un desmotivat, alguns més pasotes i pessimistes altres més rebels i destructius. És més difícil que actuï com a líder negatiu ja que no se’l considerarà tan “líder”. Sovint es vist pels pioners i caravel·les com un “engorro”, boicoteja els projectes, idees, poques coses li semblen bé, etc. Ja sigui en alguns moments o contínuament. 

A la seva edat ell es lliure de venir o no al cau, molts rebenta caus s’hauran desapuntat o vindran poc, si el grup el percep com un element conflictiu que no aporta res serà més complicat “motivar-lo” i que faci pinya, necessitarà un canvi d’actitud molt important.

 

Si que ens podem trobar més freqüentment un cap “rebenta caus”, el definirem com aquell cap o quela que està a pioners per què no vol anar a branques petites però no motiva, no aporta gran cosa i no pren responsabilitats. Alguns són simplement pasotes, altres fan massa critica destructiva.  El equip de caps de pios haurà intentat que s’impliqui una mica més però, en aconseguir pocs resultats haurà après a treballar sense aquest cap/quel·la, no s’hi pot confiar gaire... fixem-nos que així anem amb un cap menys, cada cop es currarà menys les excuses per no venir i al final desapareixerà.

 

Al quàsar vam parlar més dels caps desmotivats que dels PiCs, en quant al noi segurament a ring ja era així, anirà bé preguntar als caps que el van tenir el curs passat que n’opinen, solucions intentades i buscar alternatives, potser el problema és amb la gent de pios... En general si el cau està currat i el grup es motiva, és més “fàcil” que el noi tingui una actitud neutra i poc a poc s’impliqui. Dependrà sobretot de la relació entre els pioners i que el grup l’accepti. (més avall parlarem dels caus currats).

 

En el cas del cap desmotivat, cal que ens preguntem:

• Sempre és així? Al cau i a fora del cau, si es per la seva personalitat o per conflictes amb gent concreta.

• En cas de problemes amb gent concreta. Què passa? El equip d’agrupa pot intervenir per resoldre el problema i provar alguna dinàmica

• Per què es encara cap? Potser per continuïtat o inèrcia... encara no ha dit que plega, això ens porta a la última pregunta.

• Què el frena en la decisió de plegar? O que li motiva del cau? El que voldria fer i no ha fet. Pot no tenir-ho clar. Una pluja d’idees esbojarrada potser serviria per descobrir alguna il·lusió seva o del grup

 

 

Com ens motivem?

Abans del com, pensem en el Què. Què voldríeu fer com a grup, que voldríeu transmetre als vostres pios, que us agradaria que us fessin els caps si fóssiu pioners i caravel·les? Què els agrada als vostres pioners i a vosaltres?  Si trobeu una idea que us entusiasmi ja teniu per on començar!!

A pel COM! Com motivar-se un mateix? només cal: una bona idea, ganes de dur-la a terme, temps i el suport de la resta. 

Per a que això rutlli hem d’estar disposats a passar una bona estona parlant de la branca i sense presses per marxar, segur que en traureu una bona idea per algun cau! Positivitat i bon ambient!

 

No oblideu L’eix d’animació!! Molt útil per dinamitzar qualsevol joc o debat. Que siguin grans no vol dir que no faci falta un eix, als nois i noies també els agrada fer el ruc i veure als caps passant-s’ho bé. Ha de ser fàcil d’adaptar, ha de motivar als caps i nens (però sobretot als caps) i fer-lo participatiu. Vam fer una ronda de eixos d’animació:

• Pekin express, Gran Hermano

• Corresponsals de Guerra (els caps i/o nens són un equip de periodistes)

• El PiC de Ferro (sembla un bon tema per una gincama)

• El dia Mundial de...

• Cluedo (detectius)

• Instapic: eix basat en instagram, fotos i l’evolució dels nois i noies

• Gira de Concerts “The Caps-Team Tour”: els caps són un grup de música i els pioners el club de fans (pot ser un eix de campaments i acabar amb un escala –en –hifi. Caldrà currar-se les actuacions)

• Bloc de pisos. Cada escamot viuen en un pis i som una comunitat de veïns on passen coses (el que vulgueu, visita d’un personatge famós, una boda, a algú li toca la loteria, etc...)

• Etc. Nomes cal asseure’ns i imaginar.

 

 

Els eixos d’animació funcionen quant:

Estan adaptats a l’edat del grup. Si tenen certa gràcia, són molt participatius i oberts millor. No us ha de fer pas vergonya disfressar-vos i fer el ruc o interpretar un paper, riureu molt i els pioners també. Qui cregui que això es cosa de castors i llops s’equivoca... Per a que et motivi i t’introdueixi en l’eix heu de “Crear l’Ambient”, es a dir, un concurs de tele per ex. necessitarà concursants, presentadors ben vestits, música de entrades i sortides, pancartes, el “meeeeg” quan algú falla (fail button), “ta-Xan!!!” (so de encert), alguna cançó motivadora en activitats competitives (p.ex. Eye of the tiger per activitats de força), per probes cronometrades (so de cronòmetre "Uno para ganar"), etc. Podeu posar música ambient a casi tot, al you tube trobareu molts sons i músiques per fer l’activitat més autèntica i molona. No és una xorrada, ajuda moltíssim en la posada en escena i l’ambient!!   Segurament tindreu uns altaveus pel cau, els de casa o potser algú te un ampli de guitarra, com més fort soni millor!

 

Si tant bé poden anar, per què fallen els eixos d’animació a Pioners?   Estàvem d’acord en què molts cops no se’ls dona prouta importància, queden en segon pla i es fàcil perdre’ls. No obstant és feina dels caps remuntar l’eix del curs, es una gran eina motivacional, posa emoció a l’activitat que feu i funciona.

 

Desprès de tot això, ja us imagineu una mica més el cau currat de que parlàvem al principi oi? I si al grup els agrada, es més difícil que el noi desmotivat molesti contínuament, per què estem en intriga, tensió, contens. A ell també li agradarà per què també participa, hi ha poc temps per a les queixes i el rebuig. Un joc no es recorda tant pel joc en si, sinó per l’emoció que et va provocar.

 

 

Els càstigs a PiCs:

En vam parlar ben poc per que són força inefectius, el noi no sol ser dolent es un desmotivat, i se l’ha de motivar no castigar. No obstant algo hem de fer si la lia. Ens interessarà la reflexió amb el noi per a que canviï d’actitud. Aquí teniu algunes idees que vam dir per damunt, són tretes i adaptades del rebenta caus de RiNG, vam comentar més o menys el mateix en les dos branques:

• Firmar un pacte o contracte de comportament i marcar uns certs límits. És algo serio, el noi ho ha de percebre així, amb un vot de confiança i el que fixem al contracte s’ha de poder complir.

• Fer reforç positiu, a tothom li agrada que li reconeguin el que fa bé i li diguin, això es un plus que millora la relació i confiança cap – noi.

• Càstig amb servei à és el càstig productiu per la branca: que netegi taules, endreci material, faci X cosa útil.

• Separa al noi del grup, parla amb ell i dóna-li algo amb què pensar o algun text.  les xerrades amb aquest haurien de ser assertives, si volem incitar-lo a pensar no podem cridar ni criticar o desfogar-nos i fer sentir malament al noi. Es tracta allò que vols d’ell, sense atacs, ni acusacions, ni fugides. Una idea nova: 4 Preguntes preparades tipus raid de reflexió personal i que s’hi passi una bona estona?

• Encara que sigui gran no avisem infinitament, 3 avisos o si no funciona una conseqüència (“càstig”)

• Donar responsabilitats. Quan demanes a un xaval que s’encarregui de algo, sigui al cau o a la ruta pots aconseguir que faci un petit canvi. Ser tractat com un adult porta a comportar-se com un adult i no com un nen. La confiança amb la branca i caps es clau.

 

Si el conflicte es recurrent amb el grup, amb un cap, un noi o noia, etc.  Frenar la disputa o eventual discussió, parlar del que ha passat en aquell moment i no anar més enllà, no arregla el problema de fons, igual que un iceberg la baralla és la punta visible, sota hi ha punts que caldrà tocar si volem ajudar al noi a resoldre el conflicte que té.

 

Per aconseguir MOTIVAR al desmotivat, més que esbroncar-lo, o ratllar-lo amb reflexions ja conegudes, proveu coses, els jocs de rol a Pios solen funcionar força bé i són molt divertits. Curreu-se’ls, disfresseu-vos tots!

 

 

Els debats i reflexions com a activitat i com a eina pel canvi

Els debats i reflexions o la resolució de conflictes habituals amb grup poden ser molt bones activitats!

En malentesos o conflictes (excursions, campaments) cal fer un anàlisi de la situació:  la seqüència DISC, és útil per millorar la comunicació assertiva i entendre què ha passat. L’ordre de la seqüència és molt important:

       1r Descripció de la situació.

       2n Identificació del moment exacte.

       3r Sentiment que m’ha provocat.

       4t Canvi que demano a l’altre.

Si  no  ens  entrenem,  veurem  que  aquesta  seqüència  no  és  la  que  normalment  practiquem. Podeu provar de fer-ho i pensar què li diríeu a cada un dels 4 punts.

Inclòs explicar la tècnica DISC als pios i plantejar situacions durant el debat.

 

El llibre Espais d’aprenentatge del Pau López té capítols molt bons. El podeu descarregar a la web de minyons, un dels capítols es sobre El lideratge.

 

Si un noi es un líder negatiu, o la branca es en general conformista i força apalancada. Podem parlar de lideratge. Les qualitats que busca cada un de nosaltres en un líder, els tipus que hi ha i les conseqüències dels lideratges negatius, ets [ Tot té conseqüències, p ex. algunes nenes a ring poden ser unes males líders, manaires, excloents. Pot ser que el grup se’n cansi i al llarg dels 3 anys de ring o al passar a pios es quedin soles i perdin el lideratge que tenien al principi.]

 

Recorda, un líder sense gent a qui pugui manar, sense seguidors o espectadors que li rigui les gràcies, deixa de ser líder. Cal parlar amb la resta del grup, la seva actitud per frenar al líder negatiu (allò de "no l'hi feu cas, seguim amb el que fèiem" tranquil·lament)